12
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
29
de novembre
a les
19:38h
Arantxa Luque Cortés, 1986 Tortosa és experta en el camp del Treball Social i l'Educació Social i ha realitzat diferents cursos de formació relacionats amb la infància, la salut i l’intervenció social, i també d’organització i gestió d’entitats socials, culturals i educatives. Formada en educació viva i educació a la natura. És una de les cofundadores del Saüc i acompanyant de Bosc Escola, un espai educatiu a la natura a Montgai, Lleida, per a infants i les seues famílies, per educar el cor i des del cor a través de la Natura.
L’Escola Bosc El Saüc és un projecte d’educació viva a la natura on infants de 2 a 6 anys poden créixer i aprendre, respecte a les seves necessitats i en harmonia i estret contacte amb la natura. Basat en l'aprenentatge actiu, autònom i vivencial, els infants són protagonistes dels seus aprenentatges a partir de l'experiència i el joc lliure i espontani. Es realitza un acompanyament conscient dels processos de vida des del respecte cap als nens, les seves necessitats, ritmes i interessos.
Inspirat en les escoles a l'aire lliure del nord d'Europa, des d'un acompanyament respectuós dels infants, es dóna molt valor al joc espontani en entorns naturals com a forma d'aprenentatge i de creixement personal i col•lectiu. També s'orienta cap a una manera d'acostar-se a l'ecologia des de la pròpia vivència creant majors vincles i més consciència de les pròpies accions cap al medi. En el projecte educatiu cada dia es va al bosc o camp, plogui o faci sol, ja que, segons diuen els nòrdics, no hi ha mal temps sinó roba inadequada.
Ara han iniciat una campanya de crowdfunding amb Verkami per poder realitzar un refugi per a l’Escola Bosc. Es tracta d’una bioconstrucció amb materials naturals (palla i fang) i reciclats de fusta. La construcció del refugi es durà a terme, aquesta propera tardor, per les famílies de l’Associació El Saüc i altres persones voluntàries de la zona. Per aixecar-lo, es realitzaran una jornada de treball el 21 de setembre i també un curs de bioconstrucció a l’octubre.
Què es l'educació lliure?
És difícil definir, en poques paraules, el que representa l’educació lliure, ja que cada projecte, grup de criança o espai d’educació lliure té unes característiques pròpies que el fan especial i diferent dels altres. Tanmateix, la majoria se senten identificats amb paraules com respecte, cuidar, confiança, límits, disponibilitat dels adults, no judici, conseqüències lògiques que ajuden l’infant en comptes de premis i càstigs, acompanyament emocional, vivència o amor.
Tots els espais d’educació lliure acostumen a ser poc massificats, amb ràtios baixes i l’agrupament dels infants es crea de manera espontània en funció dels propis interessos i afinitats. Aprenentatge es considera tot allò que parteix d’un impuls propi, tota experiència que està motivada intrínsicament, sense suggeriments subtils de les persones acompanyants, i que engloba tota la persona, totes les seues dimensions psicomotrius, emocionals, socials i cognitives.
Pretén ser una relació educativa basada en l’acceptació i el respecte per la persona, que se sosté en la idea que la principal funció de l’educació no és preparar individus per incorporar-se al món laboral, sinó que representa un compromís per entendre i ajudar l’altra a desenvolupar-se en totes les seues dimensions. En què es diferència de la pedagogia tradicional?
L’educació lliure es basa en el respecte, s'aprèn experimentant no memoritzant, s'ensenya a col·laborar i no a competir, els infants aprenen cadascun al seu ritme, els ritmes d'aprenentatge són respectats i no són determinats per l'any de naixement, la innovació, la creativitat i els errors són vistos com a part de l'aprenentatge, i requereix una major implicació de les famílies i dels contextos socials i mediambientals.
Es dóna molta importància a l'acompanyament emocional, l'empatia, les conseqüències lògiques en comptes de càstigs, i l'aprenentatge s'estimula a través dels impulsos curiosos dels propis infants, sense cap temari preestablert. El professorat s'iguala a l'alumnat i les persones adultes passen a ser simples acompanyants dels aprenentatges.
S'educa per a la vida, no únicament per a l'acompliment professional. No existeix currículum previ, este es va generant en l’acció. És a dir, no existeixen uns continguts que cal donar obligatòriament en un moment determinat del procés educatiu, ni s’obliga tampoc a que una majoria d’infants o adults impose la seua decisió a les minories o resta d’alumnat. De fet, totes les activitats proposades pels adults o per altres xiquets i xiquetes són, en principi, voluntàries, ja que no són més que propostes d’experiències, a partir de les quals cada infant, des de la percepció del seus estat i de les seues necessitats actuals, decideix si desitja o no acceptar-les.
Són compatibles o s'exclouen?
L’educació lliure no són tot avantatges si es mira des d’una òptica capitalista, perquè s’hauria d’augmentar el pressupost en educació. Tal i com està plantejat el sistema tradicional, seria molt complicat mantenir una classe amb un nombre gran d'alumnes en estes condicions d'individualitat. Les dotacions per estes escoles haurien de ser més elevades, “cares”, i amb pocs alumnes per acompanyant. Però què volem? Jo crec en la necessitat d’una veritable cultura de la infància, i de posar la vida i les necessitats reals dels infants al centre, ja que és l’etapa de la vida més curta però la més important. Tandebò tingués cabuda dins de l'escola pública. De fet, jo en sóc defensora. Però ara per ara, hi ha certes coses a nivell estructural que són contràries a este tipus de pedagogies i crec que l'escola lliure és incompatible amb el model tradicional d’escola, encara que algunes estan adaptant les seues metodologies a este nou escenari.
I aquí és quan entren les meues contradiccions. El nostre model va en contra de la pròpia institució. Un espai on hi ha xiquets i xiquetes aprenent el que vol el Departament d'Educació o el Ministerio és contrari a acompanyar en el desenvolupament. A l'escola catalana, ni l’alumnat, ni les famílies ni el professorat pot decidir què és el que necessita cada infant a cada moment. L'única cosa que es pot fer és canviar de metodologia. Però l'estructura jeràrquica és esta. Hi ha projectes dins de la pública que són molt vàlids, però en si mateixos també són contradictoris. Has de seguir un currículum, tens una ràtio molt alta, de fins a 25 infants amb una sola persona adulta, i no es pot acabar amb això des de dins.
El model tradicional és la classe magistral. Es pot fer un canvi i es pot treballar per projectes, els infants es divideixen en grups i investiguen sobre un tema. Això implica un canvi metodològic però la relació entre profe i alumne continua basant-se en la jerarquia. Si parlem només de metodologia, sí que hi ha escoles que comencen a fer servir metodologies actives, però l’oferta pública d’avui, en línies generals, fa servir una metodologia tradicional. Esta no ha evolucionat com ho ha fet la societat i això ha fet que no acabe de funcionar i calgue reformar-la. La neurocència ha estudiat com aprèn l'infant i les persones i s'ha vist que sense emoció no hi ha aprenentatge i sense ganes d'aprendre tampoc, per tant, potser poc a poc s'aniran buscant formes perquè l'aprenentatge pugue ser més vivencial i no tant transmissió de la informació. En una societat on la informació està a l'abast de tothom no és tant important memoritzar continguts. I també maneres que cadascú pugue aprendre el que realment li interesse.
Quins són els reptes de futur en educació que ens hauríem de marcar per fer una societat millor?
Per a mi l'educació no és omplir el cap de les criatures sinó acompanyar-les en els seus aprenentatges naturals, i aquí ve el canvi de paradigma. No es tracta d'una major capacitat de formació dels infants, sinó d'abordar l'educació des d'un altre enfocament, més global.
El món canvia cada vegada més ràpid i saber què necessitaran aprendre i saber en el futur les persones es bastant difícil de predir. Per això m'agrada pensar que l'educació ha d'acompanyar als infants a descobrir què es allò que els interessa de veritat, que es el que els fa aixecar-se il·lusionats al matí, quin es el seu do per aportar a la societat i al món? Però abans de saber-ho, hauran de provar moltes coses i hauran d'aprendre a escoltar-se... per tant crec que l'educació en el futur hauria d'ensenyar a aprendre d'on puc treure la informació que m'interessa saber?, hauria de permetre que les persones no es desconnectessin d'elles mateixes i ensenyar a escoltar-se. Què m'interessa provar? Què em ve de gust saber i aprendre? I hauria d'oferir moltes possibilitats diverses d'aprendre sobre molts àmbits diferents i també de maneres diferents, així tothom se sentiria inclòs, persones diferents aprendrien de formes diferents, amb un munt de possibilitats. Penso que hauria de ser una educació vivencial, oberta a la natura, amb moltes opcions de tastets i pràctiques en diverses matèries, oficis i arts, amb infants de diferents edats, segons les etapes de desenvolupament, convivint i col•laborant.
Crec que hauria de ser una educació que fes aixecar-se els infants amb ganes d'anar a l'escola, amb molta curiositat i alegria de viure... Perquè així de grans, fessin el que fessin serien persones felices que se sabrien escoltar a sí mateixes, que sabrien aprendre i fer allò que els interessés, que sabrien cooperar i buscar solucions als problemes, persones crítiques i amb eines, a tots els nivells.
Des del Saüc considerem que és molt important el treball en xarxa amb iniciatives semblants per tal de sumar els recursos en pro de l’expansió i consolidació d’un model amb una pedagogia lliure, activa i viva i d’un acompanyament respectuós dels processos de vida. És necessària una reflexió sobre com millorar la proposta actual amb participació de no només de la comunitat escolar sinó de tota la societat. I aquí entra també la importància de la implicació de les famílies.
L'educació comença a casa?
Per a mi la família és la màxima influència i la màxima responsable de l’educació dels infants. En l’educació lliure la família es considera el principal element en la criança i educació dels xiquets i les xiquetes. De fet, molts dels projectes d’educació lliure són creats i coordinats des de les famílies, altres són responsabilitat de grups d’educadors/es, i també hi ha projectes amb responsabilitats compartides. Però en tots els casos, la inclusió i la participació de les famílies és un element fonamental, hi ha una perspectiva sistèmica en aquests enfocaments, famílies i escola haurien d’anar a una. I l’espai educatiu és un entorn ideal per plantejar vivències de reflexió per a les famílies al voltant de l’educació i l’aprenentatge dels infants.
Com educadora com t'agradaria que es relacione la infantesa amb l'entorn?
L'estil de vida infantil en la societat actual es caracteritza per un allunyament de l'entorn natural. Diversos experts han alertat sobre les conseqüències negatives d'aquesta desconnexió derivades del trastorn per dèficit de contacte amb la natura, destacant problemes físics, psicològics i socials associats a aquest dèficit.
L’etapa dels 0 als 6 anys és una etapa de descobriment del món, de l’entorn més proper, on el desenvolupament dels cinc sentits hi té una importància cabdal. I l’aire lliure és l’entorn perfecte per aquest descobriment on es crea un clima de tranquil·litat, amor i respecte. I el joc lliure i espontani a la natura, és el nostre mètode i entorn d’aprenentatge.
Perquè què som i d’on venim? Acostumem a diferenciar natura de nosaltres, com un “ella” i un “nosaltres” i de fet, com Katia Hueso diu, “Som Natura”. Per això la importància de tornar a connectar amb la nostra essència més vinculada a la natura, com a part integrant, des d’una relació de cura i respecte mutu, i de celebrar els equinoccis i solsticis, i els cicles de la natura i de la vida.
Però també han de conèixer com funciona la societat real. No podem tancar els infants en una aula. L'educació no ha de circumscriure's a l'àmbit de l'escola, en la formació infants com deia abans influeixen altres agents que poden exercir molta influència en la formació integral de la persona en procés de formació. En aquest procés influeix la família, les amistats, el context de la societat que els envolta, els mitjans… És per això que diem que en l'educació influeix “la tribu” perquè res amb el que es relaciona la persona és aliè a la seva influència, tant per presència com per absència. Per això trobo important el fet de sortir al carrer, al mercat, veure com es treballa a una ferreria o un forn… i tenir experiències de la vida quotidiana. Però no és només com es relaciona la infantesa amb l’entorn, sinó com es relaciona l’entorn amb la infantesa. Els pobles i ciutats no haurien de ser només per als cotxes i les persones adultes, espais on ningú coneix a ningú, on els nens i les nenes no poden anar soles perquè troben un ambient hostil per a elles, fins i tot als parcs.
Crec que la societat hauria de caminar cap a un aprenentatge col·laboratiu, inclusiu, inserit en la comunitat, més oberta i flexible, més atesa la diversitat… on cada persona tingui ateses les seues necessitats i es potenciï la seua pròpia formació. És important que tots els espais educatius formin part activa del context natural i cultural de l’entorn, ja que no són fenòmens desconnectats, i la realitat que viuen els infants els afecta i impregna la seua personalitat. Per això la necessitat de fomentar aquesta participació amb la resta de persones que hi viuen i altres agents del territori, per fer xarxa, compartir recursos i així generar una comunitat que eduqui, aprengui i es puga enriquir conjuntament.
Són les Terres de l'Ebre un bon marc per treballar l'Escola Lliure?
I tant, de fet, ja hi ha diversos projectes en marxa a Terres de l’Ebre d’educació lliure interessantíssims i de molta qualitat. el Bosc Escola Tataküa d’Amposta o Lo Niu a Deltebre, en són referents nostres. També existeix l’Espígol, Espai de Joc Waldorf a Ulldecona o escoles amb metodologies vives i actives com la ZER del Poble Nou.
https://www.verkami.com/projects/24376-bioconstruccio-del-refugi-de-lescola-bosc-el-sauc
L’Escola Bosc El Saüc és un projecte d’educació viva a la natura on infants de 2 a 6 anys poden créixer i aprendre, respecte a les seves necessitats i en harmonia i estret contacte amb la natura. Basat en l'aprenentatge actiu, autònom i vivencial, els infants són protagonistes dels seus aprenentatges a partir de l'experiència i el joc lliure i espontani. Es realitza un acompanyament conscient dels processos de vida des del respecte cap als nens, les seves necessitats, ritmes i interessos.
Inspirat en les escoles a l'aire lliure del nord d'Europa, des d'un acompanyament respectuós dels infants, es dóna molt valor al joc espontani en entorns naturals com a forma d'aprenentatge i de creixement personal i col•lectiu. També s'orienta cap a una manera d'acostar-se a l'ecologia des de la pròpia vivència creant majors vincles i més consciència de les pròpies accions cap al medi. En el projecte educatiu cada dia es va al bosc o camp, plogui o faci sol, ja que, segons diuen els nòrdics, no hi ha mal temps sinó roba inadequada.
Ara han iniciat una campanya de crowdfunding amb Verkami per poder realitzar un refugi per a l’Escola Bosc. Es tracta d’una bioconstrucció amb materials naturals (palla i fang) i reciclats de fusta. La construcció del refugi es durà a terme, aquesta propera tardor, per les famílies de l’Associació El Saüc i altres persones voluntàries de la zona. Per aixecar-lo, es realitzaran una jornada de treball el 21 de setembre i també un curs de bioconstrucció a l’octubre.
Què es l'educació lliure?
És difícil definir, en poques paraules, el que representa l’educació lliure, ja que cada projecte, grup de criança o espai d’educació lliure té unes característiques pròpies que el fan especial i diferent dels altres. Tanmateix, la majoria se senten identificats amb paraules com respecte, cuidar, confiança, límits, disponibilitat dels adults, no judici, conseqüències lògiques que ajuden l’infant en comptes de premis i càstigs, acompanyament emocional, vivència o amor.
Tots els espais d’educació lliure acostumen a ser poc massificats, amb ràtios baixes i l’agrupament dels infants es crea de manera espontània en funció dels propis interessos i afinitats. Aprenentatge es considera tot allò que parteix d’un impuls propi, tota experiència que està motivada intrínsicament, sense suggeriments subtils de les persones acompanyants, i que engloba tota la persona, totes les seues dimensions psicomotrius, emocionals, socials i cognitives.
Pretén ser una relació educativa basada en l’acceptació i el respecte per la persona, que se sosté en la idea que la principal funció de l’educació no és preparar individus per incorporar-se al món laboral, sinó que representa un compromís per entendre i ajudar l’altra a desenvolupar-se en totes les seues dimensions.
L’educació lliure es basa en el respecte, s'aprèn experimentant no memoritzant, s'ensenya a col·laborar i no a competir, els infants aprenen cadascun al seu ritme, els ritmes d'aprenentatge són respectats i no són determinats per l'any de naixement, la innovació, la creativitat i els errors són vistos com a part de l'aprenentatge, i requereix una major implicació de les famílies i dels contextos socials i mediambientals.
Es dóna molta importància a l'acompanyament emocional, l'empatia, les conseqüències lògiques en comptes de càstigs, i l'aprenentatge s'estimula a través dels impulsos curiosos dels propis infants, sense cap temari preestablert. El professorat s'iguala a l'alumnat i les persones adultes passen a ser simples acompanyants dels aprenentatges.
S'educa per a la vida, no únicament per a l'acompliment professional. No existeix currículum previ, este es va generant en l’acció. És a dir, no existeixen uns continguts que cal donar obligatòriament en un moment determinat del procés educatiu, ni s’obliga tampoc a que una majoria d’infants o adults impose la seua decisió a les minories o resta d’alumnat. De fet, totes les activitats proposades pels adults o per altres xiquets i xiquetes són, en principi, voluntàries, ja que no són més que propostes d’experiències, a partir de les quals cada infant, des de la percepció del seus estat i de les seues necessitats actuals, decideix si desitja o no acceptar-les.
Són compatibles o s'exclouen?
L’educació lliure no són tot avantatges si es mira des d’una òptica capitalista, perquè s’hauria d’augmentar el pressupost en educació. Tal i com està plantejat el sistema tradicional, seria molt complicat mantenir una classe amb un nombre gran d'alumnes en estes condicions d'individualitat. Les dotacions per estes escoles haurien de ser més elevades, “cares”, i amb pocs alumnes per acompanyant. Però què volem? Jo crec en la necessitat d’una veritable cultura de la infància, i de posar la vida i les necessitats reals dels infants al centre, ja que és l’etapa de la vida més curta però la més important. Tandebò tingués cabuda dins de l'escola pública. De fet, jo en sóc defensora. Però ara per ara, hi ha certes coses a nivell estructural que són contràries a este tipus de pedagogies i crec que l'escola lliure és incompatible amb el model tradicional d’escola, encara que algunes estan adaptant les seues metodologies a este nou escenari.
I aquí és quan entren les meues contradiccions. El nostre model va en contra de la pròpia institució. Un espai on hi ha xiquets i xiquetes aprenent el que vol el Departament d'Educació o el Ministerio és contrari a acompanyar en el desenvolupament. A l'escola catalana, ni l’alumnat, ni les famílies ni el professorat pot decidir què és el que necessita cada infant a cada moment. L'única cosa que es pot fer és canviar de metodologia. Però l'estructura jeràrquica és esta. Hi ha projectes dins de la pública que són molt vàlids, però en si mateixos també són contradictoris. Has de seguir un currículum, tens una ràtio molt alta, de fins a 25 infants amb una sola persona adulta, i no es pot acabar amb això des de dins.
El model tradicional és la classe magistral. Es pot fer un canvi i es pot treballar per projectes, els infants es divideixen en grups i investiguen sobre un tema. Això implica un canvi metodològic però la relació entre profe i alumne continua basant-se en la jerarquia. Si parlem només de metodologia, sí que hi ha escoles que comencen a fer servir metodologies actives, però l’oferta pública d’avui, en línies generals, fa servir una metodologia tradicional. Esta no ha evolucionat com ho ha fet la societat i això ha fet que no acabe de funcionar i calgue reformar-la. La neurocència ha estudiat com aprèn l'infant i les persones i s'ha vist que sense emoció no hi ha aprenentatge i sense ganes d'aprendre tampoc, per tant, potser poc a poc s'aniran buscant formes perquè l'aprenentatge pugue ser més vivencial i no tant transmissió de la informació. En una societat on la informació està a l'abast de tothom no és tant important memoritzar continguts. I també maneres que cadascú pugue aprendre el que realment li interesse.
Quins són els reptes de futur en educació que ens hauríem de marcar per fer una societat millor?
Per a mi l'educació no és omplir el cap de les criatures sinó acompanyar-les en els seus aprenentatges naturals, i aquí ve el canvi de paradigma. No es tracta d'una major capacitat de formació dels infants, sinó d'abordar l'educació des d'un altre enfocament, més global.
El món canvia cada vegada més ràpid i saber què necessitaran aprendre i saber en el futur les persones es bastant difícil de predir. Per això m'agrada pensar que l'educació ha d'acompanyar als infants a descobrir què es allò que els interessa de veritat, que es el que els fa aixecar-se il·lusionats al matí, quin es el seu do per aportar a la societat i al món? Però abans de saber-ho, hauran de provar moltes coses i hauran d'aprendre a escoltar-se... per tant crec que l'educació en el futur hauria d'ensenyar a aprendre d'on puc treure la informació que m'interessa saber?, hauria de permetre que les persones no es desconnectessin d'elles mateixes i ensenyar a escoltar-se. Què m'interessa provar? Què em ve de gust saber i aprendre? I hauria d'oferir moltes possibilitats diverses d'aprendre sobre molts àmbits diferents i també de maneres diferents, així tothom se sentiria inclòs, persones diferents aprendrien de formes diferents, amb un munt de possibilitats. Penso que hauria de ser una educació vivencial, oberta a la natura, amb moltes opcions de tastets i pràctiques en diverses matèries, oficis i arts, amb infants de diferents edats, segons les etapes de desenvolupament, convivint i col•laborant.
Crec que hauria de ser una educació que fes aixecar-se els infants amb ganes d'anar a l'escola, amb molta curiositat i alegria de viure... Perquè així de grans, fessin el que fessin serien persones felices que se sabrien escoltar a sí mateixes, que sabrien aprendre i fer allò que els interessés, que sabrien cooperar i buscar solucions als problemes, persones crítiques i amb eines, a tots els nivells.
Des del Saüc considerem que és molt important el treball en xarxa amb iniciatives semblants per tal de sumar els recursos en pro de l’expansió i consolidació d’un model amb una pedagogia lliure, activa i viva i d’un acompanyament respectuós dels processos de vida. És necessària una reflexió sobre com millorar la proposta actual amb participació de no només de la comunitat escolar sinó de tota la societat. I aquí entra també la importància de la implicació de les famílies.
L'educació comença a casa?
Per a mi la família és la màxima influència i la màxima responsable de l’educació dels infants. En l’educació lliure la família es considera el principal element en la criança i educació dels xiquets i les xiquetes. De fet, molts dels projectes d’educació lliure són creats i coordinats des de les famílies, altres són responsabilitat de grups d’educadors/es, i també hi ha projectes amb responsabilitats compartides. Però en tots els casos, la inclusió i la participació de les famílies és un element fonamental, hi ha una perspectiva sistèmica en aquests enfocaments, famílies i escola haurien d’anar a una. I l’espai educatiu és un entorn ideal per plantejar vivències de reflexió per a les famílies al voltant de l’educació i l’aprenentatge dels infants.
Com educadora com t'agradaria que es relacione la infantesa amb l'entorn?
L'estil de vida infantil en la societat actual es caracteritza per un allunyament de l'entorn natural. Diversos experts han alertat sobre les conseqüències negatives d'aquesta desconnexió derivades del trastorn per dèficit de contacte amb la natura, destacant problemes físics, psicològics i socials associats a aquest dèficit.
L’etapa dels 0 als 6 anys és una etapa de descobriment del món, de l’entorn més proper, on el desenvolupament dels cinc sentits hi té una importància cabdal. I l’aire lliure és l’entorn perfecte per aquest descobriment on es crea un clima de tranquil·litat, amor i respecte. I el joc lliure i espontani a la natura, és el nostre mètode i entorn d’aprenentatge.
Perquè què som i d’on venim? Acostumem a diferenciar natura de nosaltres, com un “ella” i un “nosaltres” i de fet, com Katia Hueso diu, “Som Natura”. Per això la importància de tornar a connectar amb la nostra essència més vinculada a la natura, com a part integrant, des d’una relació de cura i respecte mutu, i de celebrar els equinoccis i solsticis, i els cicles de la natura i de la vida.
Però també han de conèixer com funciona la societat real. No podem tancar els infants en una aula. L'educació no ha de circumscriure's a l'àmbit de l'escola, en la formació infants com deia abans influeixen altres agents que poden exercir molta influència en la formació integral de la persona en procés de formació. En aquest procés influeix la família, les amistats, el context de la societat que els envolta, els mitjans… És per això que diem que en l'educació influeix “la tribu” perquè res amb el que es relaciona la persona és aliè a la seva influència, tant per presència com per absència. Per això trobo important el fet de sortir al carrer, al mercat, veure com es treballa a una ferreria o un forn… i tenir experiències de la vida quotidiana. Però no és només com es relaciona la infantesa amb l’entorn, sinó com es relaciona l’entorn amb la infantesa. Els pobles i ciutats no haurien de ser només per als cotxes i les persones adultes, espais on ningú coneix a ningú, on els nens i les nenes no poden anar soles perquè troben un ambient hostil per a elles, fins i tot als parcs.
Crec que la societat hauria de caminar cap a un aprenentatge col·laboratiu, inclusiu, inserit en la comunitat, més oberta i flexible, més atesa la diversitat… on cada persona tingui ateses les seues necessitats i es potenciï la seua pròpia formació. És important que tots els espais educatius formin part activa del context natural i cultural de l’entorn, ja que no són fenòmens desconnectats, i la realitat que viuen els infants els afecta i impregna la seua personalitat. Per això la necessitat de fomentar aquesta participació amb la resta de persones que hi viuen i altres agents del territori, per fer xarxa, compartir recursos i així generar una comunitat que eduqui, aprengui i es puga enriquir conjuntament.
Són les Terres de l'Ebre un bon marc per treballar l'Escola Lliure?
I tant, de fet, ja hi ha diversos projectes en marxa a Terres de l’Ebre d’educació lliure interessantíssims i de molta qualitat. el Bosc Escola Tataküa d’Amposta o Lo Niu a Deltebre, en són referents nostres. També existeix l’Espígol, Espai de Joc Waldorf a Ulldecona o escoles amb metodologies vives i actives com la ZER del Poble Nou.
https://www.verkami.com/projects/24376-bioconstruccio-del-refugi-de-lescola-bosc-el-sauc