Caixabank, Santander i Bankia presenten una demanda contra el govern espanyol per recuperar els 1.350 MEUR del Castor

Les tres entitats bancàries reclamen els diners del crèdit davant el Tribunal Suprem

Vista de les instal·lacions del magatzem submarí del Castor des del mar, al fons, les Cases d'Alcanar.
Vista de les instal·lacions del magatzem submarí del Castor des del mar, al fons, les Cases d'Alcanar. | ACN
Redacció
04 de gener del 2019
Actualitzat a les 18:29h
Caixabank, Banco Santander i Bankia han presentat una demanda al Tribunal Suprem contra el govern espanyol per exigir la devolució dels 1.350 milions d'euros amb què van finançar la indemnització a Escal-UGS, controlada per ACS, pel tancament del Castor, segons han confirmat fonts del sector bancari. Les tres entitats van concedir este crèdit al govern espanyol a 30 anys, amb Enagàs com a mediador, però la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va dictaminar que se'n paralitzés el retorn. Des del 2016, esta quantitat es repercutia als consumidors a través de la factura del gas però una sentència del Tribunal Constitucional va anul·lar el decret llei amb què l'executiu de Mariano Rajoy acceptava la renúncia de la concessionària i la manera com se l'havia d'indemnitzar.

A l'abril del 2018, Caixabank, Banc Santander i Bankia van reclamar formalment els diners al govern espanyol però davant el silenci administratiu de l'executiu espanyol s'ha optat per reclamar els 1.350 milions d'euros, més els interessos que genera este crèdit, davant el Tribunal Suprem, segons han indicat les mateixes fonts. 

D’esta xifra final, que es va començar a amortitzar a partir de 2016 fins al moment que CNMC va paralitzar el pagament corresponent al novembre de 2017 se'n van retornar uns 150 milions. Per això, els bancs també reclamaven els danys ocasionats.

El magatzem de gas submarí va provocar més d'un miler de terratrèmols injectant, en període de proves, petites parts del volum total de gas que havia d'acollir. En una compareixença al Congrés, l'aleshores ministre d'Energia, Álvaro Nadal, va reconèixer que el fracàs es va deure a un "greu error de disseny".