25
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
16:36h
El Parlament ha donat llum verda en el ple d'este dijous a la tramitació de la Llei d'Espais Agraris de Catalunya, llargament reivindicada pel sector. En el debat la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha recordat que la futura llei ha d'assegurar la ''capacitat productiva agrícola'' del país al mateix temps que es dona ''seguretat jurídica'' als productors.
Els grups polítics han coincidit majoritàriament en el fet que esta llei arribarà tard i mentre les formacions republicanes han acusat al 155 en part d'aquesta tardança, C's i PSC han lamentat que li manquen aspectes com la previsió pressupostària per desplegar-la o ''polítiques transversals'' per al sector. Amb esta Llei el Govern considera que fa un primer pas per aconseguir la sobirania alimentària de Catalunya.
La consellera Jordà ha remarcat que la proposició de Llei, que ja es va presentar el juliol de 2017 però va quedar aturada pel 155, dona resposta a una ''reivindicació històrica del sector i el territori, així com a les demandes del mateix Parlament que l'ha urgit de manera reiterada''. En este sentit, ha destacat que ''li devem a la consellera Meritxell Serret'' i s'ha mostrat satisfeta que ''avui som més prop de la fita''.
Una vegada superat el tràmit d'este dijous, s'obre un debat que ha de permetre ''millorar-la en el que sigui possible'' però Jordà vol tramitar-la com més aviat millor de manera que en 4 o 5 mesos ja es pugui aprovar.
La consellera ha recordat que els objectius de la Llei han de servir per definir bé els espais agraris per poder-los preservar, ja que sense estos no hi ha alimentació. ''Ens aporta uns mecanismes de protecció i una seguretat jurídica per als qui treballen la terra així com per fer viable la competitivitat de les seves explotacions'', ha afegit, alhora que ''garanteix un territori cohesionat i dinàmic''. Per Jordà, això vol dir ''oportunitats i que la gent no hagi de marxar del territori''. En este sentit, ha posat èmfasi en els mecanismes per solucionar la problemàtica de les terres en desús, ja que es preveu la creació d'un ''banc de terres'' que permetrà que joves que es volen dedicar al camp però no tenen accés als terrenys hi puguin accedir.
Els republicans acusen el 155
La diputada Irene Formós, en nom del grup republicà, ha lamentat que si no fos per l'aplicació del 155, el país ja disposaria de l'aplicació de Llei i ha recordat la feina de la consellera Serret que la va deixar ''a les portes de la seva tramitació''. En aquest sentit, el diputat del JxCat, Marc Solsona, ha remarcat el fet que el Parlament exerceix ''competència plena en agricultura'' i que ho fa de forma ''desacomplexada'' de manera que amb la tramitació de la Llei no hi ha d'haver ''cotilles''. ''És exercici ple de la nostra sobirania'' i per això confia que en el futur no hi hagi ''sorpreses'' quan es tramiti en altres instàncies jurídiques.
La diputada de la CUP Natàlia Sànchez també ha lamentat el 155 però ha afegit que ni durant els governs de CiU ni amb el tripartit el país ha tingut cap instrument per preservar el sòl i els espais agraris. Sànchez també ha apostat per una ''autèntica reforma agrària'' que passe de produir molta quantitat als productes suficients per destinar-los als mercats de proximitat i garantir així la sobirania alimentària.
C's, PSC i Comuns la veuen insuficient
El diputat de Ciutadans Francisco Javier Domínguez ha assegurat que esta Llei no s'ha fet abans perquè des del 2015 la preocupació principal del Govern ha estat el ''procés'' i ara ho és la república. En este sentit, ha considerat que la proposició de Llei és una ''versió aigualida'' del projecte de 2015 i ha lamentat que no hi haja incidència en els regadius i les obres de concentració parcel·lària.
Des del PSC, Òscar Ordeig ha assenyalat que defensen la llei però consideren que ''no n'hi ha prou'', ja que calen polítiques transversals per al sector. En este sentit, ha dit que esperen que no hi haja eleccions avançades i la llei s'acabi aprovant per frenar situacions de pobles que perden habitants i terrenys que s'abandonen perquè això suposa ''una pèrdua històrica irreparable''.
Des dels Comuns, Yolanda López també ha reclamat dotar de pressupost esta llei perquè no acabe convertint-se en ''paper mullat'' i ha remarcat que s'aposte per un model per preservar la terra de conreu i la biodiversitat com un ''bé comú de la ciutadania'' deixant de ser una ''mercaderia en mans de les agroindústries''.
Durant el debat el PPC ha declinat la seva intervenció al Ple. La proposta ha estat presentada conjuntament pels grups Republicà, JxCat, Socialistes i En Comú Podem i no ha rebut cap esmena a la totalitat.
Els grups polítics han coincidit majoritàriament en el fet que esta llei arribarà tard i mentre les formacions republicanes han acusat al 155 en part d'aquesta tardança, C's i PSC han lamentat que li manquen aspectes com la previsió pressupostària per desplegar-la o ''polítiques transversals'' per al sector. Amb esta Llei el Govern considera que fa un primer pas per aconseguir la sobirania alimentària de Catalunya.
La consellera Jordà ha remarcat que la proposició de Llei, que ja es va presentar el juliol de 2017 però va quedar aturada pel 155, dona resposta a una ''reivindicació històrica del sector i el territori, així com a les demandes del mateix Parlament que l'ha urgit de manera reiterada''. En este sentit, ha destacat que ''li devem a la consellera Meritxell Serret'' i s'ha mostrat satisfeta que ''avui som més prop de la fita''.
Una vegada superat el tràmit d'este dijous, s'obre un debat que ha de permetre ''millorar-la en el que sigui possible'' però Jordà vol tramitar-la com més aviat millor de manera que en 4 o 5 mesos ja es pugui aprovar.
La consellera ha recordat que els objectius de la Llei han de servir per definir bé els espais agraris per poder-los preservar, ja que sense estos no hi ha alimentació. ''Ens aporta uns mecanismes de protecció i una seguretat jurídica per als qui treballen la terra així com per fer viable la competitivitat de les seves explotacions'', ha afegit, alhora que ''garanteix un territori cohesionat i dinàmic''. Per Jordà, això vol dir ''oportunitats i que la gent no hagi de marxar del territori''. En este sentit, ha posat èmfasi en els mecanismes per solucionar la problemàtica de les terres en desús, ja que es preveu la creació d'un ''banc de terres'' que permetrà que joves que es volen dedicar al camp però no tenen accés als terrenys hi puguin accedir.
Els republicans acusen el 155
La diputada Irene Formós, en nom del grup republicà, ha lamentat que si no fos per l'aplicació del 155, el país ja disposaria de l'aplicació de Llei i ha recordat la feina de la consellera Serret que la va deixar ''a les portes de la seva tramitació''. En aquest sentit, el diputat del JxCat, Marc Solsona, ha remarcat el fet que el Parlament exerceix ''competència plena en agricultura'' i que ho fa de forma ''desacomplexada'' de manera que amb la tramitació de la Llei no hi ha d'haver ''cotilles''. ''És exercici ple de la nostra sobirania'' i per això confia que en el futur no hi hagi ''sorpreses'' quan es tramiti en altres instàncies jurídiques.
La diputada de la CUP Natàlia Sànchez també ha lamentat el 155 però ha afegit que ni durant els governs de CiU ni amb el tripartit el país ha tingut cap instrument per preservar el sòl i els espais agraris. Sànchez també ha apostat per una ''autèntica reforma agrària'' que passe de produir molta quantitat als productes suficients per destinar-los als mercats de proximitat i garantir així la sobirania alimentària.
C's, PSC i Comuns la veuen insuficient
El diputat de Ciutadans Francisco Javier Domínguez ha assegurat que esta Llei no s'ha fet abans perquè des del 2015 la preocupació principal del Govern ha estat el ''procés'' i ara ho és la república. En este sentit, ha considerat que la proposició de Llei és una ''versió aigualida'' del projecte de 2015 i ha lamentat que no hi haja incidència en els regadius i les obres de concentració parcel·lària.
Des del PSC, Òscar Ordeig ha assenyalat que defensen la llei però consideren que ''no n'hi ha prou'', ja que calen polítiques transversals per al sector. En este sentit, ha dit que esperen que no hi haja eleccions avançades i la llei s'acabi aprovant per frenar situacions de pobles que perden habitants i terrenys que s'abandonen perquè això suposa ''una pèrdua històrica irreparable''.
Des dels Comuns, Yolanda López també ha reclamat dotar de pressupost esta llei perquè no acabe convertint-se en ''paper mullat'' i ha remarcat que s'aposte per un model per preservar la terra de conreu i la biodiversitat com un ''bé comú de la ciutadania'' deixant de ser una ''mercaderia en mans de les agroindústries''.
Durant el debat el PPC ha declinat la seva intervenció al Ple. La proposta ha estat presentada conjuntament pels grups Republicà, JxCat, Socialistes i En Comú Podem i no ha rebut cap esmena a la totalitat.