13
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
19:13h
El mercat local s’ha quedat petit per absorbir la pesca del cranc blau, una espècie que es reproduix de forma exponencial fins al punt que en un mes, tant al setembre com a l’octubre, els pescadors de la Ràpita n’han capturat dotze tones, més que en tot l’any passat. Com a conseqüència, el preu ha caigut, i esta tarda es venia a llotja a 1,25 euros, lluny dels 10 a què havia arribat. Per tant, obrir mercat cap a l’exportació és un dels reptes que es plantejarà el Comitè de Cogestió de la pesca artesanal del cranc blau a les Terres de l’Ebre que s’ha constituït oficialment avui a la Ràpita.
“Constituïm aquest Comitè a l’empara del decret de governança de la pesca professional a Catalunya i integrat per representants del sector pesquer, l’Administració catalana, el món científic i l’ecologista, amb el mandat d’elaborar, en un termini màxim de 18 mesos, un pla de gestió de la pesquera que permeti treure profit de l’espècie i controlar-ne la població”, ha apuntat el director general de Pesca de la Generalitat, poc abans de la reunió dels membres del Comitè duta a terme a la seu de la Confraria.
“És evident que mercat local no pot absorbir la pesca d’una quantitat important, per tant el repte connectar la producció a la zona del delta amb els mercats internacionals que ja existeixen i són interessants”, ha afegit.
De fet, a la Mediterrània ja existix algun país com Grècia que ha avançat en la transformació d’este producte i l’està exportant al lloc d’origen, els Estats Units, on el seu consum està estès i és preuat. “Es tracta d’una espècie que té moltes possibilitats aprofitant la carn, que és com es menja als Estats Units d’on és originari i on es ven com a pasta per fer croquetes o hamburgueses i està molt valorat. Aquí s’ha d’acabar de conèixer però falta el consumidor i la gran indústria per fer productes elaborats”, ha afirmat el secretari de la Confraria de Pescadors, Joan Balagué. Es tracta de buscar a quin mercat cal anar i preparar-se: “Veig efectiva la via de l’exportació, cal buscar consumidors que ja el coneixen i hem d’admetre que ara amb Trump hi ha dificultats, però per la nostra part, si no estem preparats, ens prepararem”, assegura.
Mentrestant, els pescadors reconeixen que caldria una solució ràpida que no és fàcil d’aconseguir: “Caldria anar a totes, però si no hi ha mercat no s’hi pot anar. La pesca massiva és la solució però fins que no hi haja un comprador fort, de moment guanya el cranc”, ha admès un dels pescadors rapitencs, Francesc Rosales. Ells són els primers en patir les conseqüències d’un creixement de les captures exponencial. Enguany en porten capturades més de 30 tones, quan en tot l’any passat se’n van pescar 12 tones. Això té repercussions en el preu i també sobre la pesca d’altres espècies, com el cranc verd autòcton o sobre altres crustacis que són aliment de peixos com la moixarra. “És una cadena, si no hi ha aliment el peix no entra a la badia. Calen depredadors, el polp n’és un però és de temporada, i l’altre són les persones, però cal un mercat potent", sosté Rosales. "És molt agressiu i per a la xarxa és ruïnós, no surt a compte amb el preu que va i les destrosses que causa. Ara tenim altres tècniques de pesca com unes nanses amb una malla de mida especial, però calen inversions molt potents, sabem com fer-ho però no tenim comprador per a que estes inversions siguen rendibles”, ha assegurat.
“Constituïm aquest Comitè a l’empara del decret de governança de la pesca professional a Catalunya i integrat per representants del sector pesquer, l’Administració catalana, el món científic i l’ecologista, amb el mandat d’elaborar, en un termini màxim de 18 mesos, un pla de gestió de la pesquera que permeti treure profit de l’espècie i controlar-ne la població”, ha apuntat el director general de Pesca de la Generalitat, poc abans de la reunió dels membres del Comitè duta a terme a la seu de la Confraria.
“És evident que mercat local no pot absorbir la pesca d’una quantitat important, per tant el repte connectar la producció a la zona del delta amb els mercats internacionals que ja existeixen i són interessants”, ha afegit.
Constitució del comitè de cogestió de la pesca artesanal del cranc blau. Foto: S.B.
De fet, a la Mediterrània ja existix algun país com Grècia que ha avançat en la transformació d’este producte i l’està exportant al lloc d’origen, els Estats Units, on el seu consum està estès i és preuat. “Es tracta d’una espècie que té moltes possibilitats aprofitant la carn, que és com es menja als Estats Units d’on és originari i on es ven com a pasta per fer croquetes o hamburgueses i està molt valorat. Aquí s’ha d’acabar de conèixer però falta el consumidor i la gran indústria per fer productes elaborats”, ha afirmat el secretari de la Confraria de Pescadors, Joan Balagué. Es tracta de buscar a quin mercat cal anar i preparar-se: “Veig efectiva la via de l’exportació, cal buscar consumidors que ja el coneixen i hem d’admetre que ara amb Trump hi ha dificultats, però per la nostra part, si no estem preparats, ens prepararem”, assegura.
Mentrestant, els pescadors reconeixen que caldria una solució ràpida que no és fàcil d’aconseguir: “Caldria anar a totes, però si no hi ha mercat no s’hi pot anar. La pesca massiva és la solució però fins que no hi haja un comprador fort, de moment guanya el cranc”, ha admès un dels pescadors rapitencs, Francesc Rosales. Ells són els primers en patir les conseqüències d’un creixement de les captures exponencial. Enguany en porten capturades més de 30 tones, quan en tot l’any passat se’n van pescar 12 tones. Això té repercussions en el preu i també sobre la pesca d’altres espècies, com el cranc verd autòcton o sobre altres crustacis que són aliment de peixos com la moixarra. “És una cadena, si no hi ha aliment el peix no entra a la badia. Calen depredadors, el polp n’és un però és de temporada, i l’altre són les persones, però cal un mercat potent", sosté Rosales. "És molt agressiu i per a la xarxa és ruïnós, no surt a compte amb el preu que va i les destrosses que causa. Ara tenim altres tècniques de pesca com unes nanses amb una malla de mida especial, però calen inversions molt potents, sabem com fer-ho però no tenim comprador per a que estes inversions siguen rendibles”, ha assegurat.