17
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
17:01h
El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE) ha demanat a la Generalitat que es tanque, abans d'acabar l'any, un nou conveni regulador per als tractaments contra la mosca negra i el mosquit. L'acord reclama que s'incremente el finançament del Govern, entre 300.000 i 400.000 euros, per superar el milió i mig d'euros de pressupost anual, davant de l'increment dels costos dels productes i també del nombre d'aplicacions. El canvi climàtic planteja un context meteorològic on el problema d'estes plagues no anirà a la baixa i caldran també infraestructures pròpies com una pista d'aterratge de les avionetes o un petit hangar. Es demana un acord a tres o cinc anys per aportat "estabilitat" i evitar situacions com la d'enguany quan, amb el conveni expirat i l'aplicació del 155, el finançament d'estos tractaments ha estat enlaire durant mesos.
Este dilluns s'ha reactivat la Comissió de seguiment de la mosca negra, com van demanar els alcaldes del Baix Ebre recentment. L'organisme està format pels representants territorials dels departaments d'Agricultura i Salut, l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), i els representants de l'ens gestor, el Consorci de Polítiques Ambientals de les Comarques de l'Ebre (COPATE).
El president del COPATE, Francesc Gas, i el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarés, han explicat que es va fer una primera reunió fa uns dies amb la Generalitat, per pactar el nou conveni regulador dels tractaments de la mosca negra i el mosquit, expirat des de 2017. La setmana que ve, el Consorci enviarà un informe amb el detall de les peticions que s'han fet per al nou acord, que inclou un increment del pressupost. S'han emplaçat a reunir-se de nou, ben aviat, per poder-lo tancar.
En este sentit, Gas ha demanat celeritat perquè els tractaments de la mosca negra han de començar al mes de gener. "Tenim pressa, estem a final d'any i tot i les festivitats el treball a realitzar és prioritari i demanem a la Generalitat tornar-nos a seure el més aviat possible perquè entenem que és un problema de territori i han d'entendre des de Barcelona que és un problema de país", ha defensat el president del COPATE.
Més aplicacions i productes més cars
La proposta del COPATE justifica els increments de pressupost que es demanen, d'entre 300.000 i 400.000 euros, per poder fer front als costos dels productes i els vols d'avionetes, que és el sistema amb el qual s'aplica el bioquímic BTI contra les larves. En els últims anys s'han encarit fins a un 25% però, a més a més, en anys d'altes temperatures i moltes pluges, com aquest 2018, també ha calgut duplicar el nombre d'aplicacions. En concret, de les 2.300 hectàrees tractades habitualment, enguany s'han acabat tractant 4.400 hectàrees i encara, a les portes de l'hivern, segueixen existint nuclis molt actius de mosquit a la zona deltaica.
"Si la previsió fos acabar amb el mosquit en cinc anys ni ens ho plantejaríem, però han existit i existiran i calen els tractaments adequats perquè molestin el mínim. Enguany fins fa dos setmanes encara hi havia mosquits a Riumar (Deltebre) i això no havia passat mai. Es feia el darrer tractament al setembre però estem al desembre i encara n'hi ha", ha remarcat Gas. "Significa que és segur que caldrà incrementar els tractaments i garantir-los tot l'any i això té un cost que no poden pagar només els ajuntaments afectats", ha afegit.
Les plagues de mosquit i la mosca negra no són un problema de salut pública al territori, perquè no transmeten malalties, però sí que generen molt malestar i altres afectacions amb les seves picades. La directora dels serveis territorials de Salut a l'Ebre, Mar Lleixà, ha explicat que amb les dades que es recopilen des de 2014, es pot constatar una afectació "constant i estable", sobre els 4.000 casos atesos en centres assistencials de salut al territori. Hi ha pics importants, sobretot a la zona de Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Deltebre, i especialment als mesos de juny i juliol.
L'ACA garantirà els cabals pels tractaments
Per altra banda, Pallarés ha explicat el nou acord entre la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) perquè sigue l'organisme català qui pugue regular amb previsió els cabals del riu quan cal fer els tractaments. En diverses ocasions, els tècnics del COPATE han hagut de retardar l'aplicació del BTI perquè, en el dia i hora acordats, i comunicats a la CHE, els cabals al riu eren massa alts i no es podia garantir un correcte funcionament del tractament. L'ACA assumirà la mediació perquè estos problemes no es repeteixin intercedint en l'agenda de la gestió de cabals.
Este dilluns s'ha reactivat la Comissió de seguiment de la mosca negra, com van demanar els alcaldes del Baix Ebre recentment. L'organisme està format pels representants territorials dels departaments d'Agricultura i Salut, l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), i els representants de l'ens gestor, el Consorci de Polítiques Ambientals de les Comarques de l'Ebre (COPATE).
El president del COPATE, Francesc Gas, i el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarés, han explicat que es va fer una primera reunió fa uns dies amb la Generalitat, per pactar el nou conveni regulador dels tractaments de la mosca negra i el mosquit, expirat des de 2017. La setmana que ve, el Consorci enviarà un informe amb el detall de les peticions que s'han fet per al nou acord, que inclou un increment del pressupost. S'han emplaçat a reunir-se de nou, ben aviat, per poder-lo tancar.
En este sentit, Gas ha demanat celeritat perquè els tractaments de la mosca negra han de començar al mes de gener. "Tenim pressa, estem a final d'any i tot i les festivitats el treball a realitzar és prioritari i demanem a la Generalitat tornar-nos a seure el més aviat possible perquè entenem que és un problema de territori i han d'entendre des de Barcelona que és un problema de país", ha defensat el president del COPATE.
Més aplicacions i productes més cars
La proposta del COPATE justifica els increments de pressupost que es demanen, d'entre 300.000 i 400.000 euros, per poder fer front als costos dels productes i els vols d'avionetes, que és el sistema amb el qual s'aplica el bioquímic BTI contra les larves. En els últims anys s'han encarit fins a un 25% però, a més a més, en anys d'altes temperatures i moltes pluges, com aquest 2018, també ha calgut duplicar el nombre d'aplicacions. En concret, de les 2.300 hectàrees tractades habitualment, enguany s'han acabat tractant 4.400 hectàrees i encara, a les portes de l'hivern, segueixen existint nuclis molt actius de mosquit a la zona deltaica.
"Si la previsió fos acabar amb el mosquit en cinc anys ni ens ho plantejaríem, però han existit i existiran i calen els tractaments adequats perquè molestin el mínim. Enguany fins fa dos setmanes encara hi havia mosquits a Riumar (Deltebre) i això no havia passat mai. Es feia el darrer tractament al setembre però estem al desembre i encara n'hi ha", ha remarcat Gas. "Significa que és segur que caldrà incrementar els tractaments i garantir-los tot l'any i això té un cost que no poden pagar només els ajuntaments afectats", ha afegit.
Les plagues de mosquit i la mosca negra no són un problema de salut pública al territori, perquè no transmeten malalties, però sí que generen molt malestar i altres afectacions amb les seves picades. La directora dels serveis territorials de Salut a l'Ebre, Mar Lleixà, ha explicat que amb les dades que es recopilen des de 2014, es pot constatar una afectació "constant i estable", sobre els 4.000 casos atesos en centres assistencials de salut al territori. Hi ha pics importants, sobretot a la zona de Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Deltebre, i especialment als mesos de juny i juliol.
L'ACA garantirà els cabals pels tractaments
Per altra banda, Pallarés ha explicat el nou acord entre la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) perquè sigue l'organisme català qui pugue regular amb previsió els cabals del riu quan cal fer els tractaments. En diverses ocasions, els tècnics del COPATE han hagut de retardar l'aplicació del BTI perquè, en el dia i hora acordats, i comunicats a la CHE, els cabals al riu eren massa alts i no es podia garantir un correcte funcionament del tractament. L'ACA assumirà la mediació perquè estos problemes no es repeteixin intercedint en l'agenda de la gestió de cabals.