29
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
16:04h
La població de voltor comú (Gyps fulvus) a Catalunya ha augmentat un 50% en l’última dècada segons dades del darrer cens publicat, corresponent al 2018. L’informe ha estat elaborat a Catalunya pel Departament de Territori i Sostenibilitat, i a tot l’Estat ha estat coordinat per SEO/BirdLife. El nou cens avalua l’evolució del voltor comú tenint en compte l’anterior cens, del 2008.
Concretament, a Catalunya, el 2018 s’han identificat 1.628 parelles repartides en 170 colònies i 23 parelles aïllades. El 82% de la població es concentra dins d’àrees protegides dins la Xarxa Natura 2000 o espais naturals de protecció especial. L’increment en l’última dècada a Catalunya ha estat, doncs, considerable, de prop del 50%, en comparació amb les 1.115 parelles detectades el 2008.
L’augment més notable s’ha experimentat a la demarcació de Girona, superior al 700%. En concret, s’ha passat de les 4 parelles del 2008 a 35 parelles el 2018. La població aquí es reparteix en quatre colònies, i per primer cop, més enllà del Ripollès. Així, també es localitza a la comarca de la Garrotxa, que es converteix en el límit oriental de distribució de l’espècie a la península Ibèrica. D’aquesta manera, es confirma l’expansió del voltor comú cap al Pirineu oriental, amb l’aparició i consolidació en els últims anys de noves parelles i colònies a la comarca de la Garrotxa.
Al Pirineu gironí, l’espècie va desaparèixer com a reproductora l’any 1963, i es va detectar de nou cap al 2009, amb tres parelles segures. Des de llavors, el creixement ha estat exponencial, tot i que per nombre d’individus ocupa el tercer lloc a Catalunya.
A les Terres de l’Ebre i el Priorat hi ha el segon nucli en importància pel que fa a la presència reproductora de l’espècie, tot i que l’evolució ha estat pràcticament inexistent en l’última dècada. Així, s’ha passat de les 232 parelles del 2008 a 279 el 2018, repartides en 30 colònies i 10 nius aïllats. La colònia més gran en aquesta zona es localitza al Baix Ebre, dins l’àmbit del Parc Natural dels Ports, amb 53 parelles.
Destaca, també, la colonització incipient de la comarca de la Ribera d’Ebre i la creixent presència de l’espècie al Priorat i, especialment, al Parc Natural del Montsant.
En global, la població reproductora de Catalunya representa només el 5,3% del total de la península i Balears. A nivell europeu la població peninsular concentra el 90% dels efectius de voltor comú.
Concretament, a Catalunya, el 2018 s’han identificat 1.628 parelles repartides en 170 colònies i 23 parelles aïllades. El 82% de la població es concentra dins d’àrees protegides dins la Xarxa Natura 2000 o espais naturals de protecció especial. L’increment en l’última dècada a Catalunya ha estat, doncs, considerable, de prop del 50%, en comparació amb les 1.115 parelles detectades el 2008.
L’augment més notable s’ha experimentat a la demarcació de Girona, superior al 700%. En concret, s’ha passat de les 4 parelles del 2008 a 35 parelles el 2018. La població aquí es reparteix en quatre colònies, i per primer cop, més enllà del Ripollès. Així, també es localitza a la comarca de la Garrotxa, que es converteix en el límit oriental de distribució de l’espècie a la península Ibèrica. D’aquesta manera, es confirma l’expansió del voltor comú cap al Pirineu oriental, amb l’aparició i consolidació en els últims anys de noves parelles i colònies a la comarca de la Garrotxa.
Al Pirineu gironí, l’espècie va desaparèixer com a reproductora l’any 1963, i es va detectar de nou cap al 2009, amb tres parelles segures. Des de llavors, el creixement ha estat exponencial, tot i que per nombre d’individus ocupa el tercer lloc a Catalunya.
A les Terres de l’Ebre i el Priorat hi ha el segon nucli en importància pel que fa a la presència reproductora de l’espècie, tot i que l’evolució ha estat pràcticament inexistent en l’última dècada. Així, s’ha passat de les 232 parelles del 2008 a 279 el 2018, repartides en 30 colònies i 10 nius aïllats. La colònia més gran en aquesta zona es localitza al Baix Ebre, dins l’àmbit del Parc Natural dels Ports, amb 53 parelles.
Destaca, també, la colonització incipient de la comarca de la Ribera d’Ebre i la creixent presència de l’espècie al Priorat i, especialment, al Parc Natural del Montsant.
En global, la població reproductora de Catalunya representa només el 5,3% del total de la península i Balears. A nivell europeu la població peninsular concentra el 90% dels efectius de voltor comú.