L'ús del català a com a llengua habitual a les Terres de l'Ebre cau un 20% els darrers 15 anys

ANÀLISI: La veritable llengua franca de l'Ebre

Malgrat que les Terres de l’Ebre es mantenen com el territori de Catalunya amb un ús més alt del català amb un 72,2% d’habitants que la tenen com a llengua d’ús preferent, una anàlisi de la Intersindical-CSC de l'Ebre / Educació, revela que “el català, com a llengua d’ús habitual a les Terres de l’Ebre, hauria experimentat una davallada de vora el 20% en els darrers 15 anys”.

Esta és una de les dades més rellevant de l’anàlisi duta a terme per Jordi Martí i Montllau, membre de la Intersindical, i que l’aguaita.cat ha publicat íntegrament este dimarts, feta a partir de les dades de la darrera Enquesta sobre Usos Lingüístics de la Població (EULP) realitzada per l'Idescat.

En els darrers 15 anys,l'ús del català com a llengua habitual ha passat del 89,4% de la població (al 2003), a ser-ho de poc més del 72% al 2018 (alhora que el castellà hauria passat de ser la llengua d’ús quotidià habitual del 7’4% en 2003 a ser-ho de l’11’6% en 2018). El descens es doncs de 17 punts percentuals, o del 20% en termes relatius.

Una altra de les dades rellevants que apunta l’anàlisi és que a les Terres de l’Ebre, a diferència del que passa en el global de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona el nombre de persones residents a partir de 15 anys que identifiquen el català com la seua llengua d’identificació és del 67,4%, menor, per tant, que el percentatge de catalanoparlants habituals. “La lectura conjunta de dades com aquestes semblen apuntar que, en el nostre territori, el prestigi de la llengua catalana entre la població és inferior al que té en els altres àmbits territorials, cosa que, més tard o d’hora pot acabar redundant en la seua capacitat d’atracció”, apunta Martí, en la seua anàlisi.

L'Enquesta d'usos lingüístics de la població és una activitat estadística oficial quinquennal duta a terme per l'Idescat i el Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística. Es pot consultar aquí.