08
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
11
de febrer
a les
11:50h
Un procés participatiu i des de baix que acabe assentant les bases constitucionals del futur polític de Catalunya. És l'objectiu del Consell assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent presidit per Lluís Llach. Després de tres mesos de treball, els membres d'aquest organisme que funciona de forma autònoma respecte el Govern i el Parlament, han esbossat un full de ruta que tindrà com a punt de partida els debats ciutadans territorials que acabi derivant en la creació d'una Assemblea amb poder constituent impulsada ja des del poder legislatiu. "Aquest país fa sis o set anys que s'està constituint a sobre", ha argumentat Llach, que ha defensat que existeix un "consens a la societat catalana" sobre el fet que cal superar el marc autonòmic.
La creació de l'Entesa Nacional, formada per associacions i entitats
Acompanyat de la quinzena de membres que formen part del consell, entre ells la tortosina Montse Castellà com a veu ebrenca, Llach ha desgranat el full de ruta esbossat tot deixant clar que "no es pretén fer una constitució". Ha concretat dues fases. D'entrada, s'organitzaran arreu del territori espais de debat ciutadà de caràcter autoconvocatori que s'articularan al voltant de deu àmbits de treball. Estos debats territorialitzats es posaran en marxa, segons el calendari previst, a partir de l'estiu, un cop passades les eleccions municipals del maig, i es perllongaran durant sis mesos. Els resultats de les deliberacions es recolliran en una plataforma on-line.
La segona fase, ja amb este primer treball de debat ciutadà recopilat, implicarà la convocatòria d'un nou ens anomenat Entesa Nacional pel Debat Constituent prenent com a base els pactes nacionals constituïts en els darrers anys i amb la implicació de les entitats i associacions més significatives de la societat catalana. Es pretén que l'entesa tinga un caràcter plural i transversal a nivell ideològic.
Un Fòrum Cívic i Social amb més d'un miler de membres
Serà l'Entesa la que "regirà, convocarà i legitimarà" la que Llach considera la "darrera gran eina d'este procés": el Fòrum Cívic i Social. Este estarà format per entre mil i dues mil persones de quatre procedències diferents: el primer grup serà de ciutadans elegits per sorteig que hagen participat en els debats inicials; el segon, ciutadans elegits per sorteig del total de la població catalana majors de 16 anys; el tercer, representants d'entitats i associacions; i el quart, representants polítics i càrrecs electes municipals amb un percentatge de presència equivalent a la representació que tenen.
El Fòrum Cívic i Social elaborarà "el cos semàntic constitucional" del futur polític de Catalunya i este treball es lliurarà finalment als partits polítics amb representació parlamentària, a qui correspondrà convocar una Assemblea amb poder constituent. Tant Llach com els components del consell assessor han reconegut que es tracta d'un procés complex que requerirà treballar a mig termini, però han descartat que este full de ruta es puga veure estroncat per la dinàmica política catalana.
Montse Castellà, nomenada vocal
Precisament avui, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha signat el nomenament com a vocal de Montse Castellà en este consell assessor. "Em sembla important que al consell es tinga en compte l'equilibri territorial i que hi haja una persona de les Terres de l'Ebre. Que tant el president de l'òrgan, Lluís Llach, com el President del país, Quim Torra, hagen pensat que jo podria ser esta persona és tot un honor i alhora una responsabilitat que entomo amb il·lusió, respecte i moltes ganes de treballar pel país i per les Terres de l'Ebre", ha expressat en declaracions a l'aguaita.cat Castellà, que durant els 7 primers mesos de Govern va ser Cap del Gabinet de la Conselleria de Cultura.
Castellà, però, entoma esta etapa com una "continuació" de la seua vessant més activista: "el que sempre he fet des de plataformes socials i escenaris, amb la defensa del riu o dels trens dignes, simplement que ara des d'un altre lloc, on puc aprendre i aportar".
Castellà serà la veu ebrenca d’este Fòrum, en què hi figuren noms com la sociòloga Marta Rovira (vicepresidenta), Jordi Domingo (secretari) i Antonio Baños, Carmina Castellví, Albano Dante Fachin, Jaume López, Àngels Martínez, Albert Noguera, Montserrat Palau, Miquel Puig, Gabriela Serra i Bea Talegón, entre d’altres, com a vocals.
La creació de l'Entesa Nacional, formada per associacions i entitats
Acompanyat de la quinzena de membres que formen part del consell, entre ells la tortosina Montse Castellà com a veu ebrenca, Llach ha desgranat el full de ruta esbossat tot deixant clar que "no es pretén fer una constitució". Ha concretat dues fases. D'entrada, s'organitzaran arreu del territori espais de debat ciutadà de caràcter autoconvocatori que s'articularan al voltant de deu àmbits de treball. Estos debats territorialitzats es posaran en marxa, segons el calendari previst, a partir de l'estiu, un cop passades les eleccions municipals del maig, i es perllongaran durant sis mesos. Els resultats de les deliberacions es recolliran en una plataforma on-line.
La segona fase, ja amb este primer treball de debat ciutadà recopilat, implicarà la convocatòria d'un nou ens anomenat Entesa Nacional pel Debat Constituent prenent com a base els pactes nacionals constituïts en els darrers anys i amb la implicació de les entitats i associacions més significatives de la societat catalana. Es pretén que l'entesa tinga un caràcter plural i transversal a nivell ideològic.
Un Fòrum Cívic i Social amb més d'un miler de membres
Serà l'Entesa la que "regirà, convocarà i legitimarà" la que Llach considera la "darrera gran eina d'este procés": el Fòrum Cívic i Social. Este estarà format per entre mil i dues mil persones de quatre procedències diferents: el primer grup serà de ciutadans elegits per sorteig que hagen participat en els debats inicials; el segon, ciutadans elegits per sorteig del total de la població catalana majors de 16 anys; el tercer, representants d'entitats i associacions; i el quart, representants polítics i càrrecs electes municipals amb un percentatge de presència equivalent a la representació que tenen.
El Fòrum Cívic i Social elaborarà "el cos semàntic constitucional" del futur polític de Catalunya i este treball es lliurarà finalment als partits polítics amb representació parlamentària, a qui correspondrà convocar una Assemblea amb poder constituent. Tant Llach com els components del consell assessor han reconegut que es tracta d'un procés complex que requerirà treballar a mig termini, però han descartat que este full de ruta es puga veure estroncat per la dinàmica política catalana.
El Consell Assessor pel Fòrum del Debat Constituent m’ha presentat la feina que està fent. El debat per discernir el futur polític de Catalunya arribarà a tot el país. Bona feina i gràcies pel vostre compromís! pic.twitter.com/Pd5PKAnrTe
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 de febrer de 2019
Montse Castellà, nomenada vocal
Precisament avui, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha signat el nomenament com a vocal de Montse Castellà en este consell assessor. "Em sembla important que al consell es tinga en compte l'equilibri territorial i que hi haja una persona de les Terres de l'Ebre. Que tant el president de l'òrgan, Lluís Llach, com el President del país, Quim Torra, hagen pensat que jo podria ser esta persona és tot un honor i alhora una responsabilitat que entomo amb il·lusió, respecte i moltes ganes de treballar pel país i per les Terres de l'Ebre", ha expressat en declaracions a l'aguaita.cat Castellà, que durant els 7 primers mesos de Govern va ser Cap del Gabinet de la Conselleria de Cultura.
Castellà, però, entoma esta etapa com una "continuació" de la seua vessant més activista: "el que sempre he fet des de plataformes socials i escenaris, amb la defensa del riu o dels trens dignes, simplement que ara des d'un altre lloc, on puc aprendre i aportar".
Castellà serà la veu ebrenca d’este Fòrum, en què hi figuren noms com la sociòloga Marta Rovira (vicepresidenta), Jordi Domingo (secretari) i Antonio Baños, Carmina Castellví, Albano Dante Fachin, Jaume López, Àngels Martínez, Albert Noguera, Montserrat Palau, Miquel Puig, Gabriela Serra i Bea Talegón, entre d’altres, com a vocals.