Avui, 25 de novembre, el grup municipal de la CUP ha Tortosa ha anunciat que presentarà una moció perquè l’ajuntament de Tortosa destine més recursos humans i materials per combatre la violència masclista en totes les seues vessants.
Des de la CUP Tortosa entenen que la societat està cada vegada més conscienciada amb la violència que
pateixen les dones en tots els àmbits de la vida: espai públic, oci, familiar, en la parella, en la feina...
I com administració més propera a la ciutadania, els ajuntaments han de respondre a esta demanda amb polítiques concretes més enllà de les declaracions institucionals. Entenen que les manifestacions de rebuig són totalment necessàries però no suficients.
"Calen polítiques transversals per acabar amb el masclisme que genera violència en diferents nivells i àmbits, i per acabar amb les desigualtats que genera el masclisme social i institucional", ha afirmat Núria Matheu de la CUP Tortosa en roda de premsa.
"A Tortosa tenim un Pla d’igualtat efectiva de dones i homes per les treballadores i treballadors de l’ajuntament i les empreses municipals i un Pla de dones de la ciutat. Plans que tenen moltes potencialitats però que no s’estan desenvolupant perquè no hi ha recursos humans ni econòmics per
executar-los. L’ajuntament de Tortosa necessita una persona especialista en la matèria, amb
dedicació completa i exclusiva per fer polítiques d’igualtat i LGTBI", afirmen.
Opinen que aquests plans són un molt bon punt de partida, però que no deixa de ser paper mullat perquè malauradament no s’estan executant.
Les dades confirmen la necessitat. Més de 1000 dones assassinades des del 2003 a tot l’estat espanyol.Enguany ja han mort 48 dones (les mateixes que tot l’any passat). I això segons el recompte oficial, que només contempla els assassinats en l’àmbit de la parella. Si com defensen col·lectius feministes comptabilitzen les dones assassinades en l’àmbit familiar, els infanticidis, les morts per homes que
no són parelles, per orientació sexual... el nombre és més alt. Només als Països Catalans el col·lectiu feminicidis.net comptabilitza 32 durant este 2019 (i eleva a 93 les mortes a l’estat espanyol durant el 2018 per les 48 de les dades oficials). A l’Ebre també la patim, segons la Conselleria d’Interior enguany ja portem en els 9 primers mesos, 259 dones ateses per violència masclista.
Pel proper ple la CUP sol·licitarà que als pressupostos del 2020 es destine una partida generosa per permetre el desenvolupament dels dos plans i la contractació a partir del juny d’una tècnica especialista en polítiques d’igualtat i LGTBI, amb dedicació completa i exclusiva.
La segona moció sol·licita el canvi de nom de la plaça d’Espanya per plaça de l’Ajuntament. No es una proposta contra les persones que hi viuen a l’estat, al contrari des de la CUP considerem que també són víctimes d’un estat centralista que defensa els privilegis d’uns pocs mentre condemna a la pobresa a cada vegada més sectors de la població.
És una moció contra un model d’estat controlat per unes quantes famílies i una monarquia al servei dels interessos de l’1% de la població. Un estat que utilitza a la monarquia, el sistema judicial, policial, l’exèrcit, els mitjans de comunicació... contra la voluntat del poble català de decidir votant, el seu futur. I que té com a resposta la repressió ."Un estat que es nega a resoldre políticament un conflicte polític condemnant a presó i a l’exili a un govern democràticament elegit, que reprimeix durament i amb presó a la població que surt a defensar els seus drets o que amenaça contínuament amb intervindre un parlament democràtic", afirmen.
La CUP Tortosa considera que en estes circumstàncies una de les places més emblemàtiques de lacciutat no pot dur el nom d’aquest estat. I més encara si analitzem el seu origen. El nom de plaça d’Espanya va ser imposat durant el franquisme com una estratègia més per conquerir l’espai públic i espanyolitzar-lo.
A més a més, des de la CUP consideren que el canvi de nom també respon a la realitat de la ciutat.
Majoritàriament els tortosins i tortosines es refereixen a la plaça com a plaça de l’ajuntament, i per tant, l’administració local que és la més propera a la ciutadania, també ha d’evolucionar i recollir els
canvis que demanda la ciutadania. El sentiment majoritari tortosí reforça l’adopció del canvi de nom.