La producció de fruita de pinyol a Catalunya creix un 27% respecte al 2018 però se situa un 8% per sota del 2017

La superfície plantada ha caigut, per primera vegada, enguany en tots els grups varietals de préssec i nectarina

Redacció
21 de maig del 2019
Actualitzat a les 19:04h
Per grups varietals, la producció de préssec rodó creixerà un 18,5%.
Per grups varietals, la producció de préssec rodó creixerà un 18,5%.
Catalunya preveu per esta campanya una producció de 520.980 tones de préssec i nectarina, un 27,5% més que l'anterior, marcada per l'afectació de gelades i pedregades, segons les primeres previsions d'Afrucat i el Departament d'Agricultura. Tot i això, la producció se situarà lleugerament per sota del potencial productiu del país, com el que es va assolir el 2017 amb 567.808 tones, sobretot per les arrancades dels darrers anys. Este  2019 ha caigut, per primera vegada, la superfície neta plantada en tots els grups varietals de préssec i nectarina. D'altra banda, el sector ha mostrat la seua preocupació davant l'increment del cost de la mà d'obra (entorn del 10% al camp i d'un 10% a les centrals) per l'actualització del salari mínim interprofessional i reclama poder-ho repercutir en el preu que percep el productor per la fruita.

Afrucat i Agricultura estimen que la d'enguany serà una campanya "normal" pel que fa a producció de préssec i nectarina a Catalunya, tot i que no s'assolirà el potencial productiu que té el país en estes varietats. Les primeres previsions que han presentat este dimarts situen la producció en les 520.980 tones. Això suposa un creixement del 27,5% en relació amb el 2018 (408.650 tones), any en el qual les gelades i pedregades van fer caure la collita un 28%, però un 8,2% inferior al 2017, en què es va assolir el potencial productiu amb 567.808 tones. 

Per grups varietals, el préssec rodó creixerà un 18,5% (122.740 tones); el préssec pla, un 29,7% (142.590 tones), la nectarina pujarà un 33,4% (323.000 tones) i la pavia ho farà un 11,4% (23.660 tones), segons les previsions d'Afrucat i Agricultura. 

Les comarques de Lleida, principals productores de fruita de pinyol, no assoliran el seu potencial productiu. S'espera una producció de 486.090 tones, un 28,5% superior a l'any passat (378.380 tones) però un 5,9% per sota del 2017. A Tarragona, la producció se situarà entorn a les 25.460 tones, un 16,7% més que el 2018 però un 40,1% per davall de fa dos anys, xifres que responen a l'afectació que té a la demarcació el virus de la sharka i que està provocat arrancades.

Les comarques de Barcelona recuperaran el seu potencial productiu amb una producció estimada de 7.680 tones, un 14% superior a la campanya passada però també un 15,9% per damunt de la del 2017. A Girona, on destaca l'especialització creixent ten poma, la producció serà de 1.750 tones, un 1,7% més que el 2018 i un 9,9% inferior al 2017.

Segons el director general d'Afrucat, Manel Simon, "una bona floració, un bon quallat dels fruits i el fet que, fins al moment, no s'hagin de destacar inclemències meteorològiques remarcables", fan preveure per aquesta campanya una "bona qualitat" en préssec i nectarina. Així mateix, ha explicat que la collita porta un avançament d'entre 10 i 5 dies, en algunes zones, i entre 2 i 3, en altres. 

Malgrat les condicions meteorològiques i climàtiques favorables, Simon ha atribuït que enguany no s'assolisca el potencial productiu del país, sobretot, a les arrancades que s'han dut a terme els darrers anys en fruita de pinyol, especialment el 2018 a partir del compromís d'Agricultura de finançar-ne una part. Per primera vegada, la superfície neta de plantacions ha caigut aquest 2019 a Catalunya en tots els grups varietals (préssec rodó, nectarina, préssec groc i préssec pla), respecte a l'any anterior, segons ha destacat Simón. 

El 2018 només es van plantar a Catalunya 500 noves hectàrees -respecte les 2.000 anuals que es feien abans del veto rus-, xifra que no permet compensar les hectàrees que s'han vingut arrancant. Actualment, Catalunya compta amb una superfície de 21.395 hectàrees de préssec i nectarina, quan el 2018 era de 22.673 hectàrees, un 6% superior a l'actual. 

El sector reclama poder repercutir en el preu l'increment dels costos de mà d'obra

D'altra banda, des d'Afrucat han expressat la seua preocupació davant l'increment del cost de la mà d'obra que haurà d'afrontar el sector per complir amb l'actualització del salari mínim professional aprovat per l'Estat. Tot i que la patronal està negociant amb organitzacions agràries i sindicats l'actualització dels salaris, Afrucat estima que se situarà en un increment del 10% al camp i en un altre 10% a les centrals. 

L'organització empresarial calcula que este increment de la mà d'obra es traduirà en un augment dels costos de producció d'entre 3 i 4 cèntims per quilo. Per això, des d'Afrucat defensen que este increment s'hauria de poder repercutir en el preu final que percep el productor, tenint en compte que arrossega anys de dificultats econòmiques, sobretot arran del veto rus, exceptuant el 2018 en què la caiguda de producció va fer repuntar lleugerament els preus, segons Francesc Palau, president del comitè de préssec i nectarina d'Afrucat. 

Agricultura publica l'Ordre per acollir-se al Pla d'arrancades de fruita de pinyol

El director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, ha anunciat que Agricultura ha publicat l'Ordre perquè els productors puguin acollir-se al Pla d'arrencades de plantacions de fruita de pinyol que ha posat en marxa el departament. Els pagesos interessats podran acollir-s'hi a partir d'este dimecres i tindran de termini fins el 18 de juny. L'objectiu d'este Pla és treure del mercat 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, préssec pla i platerina, xifra que equival a 80.000 tones de fruita de pinyol, volum corresponent al que es va deixar d'exportar anualment a Rússia des del 2014 arran del veto.

Mòdol ha explicat que esta, juntament amb altres mesures, busquen "aixecar la rendibilitat" d'un sector que arrossega anys de dificultats pel que al tema de preus, especialment arran del veto rus. En este sentit, el director general ha reclamat que la Unió Europea treballi per aconseguir que Rússia acabi aixecant l'embargament a l'entrada de fruita i verdura procedent de la UE, de la mateixa manera que el país governat per Vladímir Putin ja ha fet amb altres productes comunitaris.