22
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
16:04h
Alumnes de l'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta investigaran la vida dels deportats ampostins als camps d'extermini nazis, amb l'objectiu de recuperar la seua memòria i qüestionar les injustícies actuals. El projecte 'Portes de la Memòria' ha aconseguit identificar deu veïns que en van ser víctimes.
Els estudiants, principalment de primer curs de Batxillerat de Ciències Socials i Humanitats, amb la participació d'alguns de segon que faran tasques de disseny, rebran formació per reconstruir les vides a través de la recerca en arxius i entrevistes als familiars. El projecte s'allargarà durant dos cursos i es treballarà dins de diverses matèries.
Durant este primer any, els alumnes treballaran en grups de vuit, i centraran la seva recerca en les vivències de cinc dels deu deportats. Durant el segon any, el pròxim curs, els que arribin a primer de Batxillerat completaran el projecte amb els cinc restants. De fet, els responsables del centre han fet una crida per poder localitzar els familiars d'estos últims.
"L'objectiu, d'una banda, és fomentar un record actiu que apropi el nostre alumnat a aquest passat que és patrimoni moral i històric de tots, que ens interpel·la a tots: aquestes persones van ser víctimes del nazisme però també van ser resistents i lluitadors per la llibertat", ha subratllat Lluís Montull, professor de Filosofia i un dels coordinadors del projecte.
Una reconstrucció de la memòria històrica, però, que ha d'enllaçar també amb les víctimes actuals de situacions similars. "Volem que a través d'aquest record actiu es qüestionin el present, perquè continuïn succeint injustícies. El record ha de servir, precisament, per qüestionar el present. No faríem justícia a aquestes persones si parléssim d'elles com si només alguna cosa hagués passat", ha afegit. En esta línia, els joves estudiaran els casos de dos persones exiliades actuals que visquen al territori.
La recerca com aprenentatge
El projecte ha estat concebut de forma "transversal", des del punt de vista acadèmic, i s'abordarà dins de matèries com Sociologia, Història del Món, Alemany o Arts Visuals i Plàstica. Els alumnes, a més, rebran formació específica per efectuar la recerca en els arxius, les entrevistes amb els familiars i per analitzar la documentació de la qual estos disposen. Així, des d'un punt de vista didàctic, el projecte ha de permetre als estudiants fer recerca. "Ens hem adonat que aprenen i entenen millor quan construeixen vivències pròpies. Vivències d'altres que han d'assolir a través de les pròpies. Per a nosaltres l'educació ha de ser una experiència", ha afegit Montull.
Per eixamplar també coneixements i experiències, al mes de maig els alumnes visitaran el camp de Mauthausen. A la finalització de la recerca, els joves presentaran els resultats davant les famílies dels deportats i les pròpies. Elaboraran uns plafons dedicats a cadascun dels veïns víctimes del nazisme amb els quals organitzaran una exposició oberta al públic. També confeccionaran un mapa per geolocalitzar digitalment el periple de cadascun dels deportats i recolliran les seues troballes en un documental. La col·locació de llambordes simbòliques davant la porta de l'últim domicili conegut dels deportats a manera de memorial -una creació de l'artista alemany Gunter Demnig per homenatjar les víctimes del nazisme- culminarà el projecte.
L'Ajuntament d'Amposta s'ha sumat al projecte 'Portes de Memòria', juntament amb l'Amical Mauthausen, i donarà suport econòmic als estudiants.
Els estudiants, principalment de primer curs de Batxillerat de Ciències Socials i Humanitats, amb la participació d'alguns de segon que faran tasques de disseny, rebran formació per reconstruir les vides a través de la recerca en arxius i entrevistes als familiars. El projecte s'allargarà durant dos cursos i es treballarà dins de diverses matèries.
Durant este primer any, els alumnes treballaran en grups de vuit, i centraran la seva recerca en les vivències de cinc dels deu deportats. Durant el segon any, el pròxim curs, els que arribin a primer de Batxillerat completaran el projecte amb els cinc restants. De fet, els responsables del centre han fet una crida per poder localitzar els familiars d'estos últims.
"L'objectiu, d'una banda, és fomentar un record actiu que apropi el nostre alumnat a aquest passat que és patrimoni moral i històric de tots, que ens interpel·la a tots: aquestes persones van ser víctimes del nazisme però també van ser resistents i lluitadors per la llibertat", ha subratllat Lluís Montull, professor de Filosofia i un dels coordinadors del projecte.
Una reconstrucció de la memòria històrica, però, que ha d'enllaçar també amb les víctimes actuals de situacions similars. "Volem que a través d'aquest record actiu es qüestionin el present, perquè continuïn succeint injustícies. El record ha de servir, precisament, per qüestionar el present. No faríem justícia a aquestes persones si parléssim d'elles com si només alguna cosa hagués passat", ha afegit. En esta línia, els joves estudiaran els casos de dos persones exiliades actuals que visquen al territori.
La recerca com aprenentatge
El projecte ha estat concebut de forma "transversal", des del punt de vista acadèmic, i s'abordarà dins de matèries com Sociologia, Història del Món, Alemany o Arts Visuals i Plàstica. Els alumnes, a més, rebran formació específica per efectuar la recerca en els arxius, les entrevistes amb els familiars i per analitzar la documentació de la qual estos disposen. Així, des d'un punt de vista didàctic, el projecte ha de permetre als estudiants fer recerca. "Ens hem adonat que aprenen i entenen millor quan construeixen vivències pròpies. Vivències d'altres que han d'assolir a través de les pròpies. Per a nosaltres l'educació ha de ser una experiència", ha afegit Montull.
Per eixamplar també coneixements i experiències, al mes de maig els alumnes visitaran el camp de Mauthausen. A la finalització de la recerca, els joves presentaran els resultats davant les famílies dels deportats i les pròpies. Elaboraran uns plafons dedicats a cadascun dels veïns víctimes del nazisme amb els quals organitzaran una exposició oberta al públic. També confeccionaran un mapa per geolocalitzar digitalment el periple de cadascun dels deportats i recolliran les seues troballes en un documental. La col·locació de llambordes simbòliques davant la porta de l'últim domicili conegut dels deportats a manera de memorial -una creació de l'artista alemany Gunter Demnig per homenatjar les víctimes del nazisme- culminarà el projecte.
L'Ajuntament d'Amposta s'ha sumat al projecte 'Portes de Memòria', juntament amb l'Amical Mauthausen, i donarà suport econòmic als estudiants.