16
d'agost
del
2019
Actualitzat
el
29
de novembre
a les
19:34h
Aina Cid (Amposta 1994) és membre del Club Nàutic Amposta i des de l’any 2015 competix amb l’equip de la Universitat d’Ohio. Fent parella amb Anna Boada va aconseguir el diploma olímpic en dos sense timoner als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro (2016) i la medalla de bronze en el Campionat del Món (2018). Enguany s'ha proclamat campiona a l'Europeu en la modalitat doble escull fent parella amb la basca Virgínia Díaz. Juntes es preparen per classificar-se ara per a les Olimpíades de Tòquio 2020, el seu gran repte.
Com se sent una persona després de guanyar el Campionat d'Europa de Rem i quedar la 5a de la Copa del Món?
Quan vaig guanyar el campionat d'Europa em vaig sentir que estava anant en la bona direcció, que estem treballant bé i que tot és possible. Et dóna confiança i motivació per seguir entrenant. Sincerament la Copa del Món no va anar massa bé, però dintre de les condicions adverses en vam treure el màxim profit per a aprendre.
Quines són les qualitats personals indispensables per aconseguir estes fites?
Sóc disciplinada, compromesa, treballadora, constant, persistent.
Què sents quan remes?
Sento que és el meu lloc, em sento com a casa i em relaxa, encara que l'entrenament siga dur ho gaudixo molt.
Quins són els teus racons per remar?
El riu Ebre, perquè és el que m'ha permès arribar on sóc ara. Probablement, si Amposta no tingués riu, jo no seria qui sóc ara.
Com ha anat el canvi de companya d'equip? Us heu adaptat de pressa amb la Virgínia Díaz?
Ha anat molt bé, ens vam adaptar molt ràpidament l'una a l'altra i tenim molt clar els objectius pels quals lluitem cada dia.
En què us sembleu i en que us diferencieu? Quin és per a tu el secret d'un bon tàndem esportiu és?
Som molt meticuloses i perfeccionistes. Jo sóc una persona bastant extrovertida i ella una mica més tímida. Crec que perquè un tàndem funcione ha de tenir compromís, compenetració i un objectiu clar.
Com superes la pressió de ser una esportista d'elit?
Amb l'ajuda de la família i els amics. Ells són els que més m'ajuden en este aspecte, ells aconseguixen treure'm la pressió i fer-me sentir que estic en un joc de nens (sense pressió i només diversió).
Com prepareu Tòquio 2020?
De moment no l'estem preparant directament, ho fem a consciència cada dia treballant per un objectiu a llarg termini. Però ara mateix el treball que estem fent és per a classificar per als Jocs de Tòquio, ja que este el primer pas.
Què significa l'Ebre i Amposta per a tu i la teua carrera esportiva?
Tant l'Ebre com Amposta són el meu retir espiritual, per dir-ho així. Són els llocs als quals acudixo quan necessito descansar i fer un 'break'. Són casa meua i quan baixo carrego piles per a seguir treballant. Quan sóc lluny d'Amposta la trobo a faltar, però la tinc sempre present allà on estic, especialment quan són festes.
Un esport que no siga el rem?
No en tinc cap de preferit. M'agraden tots els esports en general sobretot el que no he de córrer llargues distàncies, no sóc cap corredora nata. També xalo molt tant practicant com mirant qualsevol esport a la televisió.
Una ciutat?
Santorini.
Un llibre imprescindible a la maleta?
Qualsevol de la Camilla Läckberg, m'encanten els seus llibres.
Un secret motivacional que ens puguis donar?
Creure amb un mateix, el treball fet no serveix de molt si un no té confiança amb el seu potencial.
Un somni?
El meu somni sempre ha estat guanyar uns Jocs Olímpics i fer així ressò d'este esport tan bonic que practico.
Un desig?
Desitjaria que els esports minoritaris deixessen d'estar abandonats. En este país hi ha molt talent esportiu desaprofitat a causa de la poca inversió per part del govern, i és molt trist de veure.
Com se sent una persona després de guanyar el Campionat d'Europa de Rem i quedar la 5a de la Copa del Món?
Quan vaig guanyar el campionat d'Europa em vaig sentir que estava anant en la bona direcció, que estem treballant bé i que tot és possible. Et dóna confiança i motivació per seguir entrenant. Sincerament la Copa del Món no va anar massa bé, però dintre de les condicions adverses en vam treure el màxim profit per a aprendre.
Quines són les qualitats personals indispensables per aconseguir estes fites?
Sóc disciplinada, compromesa, treballadora, constant, persistent.
"Sóc disciplinada, compromesa, treballadora, constant, persistent"
Què sents quan remes?
Sento que és el meu lloc, em sento com a casa i em relaxa, encara que l'entrenament siga dur ho gaudixo molt.
Quins són els teus racons per remar?
El riu Ebre, perquè és el que m'ha permès arribar on sóc ara. Probablement, si Amposta no tingués riu, jo no seria qui sóc ara.
Com ha anat el canvi de companya d'equip? Us heu adaptat de pressa amb la Virgínia Díaz?
Ha anat molt bé, ens vam adaptar molt ràpidament l'una a l'altra i tenim molt clar els objectius pels quals lluitem cada dia.
En què us sembleu i en que us diferencieu? Quin és per a tu el secret d'un bon tàndem esportiu és?
Som molt meticuloses i perfeccionistes. Jo sóc una persona bastant extrovertida i ella una mica més tímida. Crec que perquè un tàndem funcione ha de tenir compromís, compenetració i un objectiu clar.
Aina amb la seua companya Virgínia Díaz. Foto: Cedida
Com superes la pressió de ser una esportista d'elit?
Amb l'ajuda de la família i els amics. Ells són els que més m'ajuden en este aspecte, ells aconseguixen treure'm la pressió i fer-me sentir que estic en un joc de nens (sense pressió i només diversió).
Com prepareu Tòquio 2020?
De moment no l'estem preparant directament, ho fem a consciència cada dia treballant per un objectiu a llarg termini. Però ara mateix el treball que estem fent és per a classificar per als Jocs de Tòquio, ja que este el primer pas.
Què significa l'Ebre i Amposta per a tu i la teua carrera esportiva?
Tant l'Ebre com Amposta són el meu retir espiritual, per dir-ho així. Són els llocs als quals acudixo quan necessito descansar i fer un 'break'. Són casa meua i quan baixo carrego piles per a seguir treballant. Quan sóc lluny d'Amposta la trobo a faltar, però la tinc sempre present allà on estic, especialment quan són festes.
"Tant l'Ebre com Amposta són el meu retir espiritual, per dir-ho així"
Un esport que no siga el rem?
No en tinc cap de preferit. M'agraden tots els esports en general sobretot el que no he de córrer llargues distàncies, no sóc cap corredora nata. També xalo molt tant practicant com mirant qualsevol esport a la televisió.
Una ciutat?
Santorini.
Un llibre imprescindible a la maleta?
Qualsevol de la Camilla Läckberg, m'encanten els seus llibres.
Un secret motivacional que ens puguis donar?
Creure amb un mateix, el treball fet no serveix de molt si un no té confiança amb el seu potencial.
"En este país hi ha molt talent esportiu desaprofitat a causa de la poca inversió per part del govern"
Un somni?
El meu somni sempre ha estat guanyar uns Jocs Olímpics i fer així ressò d'este esport tan bonic que practico.
Un desig?
Desitjaria que els esports minoritaris deixessen d'estar abandonats. En este país hi ha molt talent esportiu desaprofitat a causa de la poca inversió per part del govern, i és molt trist de veure.