13
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
19:02h
L'Ajuntament del Perelló reclama a la Generalitat que execute les mesures preventives contra incendis per evitar sinistres com el que esta setmana ha cremat més de 230 hectàrees del seu terme municipal. L'alcalde en funcions del Perelló, Ferran Cid, recorda que fa set anys, després de l'incendi que va arrasar més de 3.000 hectàrees a la serra de Cardó-Boix, el Govern es va comprometre i va elaborar un pla de gestió que mai s'ha acabat de posar en pràctica per motius pressupostaris. Durant els pròxims dies, el consistori recollirà la informació de danys que transmetin els particulars. D'altra banda, els Agents Rurals ultimen les denúncies penal i administrativa contra el responsable de les cremes agrícoles que haurien generat el foc de la Collada: s'enfronta a possibles penes de fins a cinc anys de presó o una multa màxima d'un milió d'euros, així com assumir la responsabilitat civil.
Tot i que no ha volgut posar obertament en dubte la celeritat, l'estratègia i el desplegament de mitjans destinats a extingir el foc que es va declarar dilluns al migdia, l'alcalde perellonenc es fa ressò de les crítiques de molts veïns del poble que, novament, consideren que no s'ha gestionat adequadament el sinistre, que s'hauria pogut minimitzar en bona mesura.
"Sempre que hi ha un incendi, i després de l'experiència de fa set anys, pensem que podria haver anat millor. Però soc partidari que hem d'escoltar primer, ens han d'explicar, un cop s'ha acabat, i veure quins mitjans es poden millorar i què ens fa falta al territori, com vam començar a parlar fa set anys, i moltes per manca de pressupost no s'han pogut realitzar. Potser hauríem de prioritzar ser més ràpids i aquest pla, projecte anunciat fa set anys que el fem millor, perquè ara tenim dos experiències. Haurem de treballar força", ha raonat Cid.
El pla, segons ha precisat, estava ja elaborat i comptava amb projectes redactats. Segons ha reconegut, s'han executat algunes franges de contenció en espais boscos i l'ADF Cabrafeixet, amb el suport d'Agricultura, va habilitar una pista a la zona que ara ha resultat afectada. "L'ADF i l'Ajuntament destinem entre 90.000 i 100.000 euros cada any. Però no és prou i hem de fer alguna cosa més", subratlla. La demanda podria reaparèixer este divendres al matí, quan està previst que el mateix Cid visite la zona afectada juntament amb el director territorial d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Ferran Grau, així com enginyers i funcionaris del Departament.
Tot i que no s'han hagut de lamentar danys personals, el consistori perellonenc té constància que un petit mas de la zona ha resultat parcialment afectat pel foc. Caldrà esperar que els seus propietaris, residents a França, vinguen per avaluar exactament els danys. De fet, Cid creu que caldrà esperar uns quinze o vint dies abans el mateix Ajuntament haja pogut recollir les dades d'afectacions en propietats particulars per tramitar les possibles reclamacions. Més enllà de la superfície calcinada, Cid ha remarcat que el foc "ha afectat molt" el paisatge i els mateixos veïns del poble. "Són zones protegides, on es feien molts rovellons, de caça, esbarjo i oci, on la gent va a caminar", ha precisat.
Denúncies en marxa
Per la seua banda, els Agents Rurals ultimen les denúncies, per la via penal i administrativa, que presentaran contra el pagès suposadament responsable de causar l'incendi amb una crema agrícola sense permís ni les mesures de seguretat elementals requerides. La via administrativa podria quedar en suspens de prosperar la penal i es reprendria si, finalment, el jutge considera que no se'l pot acusar d'un presumpte delicte d'incendi forestal.
Els Agents Rurals, però, consideren que, en esta ocasió, concorren les circumstàncies perquè l'acusació judicial prospere: el pagès no disposava del permís, l'entorn de la foguera no havia estat netejat de combustible potencial, tampoc guardava la distància mínima requerida amb la zona forestal i va marxar quan el foc encara estava en marxa i no s'havia apagat. Així les coses, i més enllà que no resulta estrictament necessari l'element dolós per imputar este delicte, l'autoritat judicial ha de valorar si va existir imprudència greu en l'actuació del propietari de la finca, resident a la veïna població de Rasquera.
Si, finalment, el procediment judicial seguix endavant, el pagès podria enfrontar-se a una petició de pena que podria arribar als cinc anys de presó, tenint en compte l'agreujant que l'incendi va afectar en bona mesura l'espai protegit del Tossal de Montagut i si s'acaba demostrant que el foc va arribar a posar en perill la integritat física i la vida de les persones –tot i que no van haver de lamentar-se danys personals, 38 persones de 22 masies aïllades van haver de ser evacuades-.
En el supòsit que la via penal acabe descartada es reprendria l'administrativa. Segons la llei de Forests de 2003 en vigor, la sanció podria ser de fins a 100.000 euros –si es tipifica com a greu, quan la restauració dels danys causats al terreny forestal triguen entre sis mesos i deu anys- o entre sta xifra i un milió d'euros –en casos molt greus, quan la recuperació supere el termini d'una dècada-.
En qualsevol dels casos, però, si el procediment finalment corrobora l'autoria de l'incendi com a conseqüència de la crema agrícola imprudent, el seu autor hauria de fer front a la responsabilitat civil que se'n derive. Això podria suposar que se li acabe reclamant el cost de l'operatiu d'extinció –que va arribar a mobilitzar 200 persones i vuit mitjans aeris, entre helicòpters i avions- així com la restitució dels danys al medi i a les propietats.
Tot i que no ha volgut posar obertament en dubte la celeritat, l'estratègia i el desplegament de mitjans destinats a extingir el foc que es va declarar dilluns al migdia, l'alcalde perellonenc es fa ressò de les crítiques de molts veïns del poble que, novament, consideren que no s'ha gestionat adequadament el sinistre, que s'hauria pogut minimitzar en bona mesura.
"Sempre que hi ha un incendi, i després de l'experiència de fa set anys, pensem que podria haver anat millor. Però soc partidari que hem d'escoltar primer, ens han d'explicar, un cop s'ha acabat, i veure quins mitjans es poden millorar i què ens fa falta al territori, com vam començar a parlar fa set anys, i moltes per manca de pressupost no s'han pogut realitzar. Potser hauríem de prioritzar ser més ràpids i aquest pla, projecte anunciat fa set anys que el fem millor, perquè ara tenim dos experiències. Haurem de treballar força", ha raonat Cid.
El pla, segons ha precisat, estava ja elaborat i comptava amb projectes redactats. Segons ha reconegut, s'han executat algunes franges de contenció en espais boscos i l'ADF Cabrafeixet, amb el suport d'Agricultura, va habilitar una pista a la zona que ara ha resultat afectada. "L'ADF i l'Ajuntament destinem entre 90.000 i 100.000 euros cada any. Però no és prou i hem de fer alguna cosa més", subratlla. La demanda podria reaparèixer este divendres al matí, quan està previst que el mateix Cid visite la zona afectada juntament amb el director territorial d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Ferran Grau, així com enginyers i funcionaris del Departament.
Tot i que no s'han hagut de lamentar danys personals, el consistori perellonenc té constància que un petit mas de la zona ha resultat parcialment afectat pel foc. Caldrà esperar que els seus propietaris, residents a França, vinguen per avaluar exactament els danys. De fet, Cid creu que caldrà esperar uns quinze o vint dies abans el mateix Ajuntament haja pogut recollir les dades d'afectacions en propietats particulars per tramitar les possibles reclamacions. Més enllà de la superfície calcinada, Cid ha remarcat que el foc "ha afectat molt" el paisatge i els mateixos veïns del poble. "Són zones protegides, on es feien molts rovellons, de caça, esbarjo i oci, on la gent va a caminar", ha precisat.
Denúncies en marxa
Per la seua banda, els Agents Rurals ultimen les denúncies, per la via penal i administrativa, que presentaran contra el pagès suposadament responsable de causar l'incendi amb una crema agrícola sense permís ni les mesures de seguretat elementals requerides. La via administrativa podria quedar en suspens de prosperar la penal i es reprendria si, finalment, el jutge considera que no se'l pot acusar d'un presumpte delicte d'incendi forestal.
Els Agents Rurals, però, consideren que, en esta ocasió, concorren les circumstàncies perquè l'acusació judicial prospere: el pagès no disposava del permís, l'entorn de la foguera no havia estat netejat de combustible potencial, tampoc guardava la distància mínima requerida amb la zona forestal i va marxar quan el foc encara estava en marxa i no s'havia apagat. Així les coses, i més enllà que no resulta estrictament necessari l'element dolós per imputar este delicte, l'autoritat judicial ha de valorar si va existir imprudència greu en l'actuació del propietari de la finca, resident a la veïna població de Rasquera.
Si, finalment, el procediment judicial seguix endavant, el pagès podria enfrontar-se a una petició de pena que podria arribar als cinc anys de presó, tenint en compte l'agreujant que l'incendi va afectar en bona mesura l'espai protegit del Tossal de Montagut i si s'acaba demostrant que el foc va arribar a posar en perill la integritat física i la vida de les persones –tot i que no van haver de lamentar-se danys personals, 38 persones de 22 masies aïllades van haver de ser evacuades-.
En el supòsit que la via penal acabe descartada es reprendria l'administrativa. Segons la llei de Forests de 2003 en vigor, la sanció podria ser de fins a 100.000 euros –si es tipifica com a greu, quan la restauració dels danys causats al terreny forestal triguen entre sis mesos i deu anys- o entre sta xifra i un milió d'euros –en casos molt greus, quan la recuperació supere el termini d'una dècada-.
En qualsevol dels casos, però, si el procediment finalment corrobora l'autoria de l'incendi com a conseqüència de la crema agrícola imprudent, el seu autor hauria de fer front a la responsabilitat civil que se'n derive. Això podria suposar que se li acabe reclamant el cost de l'operatiu d'extinció –que va arribar a mobilitzar 200 persones i vuit mitjans aeris, entre helicòpters i avions- així com la restitució dels danys al medi i a les propietats.