11
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
11:15h
La nova directora de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (HTVC), la doctora Maria José Rallo, ha començat a treballar amb un clar "propòsit" que marcarà les seues línies de treball. La també directora mèdica del centre vol solucionar les dificultat que ha viscut "en pròpia carn" i apoderar els professionals al nou projecte. "La meua avantatja és que conec bé l'hospital, la gent i els problemes que hi ha, perquè n'he format part", ha apuntat. Rallo ha estat fins ara cap del servei d'Urgències de l'HTVC, "la porta d'entrada a l'Hospital", que ja té sobre la taula un projecte d'ampliació "molt necessari", amb una primera fase que podria estar llesta l'any que ve. També assumix reptes com el trasllat del servei de radiologia o la construcció d'uns nous accessos des del centre de Tortosa i el nou aparcament.
La nova directora de l'HTVC, hospital de referència de les Terres de l'Ebre, coneix bé el món assistencial i sobretot el de les Urgències, on ha treballat des de 1998 i del qual n'ha estat Cap en els últims anys. Té clares les mancances del centre, els punts forts i els punts dèbils, sap cap on vol encaminar el seu projecte. "Les meves línies de treball per al 2019 i el 2020, perquè són canvis que costen, són per millorar les coses de les que sempre ens hem queixat i que no ens agraden, i apoderar el professional en el projecte", ha explicat en una entrevista a l'ACN. "M'he de rodejat d'un equip assessor per àrees, amb un referent per cada una, per treballar en conjunt, implicant els professionals perquè sentin aquest hospital com el seu projecte, no només el meu. Ells han de coliderar amb mi i si no som capaços d'il·lusionar els professionals, fracassarem", ha dit.
Rallo també farà una aposta per reforçar la docència mèdica. "Si no tenim residents que es formen aquí, difícilment tindrem relleu. Si t'has format aquí, tens empatia per quedar-te però si no hi ha residents, és molt més difícil. Ho hem d'impulsar", ha defensat.
Amb les enquestes de valoració a la mà, la nova directora reconeix que el Verge de la Cinta aprova en la comunicació i el tracte amb els pacients però "punxa" en la percepció d'intimitat dels malalts. Les habitacions dobles, el mobiliari, les àrees amb molts pacients i les atencions als passadissos d'Urgències en són alguns dels motius.
L'Ampliació de les Urgències
Justament un dels primers canvis previstos és al servei d'Urgències, on s'atén una mitjana de 120 o 130 pacients diaris, amb pics en algunes èpoques i moments de 180 pacients. Les instal·lacions han quedat petites – amb 11 boxs d'observació, 2 de crítics, sales de consulta i una àrea d'observació 24 hores-, i Rallo té clar que cal acabar amb l'atenció de malalts als passadissos. "Urgències és la porta d'entrada a l'hospital, la seua cara. Si Urgències va bé, normalment l'hospital va bé. Si Urgències està col·lapsat i carregat de complicacions, és quan trobem mancances de llits i retards en les atencions", ha assegurat la directora de l'HCVT.
Un ús adequat d'aquest servei hospitalari és important per evitar les paràlisis assistencials però Rallo ha remarcat que, "encara que semble paradoxal", este no és el problema de les Urgències del Verge de la Cinta. Ho són en canvi la falta d'espai i, com en la resta d'àmbits, de personal. "Hem treballat molt amb l'Atenció Primària i hem aconseguit que el nostre hospital siga el més complex de tots els hospitals de l'ICS", ha defensat Rallo.
El servei d'Urgències al centre hospitalari de Tortosa funciona per triatge, prioritzant l'atenció dels cases més greus (nivells 1-2-3), davant dels casos més lleus (nivells 4-5). Amb aquesta referència, l'HTVC és el que atén un nivell més baix de casos lleus a Urgències. "La majoria de pacients que visitem són gent que ha de venir al nostre servei. Tenim un 75% de pacients de nivells 1-2-3 però hi ha molta demanda i molta complexitat i és el que fa que s'haja quedat petit el servei", ha explicat.
Amb una "població envellida, crònica, i amb pacients que necessiten estirar-se, tractament, hores d'observació", o amb casos com "un turmell torçat que necessita fer-se una radiografia al centre encara que no siga greu", Rallo ha defensat la necessitat del projecte d'ampliació de les Urgències que, la consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar, al setembre de l'any passat, que s'incorporaria al pla d'inversions. Rallo ha avançat que el projecte està en marxa, aviat estarà llest el pla executiu i es preveu que l'any que ve puga estar acabada la primera fase.
La previsió és instal·lar 10 boxs nous d'observació i de crítics, ampliar la zona de pediatria i "dignificar" la part de traumatologia i la sala de tractaments. "És una ampliació necessària perquè els pacients no es poden visitar als passadissos i per desgràcia tenim molts malalts que els visites allí perquè no tenen box. Si ja anem prou col·lapsats, imaginem com estaríem si no atenguéssim als passadissos, però són les unitats que volem abolir", ha defensat la doctora.
Aparcament i edifici d'oncologia
La doctora Rallo també ha destacat com "ambiciós i necessari" el projecte del nou aparcament i la futura reserva d'espais assistencials al nou edifici – uns 4.000 metres quadrats-. "Donarà visió de proximitat. L'Hospital té un accés complicat des de la ciutat perquès les escales que tenim no serveixen per als pacients, però amb un servei d'ascensors, tota l'àrea ambulatòria tindrà accés a peu des del centre", ha remarcat.
També ha defensat el trasllat del servei de radiologia de Jesús a l'HTVC. Amb un nou accelerador lineal per detectar tumors, pagat per la Fundació Amacio Ortega, es va decidir unificar l'àrea d'oncologia. "Si hi ha complicacions o pacients ingressats que necessiten radioteràpia no cal fer tants trasllats, i per això s'ha fet esta aposta, per unificar. Si som hospital de referència, hem d'intentar donar el màxim servei al pacient i es més fàcil tenir els oncòlegs i la resta de serveis agrupats, que no dispersats".
Repensar l'HTVC
Rallo considera que la prioritat ara és dissenyar l'hospital que "necessita i vol el territori" per a les properes dos dècades, redistribuir els espais i quantificar tota la inversió necessària. "Si quan es va projectar un nou hospital s'hagués fet, ja estaria però planificar ara un nou hospital requerix esperar deu anys i el nostre centre no pot estar tant temps sense cap reforma ni inversió", ha justificat. "Entenc que s'ha valorat fer això perquè es més ràpid i més àgil. No sé si ens uns anys es tornarà a parlar de fer un nou hospital però ara, tal com està, hem de fer reformes i molta inversió, sobretot en els aparells de proves complementàries, que s'estan quedant obsolets perquè encara en funcionen de quan es va fer l'Hospital", ha afegit.
Teixir una xarxa hospitalària territorial
A l'espera que Salut acabe de desplegar una futura empresa pública que unifique tots els hospitals del territori, els centres hospitalàris ebrencs començaran a treballar aviat, a la primavera, amb un mateix sistema informàtic per compartir la informació i les proves que se li hagen fet al pacient. "El territori ha de buscar fórmules i aliances per optimitzar recursos. Hem de treballar en protocols similars, tenir clares les carteres de serveis de cada centre i veure com tractem el pacient crònic perquè cada vegada necessitem més llits de sociosanitaris, per convalescència i subaguts. És la nostra realitat i és la que hem d'afrontar", ha defensat Rallo.
La nova directora de l'HTVC, hospital de referència de les Terres de l'Ebre, coneix bé el món assistencial i sobretot el de les Urgències, on ha treballat des de 1998 i del qual n'ha estat Cap en els últims anys. Té clares les mancances del centre, els punts forts i els punts dèbils, sap cap on vol encaminar el seu projecte. "Les meves línies de treball per al 2019 i el 2020, perquè són canvis que costen, són per millorar les coses de les que sempre ens hem queixat i que no ens agraden, i apoderar el professional en el projecte", ha explicat en una entrevista a l'ACN. "M'he de rodejat d'un equip assessor per àrees, amb un referent per cada una, per treballar en conjunt, implicant els professionals perquè sentin aquest hospital com el seu projecte, no només el meu. Ells han de coliderar amb mi i si no som capaços d'il·lusionar els professionals, fracassarem", ha dit.
Rallo també farà una aposta per reforçar la docència mèdica. "Si no tenim residents que es formen aquí, difícilment tindrem relleu. Si t'has format aquí, tens empatia per quedar-te però si no hi ha residents, és molt més difícil. Ho hem d'impulsar", ha defensat.
Amb les enquestes de valoració a la mà, la nova directora reconeix que el Verge de la Cinta aprova en la comunicació i el tracte amb els pacients però "punxa" en la percepció d'intimitat dels malalts. Les habitacions dobles, el mobiliari, les àrees amb molts pacients i les atencions als passadissos d'Urgències en són alguns dels motius.
L'Ampliació de les Urgències
Justament un dels primers canvis previstos és al servei d'Urgències, on s'atén una mitjana de 120 o 130 pacients diaris, amb pics en algunes èpoques i moments de 180 pacients. Les instal·lacions han quedat petites – amb 11 boxs d'observació, 2 de crítics, sales de consulta i una àrea d'observació 24 hores-, i Rallo té clar que cal acabar amb l'atenció de malalts als passadissos. "Urgències és la porta d'entrada a l'hospital, la seua cara. Si Urgències va bé, normalment l'hospital va bé. Si Urgències està col·lapsat i carregat de complicacions, és quan trobem mancances de llits i retards en les atencions", ha assegurat la directora de l'HCVT.
Un ús adequat d'aquest servei hospitalari és important per evitar les paràlisis assistencials però Rallo ha remarcat que, "encara que semble paradoxal", este no és el problema de les Urgències del Verge de la Cinta. Ho són en canvi la falta d'espai i, com en la resta d'àmbits, de personal. "Hem treballat molt amb l'Atenció Primària i hem aconseguit que el nostre hospital siga el més complex de tots els hospitals de l'ICS", ha defensat Rallo.
El servei d'Urgències al centre hospitalari de Tortosa funciona per triatge, prioritzant l'atenció dels cases més greus (nivells 1-2-3), davant dels casos més lleus (nivells 4-5). Amb aquesta referència, l'HTVC és el que atén un nivell més baix de casos lleus a Urgències. "La majoria de pacients que visitem són gent que ha de venir al nostre servei. Tenim un 75% de pacients de nivells 1-2-3 però hi ha molta demanda i molta complexitat i és el que fa que s'haja quedat petit el servei", ha explicat.
Amb una "població envellida, crònica, i amb pacients que necessiten estirar-se, tractament, hores d'observació", o amb casos com "un turmell torçat que necessita fer-se una radiografia al centre encara que no siga greu", Rallo ha defensat la necessitat del projecte d'ampliació de les Urgències que, la consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar, al setembre de l'any passat, que s'incorporaria al pla d'inversions. Rallo ha avançat que el projecte està en marxa, aviat estarà llest el pla executiu i es preveu que l'any que ve puga estar acabada la primera fase.
La previsió és instal·lar 10 boxs nous d'observació i de crítics, ampliar la zona de pediatria i "dignificar" la part de traumatologia i la sala de tractaments. "És una ampliació necessària perquè els pacients no es poden visitar als passadissos i per desgràcia tenim molts malalts que els visites allí perquè no tenen box. Si ja anem prou col·lapsats, imaginem com estaríem si no atenguéssim als passadissos, però són les unitats que volem abolir", ha defensat la doctora.
Aparcament i edifici d'oncologia
La doctora Rallo també ha destacat com "ambiciós i necessari" el projecte del nou aparcament i la futura reserva d'espais assistencials al nou edifici – uns 4.000 metres quadrats-. "Donarà visió de proximitat. L'Hospital té un accés complicat des de la ciutat perquès les escales que tenim no serveixen per als pacients, però amb un servei d'ascensors, tota l'àrea ambulatòria tindrà accés a peu des del centre", ha remarcat.
També ha defensat el trasllat del servei de radiologia de Jesús a l'HTVC. Amb un nou accelerador lineal per detectar tumors, pagat per la Fundació Amacio Ortega, es va decidir unificar l'àrea d'oncologia. "Si hi ha complicacions o pacients ingressats que necessiten radioteràpia no cal fer tants trasllats, i per això s'ha fet esta aposta, per unificar. Si som hospital de referència, hem d'intentar donar el màxim servei al pacient i es més fàcil tenir els oncòlegs i la resta de serveis agrupats, que no dispersats".
Repensar l'HTVC
Rallo considera que la prioritat ara és dissenyar l'hospital que "necessita i vol el territori" per a les properes dos dècades, redistribuir els espais i quantificar tota la inversió necessària. "Si quan es va projectar un nou hospital s'hagués fet, ja estaria però planificar ara un nou hospital requerix esperar deu anys i el nostre centre no pot estar tant temps sense cap reforma ni inversió", ha justificat. "Entenc que s'ha valorat fer això perquè es més ràpid i més àgil. No sé si ens uns anys es tornarà a parlar de fer un nou hospital però ara, tal com està, hem de fer reformes i molta inversió, sobretot en els aparells de proves complementàries, que s'estan quedant obsolets perquè encara en funcionen de quan es va fer l'Hospital", ha afegit.
Teixir una xarxa hospitalària territorial
A l'espera que Salut acabe de desplegar una futura empresa pública que unifique tots els hospitals del territori, els centres hospitalàris ebrencs començaran a treballar aviat, a la primavera, amb un mateix sistema informàtic per compartir la informació i les proves que se li hagen fet al pacient. "El territori ha de buscar fórmules i aliances per optimitzar recursos. Hem de treballar en protocols similars, tenir clares les carteres de serveis de cada centre i veure com tractem el pacient crònic perquè cada vegada necessitem més llits de sociosanitaris, per convalescència i subaguts. És la nostra realitat i és la que hem d'afrontar", ha defensat Rallo.