28
de juny
del
2019
Actualitzat
el
30
de juny
a les
12:25h
Comença a caure la tarda a Flix i passades les primeres jornades de l’incendi, el cansament i la preocupació comencen a deixar petjada entre aquells qui han deixat masies, terres i animals a l’interior del perímetre de l’incendi. Quan es va declarar i amb el ràpid avanç de les flames, van haver de deixar-ho tot a corre-cuita, amb el temps just d’agafar documentació personal i els gossos. Des d’aleshores, han matat com han pogut el temps a l’escola de Flix, on s’ha habilitat el punt d’evacuació d’aquells desallotjats que no tenen on passar la nit.
A l’ombra de les moreres del pati, enmig d’un ambient asfixiant on de tant en quant bufa una alenada de garbí reescalfat, el matrimoni dels Sheppard espera amb els seus tres gossos. Són una parella d’ancians que va vindre des de Londres a Flix al 2002 i que viu, des d’aleshores, amb tranquil·litat enmig de la muntanya. Saben algunes poques paraules en castellà, però durant aquests anys han fet amics al poble. La Cristina Ferrús, els ha ofert la casa d’una familiar per a que es puguessen dutxar i canviar de roba i este dijous esperaven impacients alguna notícia sobre la possibilitat de poder accedir a casa seua.
“Vam agafar una bossa amb la documentació i els gossos. No vam tenir temps de res més, teníem les flames a tocar”, explica en Keneth, el marit. “Patim sobretot pels animals. La casa es pot tornar a construir”, afirma la Julie, per la seua banda. Amb ells es troben dos gossos d’avançada edat un altre de jove, que han adoptat recentment. A la masia, però, es van quedar dos gats, amb suficient menjar i aigua per aguantar. “Pensem que estan bé, perquè pel que ens han dit la masia no ha quedat afectada”, explica la Julie sense amagar el capteniment.
Prop d’ells jau en Vicenç Català. Al novembre s’havia instal·lat per viure en una masia a la zona de l’ermita de Flix. Prefereix no capficar-s’hi fins que no puga veure amb els seus ulls com ha quedat tot, però té esperança: “Hem pogut controlar una mica a través de les càmeres de l’alarma de seguretat i pel que hem vist no hi havia afectació. Si es veu per la càmera vol dir que hi ha llum, i si hi ha llum vol dir que no s’ha cremat”. En Vicenç i la seua esposa no van tenir temps ni d’agafar roba de recanvi. Ha passat la nit al cotxe amb el gos, perquè als animals no els hi està permès estar-s’hi a l’interior de l’espai habilitat per la Creu Roja, on s’hi ha instal·lat hamaques per dormir. Els Sheppard, per la seua, han tret les hamaques al pati, per poder estar amb els gossos.
A l’altra banda del poble, al cim del castell de Flix, s’ha convertit estos dies en un dels punts clau per percebre la magnitud del desastre. L’anar i venir de gent aquí per observar l’avanç de les flames, que envolten tot el paisatge, és contant. El Jordi Guiu s’hi troba amb un grup d’amics. “M’hi he passat unes quantes hores observant. Ahir teníem el foc més a prop, tot i que ens deien que el més fotut no es veia. Avui el foc ha avançat molt, el tenim més lluny del poble, però no sembla que s’hagi d’aturar”, constatava este dijous.
La seua família té una masia propera a l’ermita, unes de les zones per on ha passat el foc, on dijous al vespre encara no hi havia pogut accedir. “Jo al final tinc poques terres i no hi visc, però conec gent dels pobles del voltant que estan patint, els ha afectat més. La gent està fotuda, perquè ens coneixem tots”.
La nit cau, mentre les columnes de fum es perceben, a l’horitzó, cada cop més dèbils. Ningú s’atreveix encara a expressar optimisme, però en l’ambient es percep que la batalla comença a guanyar-se.
A l’ombra de les moreres del pati, enmig d’un ambient asfixiant on de tant en quant bufa una alenada de garbí reescalfat, el matrimoni dels Sheppard espera amb els seus tres gossos. Són una parella d’ancians que va vindre des de Londres a Flix al 2002 i que viu, des d’aleshores, amb tranquil·litat enmig de la muntanya. Saben algunes poques paraules en castellà, però durant aquests anys han fet amics al poble. La Cristina Ferrús, els ha ofert la casa d’una familiar per a que es puguessen dutxar i canviar de roba i este dijous esperaven impacients alguna notícia sobre la possibilitat de poder accedir a casa seua.
Els Sheppard esperaven este dijous a l'ombra de les moreres de l'escola de Flix Foto: Sofia Cabanes
“Vam agafar una bossa amb la documentació i els gossos. No vam tenir temps de res més, teníem les flames a tocar”, explica en Keneth, el marit. “Patim sobretot pels animals. La casa es pot tornar a construir”, afirma la Julie, per la seua banda. Amb ells es troben dos gossos d’avançada edat un altre de jove, que han adoptat recentment. A la masia, però, es van quedar dos gats, amb suficient menjar i aigua per aguantar. “Pensem que estan bé, perquè pel que ens han dit la masia no ha quedat afectada”, explica la Julie sense amagar el capteniment.
Prop d’ells jau en Vicenç Català. Al novembre s’havia instal·lat per viure en una masia a la zona de l’ermita de Flix. Prefereix no capficar-s’hi fins que no puga veure amb els seus ulls com ha quedat tot, però té esperança: “Hem pogut controlar una mica a través de les càmeres de l’alarma de seguretat i pel que hem vist no hi havia afectació. Si es veu per la càmera vol dir que hi ha llum, i si hi ha llum vol dir que no s’ha cremat”. En Vicenç i la seua esposa no van tenir temps ni d’agafar roba de recanvi. Ha passat la nit al cotxe amb el gos, perquè als animals no els hi està permès estar-s’hi a l’interior de l’espai habilitat per la Creu Roja, on s’hi ha instal·lat hamaques per dormir. Els Sheppard, per la seua, han tret les hamaques al pati, per poder estar amb els gossos.
En Jordi Guiu amb un grup d'amics al castell de Flix Foto: Sofia Cabanes
A l’altra banda del poble, al cim del castell de Flix, s’ha convertit estos dies en un dels punts clau per percebre la magnitud del desastre. L’anar i venir de gent aquí per observar l’avanç de les flames, que envolten tot el paisatge, és contant. El Jordi Guiu s’hi troba amb un grup d’amics. “M’hi he passat unes quantes hores observant. Ahir teníem el foc més a prop, tot i que ens deien que el més fotut no es veia. Avui el foc ha avançat molt, el tenim més lluny del poble, però no sembla que s’hagi d’aturar”, constatava este dijous.
La seua família té una masia propera a l’ermita, unes de les zones per on ha passat el foc, on dijous al vespre encara no hi havia pogut accedir. “Jo al final tinc poques terres i no hi visc, però conec gent dels pobles del voltant que estan patint, els ha afectat més. La gent està fotuda, perquè ens coneixem tots”.
La nit cau, mentre les columnes de fum es perceben, a l’horitzó, cada cop més dèbils. Ningú s’atreveix encara a expressar optimisme, però en l’ambient es percep que la batalla comença a guanyar-se.