26
de març
del
2019
Actualitzat
a les
17:11h
Tot i l'amenaça dels ecologistes de denunciar el Govern si no treu els bous de l'Illa de Vinallop, el delegat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha refermat la voluntat de mantenir els animals, esterilitzar-los i alimentar-los, ja que en cas contrari, i en compliment amb la llei de traçabilitat, caldria sacrificar els braus. D'altra banda, Pallarès s'ha mostrat "molt preocupat" pels tràmits que seguixen els tres nous parcs eòlics a la Terra Alta. Ha assegurat que l'aprovació definitiva dels plans especials urbanístics no es podia aturar però ha demanat una reunió urgent amb el Departament d'Empresa i els representants econòmics i socials de la comarca per conèixer l'estat de les negociacions amb els promotors de les centrals.
Tant els ecologistes amb el cas de l'Illa dels Bous del riu Ebre, com la DO Terra Alta amb els parcs eòlics han amenaçat, recentment, a denunciar el Govern. El Gepec-EdC no descarta portar a instàncies judicials el que consideren un cas de prevaricació, per suposat incompliment de la normativa de Reserva de Fauna Salvatge de l'Illa de Vinallop, protegida també amb la Xarxa Europea Natura 2000, per l'encàrrec a un ramader i un veterinari de l'avaluació i l'esterilització dels animals, perquè deixen de reproduir-se. L'entitat ecologista considera que es tracta d'una activitat ramadera i silvícola que prohibeix la normativa i demana que es treguin els bous de l'illa perquè estan en risc "els valors botànics" de l'espai, on hi ha "comunitats fluvials de conservació prioritària" i espècies "molt rares i protegides per la llei", com és el lligabosc de riu (Lonicera biflora).
Per la seua banda, el delegat del Govern ha refusat esta petició perquè caldria sacrificar els animals. "No permetrem que els bous s'hagin de matar", ha refermat. Pallarés ha insistit que la proposta del Govern d'esterilitzar-los i alimentar-los els anys que els quedin de vida, és una situació "provisional" per acabar amb una problemàtica que ve de lluny. "Els bous fa vint anys que estan allí i els animals es mengen les plantes si no tenen altre menjar. Des de la delegació del Govern i des del Departament de Territori, de cap manera, volem més imatges d'animals morts o famèlics", ha defensat.
Pallarés ha negat que s'estigue creant cap infraestructura ramadera a l'Illa de Vinallop i ha assenyalat que durant tres mesos, un veterinari, amb l'ajuda d'un ramader, i amb la construcció "d'estructures mínimes per poder treballar, que no són corrals", es sanejarà els braus i s'esterilitzarà el sexe majoritari. El resultat d'esta feina serà el punt de partida, a l'estiu, per obrir un concurs públic de gestió dels animals fins que s'extingisquen de l'illa del riu.
Contenciós des de la Terra Alta
L'altra denúncia que està sobre la taula és el contenciós administratiu que prepara el Consell Regulador de la DO Terra Alta i que han decidit accelerar després de l'aprovació definitiva, per part d'Urbanisme, dels plans especials dels tres nous parcs eòlics projectats al nord de la comarca. Pallarés ha assegurat que el tràmit estava en marxa i no es podia aturar, malgrat les negociacions que ha iniciat el Departament d'Empresa amb Naturgy (Gas Natural) per intentar aturar els projectes i reubicar-los fora de la Terra Alta.
Segons el delegat del Govern a l'Ebre, hi ha hagut "converses telefòniques" recents sobre la situació d'estes negociacions amb representants econòmics i polítics de la comarca però reclama una reunió urgent, sigui al al territori o a Barcelona, amb tots els agents socials que s'han mostrat contraris a la massificació eòlica i que ja es van reunir amb la consellera Àngels Chacón i el president de la Generalitat, Quim Torra, al gener, a Gandesa.
"La DO del vi vol presentar un contenciós administratiu i estem molt preocupats perquè no estem en conta de l'energia eòlica però rebutgem la massificació. La Terra Alta ha assumit la quota i ha estat més que solidària. Esperem que es puguin aturar perquè no se si caben tants molinets a la comarca", ha lamentat. "Volem parlar, discutir-ho i tenir una tranquil·litat que a hores d'ara, no tenim", ha afegit Pallarés.
Una llei d'oliveres en benefici del pagès
També des de la delegació territorial del Govern a l'Ebre s'ha traslladat al Departament d'Agricultura la necessitat d'aplicar una moratòria d'arrencada d'oliveres mentre es tramita la llei de protecció dels arbres monumentals al Parlament, però el delegat Xavier Pallarés ha remarcat que un aspecte important contra l'especulació i l'espoli passa per "incidir en els propietaris" que la nova normativa ha de ser "una oportunitat i no una amenaça" per a la viabilitat dels seus cultius.
La nova llei, ha defensat, ha d'incloure compensacions per un treball de producció limitat a la tradició i al respecte i cura dels arbres patrimonials. "Aquests pagesos han de conrear amb unes característiques extraordinàries perquè no poden treballar com en extensiu, on es controlen les despeses de producció, ni utilitzar màquines vibradores ni altres elements de l'agricultura moderna. Hem de ser capaços de protegir els arbres i que els propietaris tinguin compensació pel seu treball", ha defensat. "Hem d'acompanyar en la promoció dels olis i oferir ajuts directes com en l'agricultura ambiental, on es subvenciona una metodologia concreta i respectuosa amb el medi i el territori. Volem que en aquesta llei la persona que té oliveres mil·lenàries ho vegi com un patrimoni de futur", ha afegit.
Tant els ecologistes amb el cas de l'Illa dels Bous del riu Ebre, com la DO Terra Alta amb els parcs eòlics han amenaçat, recentment, a denunciar el Govern. El Gepec-EdC no descarta portar a instàncies judicials el que consideren un cas de prevaricació, per suposat incompliment de la normativa de Reserva de Fauna Salvatge de l'Illa de Vinallop, protegida també amb la Xarxa Europea Natura 2000, per l'encàrrec a un ramader i un veterinari de l'avaluació i l'esterilització dels animals, perquè deixen de reproduir-se. L'entitat ecologista considera que es tracta d'una activitat ramadera i silvícola que prohibeix la normativa i demana que es treguin els bous de l'illa perquè estan en risc "els valors botànics" de l'espai, on hi ha "comunitats fluvials de conservació prioritària" i espècies "molt rares i protegides per la llei", com és el lligabosc de riu (Lonicera biflora).
Per la seua banda, el delegat del Govern ha refusat esta petició perquè caldria sacrificar els animals. "No permetrem que els bous s'hagin de matar", ha refermat. Pallarés ha insistit que la proposta del Govern d'esterilitzar-los i alimentar-los els anys que els quedin de vida, és una situació "provisional" per acabar amb una problemàtica que ve de lluny. "Els bous fa vint anys que estan allí i els animals es mengen les plantes si no tenen altre menjar. Des de la delegació del Govern i des del Departament de Territori, de cap manera, volem més imatges d'animals morts o famèlics", ha defensat.
Pallarés ha negat que s'estigue creant cap infraestructura ramadera a l'Illa de Vinallop i ha assenyalat que durant tres mesos, un veterinari, amb l'ajuda d'un ramader, i amb la construcció "d'estructures mínimes per poder treballar, que no són corrals", es sanejarà els braus i s'esterilitzarà el sexe majoritari. El resultat d'esta feina serà el punt de partida, a l'estiu, per obrir un concurs públic de gestió dels animals fins que s'extingisquen de l'illa del riu.
Contenciós des de la Terra Alta
L'altra denúncia que està sobre la taula és el contenciós administratiu que prepara el Consell Regulador de la DO Terra Alta i que han decidit accelerar després de l'aprovació definitiva, per part d'Urbanisme, dels plans especials dels tres nous parcs eòlics projectats al nord de la comarca. Pallarés ha assegurat que el tràmit estava en marxa i no es podia aturar, malgrat les negociacions que ha iniciat el Departament d'Empresa amb Naturgy (Gas Natural) per intentar aturar els projectes i reubicar-los fora de la Terra Alta.
Segons el delegat del Govern a l'Ebre, hi ha hagut "converses telefòniques" recents sobre la situació d'estes negociacions amb representants econòmics i polítics de la comarca però reclama una reunió urgent, sigui al al territori o a Barcelona, amb tots els agents socials que s'han mostrat contraris a la massificació eòlica i que ja es van reunir amb la consellera Àngels Chacón i el president de la Generalitat, Quim Torra, al gener, a Gandesa.
"La DO del vi vol presentar un contenciós administratiu i estem molt preocupats perquè no estem en conta de l'energia eòlica però rebutgem la massificació. La Terra Alta ha assumit la quota i ha estat més que solidària. Esperem que es puguin aturar perquè no se si caben tants molinets a la comarca", ha lamentat. "Volem parlar, discutir-ho i tenir una tranquil·litat que a hores d'ara, no tenim", ha afegit Pallarés.
Una llei d'oliveres en benefici del pagès
També des de la delegació territorial del Govern a l'Ebre s'ha traslladat al Departament d'Agricultura la necessitat d'aplicar una moratòria d'arrencada d'oliveres mentre es tramita la llei de protecció dels arbres monumentals al Parlament, però el delegat Xavier Pallarés ha remarcat que un aspecte important contra l'especulació i l'espoli passa per "incidir en els propietaris" que la nova normativa ha de ser "una oportunitat i no una amenaça" per a la viabilitat dels seus cultius.
La nova llei, ha defensat, ha d'incloure compensacions per un treball de producció limitat a la tradició i al respecte i cura dels arbres patrimonials. "Aquests pagesos han de conrear amb unes característiques extraordinàries perquè no poden treballar com en extensiu, on es controlen les despeses de producció, ni utilitzar màquines vibradores ni altres elements de l'agricultura moderna. Hem de ser capaços de protegir els arbres i que els propietaris tinguin compensació pel seu treball", ha defensat. "Hem d'acompanyar en la promoció dels olis i oferir ajuts directes com en l'agricultura ambiental, on es subvenciona una metodologia concreta i respectuosa amb el medi i el territori. Volem que en aquesta llei la persona que té oliveres mil·lenàries ho vegi com un patrimoni de futur", ha afegit.