02
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
18:39h
El diumenge, l’últim dia de setembre, el pavelló firal d’Amposta apareixia amb les tanques “vestides” de llaços grocs per recordar l’u d’octubre del 2017.
“No vaig poder dormir en tota la nit. Al carrer se sentia gent, i vam anar a donar una volta per veure si hi havia algú acampant als col·legis. Cap a les cinc i mitja ja no m’aguantava més al llit i vam decidir anar cap al col·legi”, recorda el Manel mentre parla amb un grup de persones.
Aquell dia a la capital del Montsià es van habilitar diversos col·legis electorals, però finalment només la Fila, la Lira i el Pavelló Firal van obrir les portes. Quan va arribar la notícia de les càrregues de La Ràpita i els rumors de furgons de la Guàrdia Civil aparcats al Polígon de la ciutat, el cens universal va permetre que el lloc de votació es reduís en un: el Pavelló Firal. Una cua inacabable de persones rodejava el recinte envoltat de “barreres” improvisades de cotxes, esperant, més units que mai, el que pogués venir. A Amposta van votar 10.334 persones. Aquell dia va ser un punt d'inflexió, un abans i un després.
Este dilluns en va fer un any d’aquell diumenge. Encara no han tocat les vuit de la tarde, però el cel ja està pintat de vermells i taronja. Dos noies amb els gossos, un grup de cinc persones, una parella… de mica en mica la gent es va agrupant a la porta del, fins ara, Pavelló Firal. El vent, que bufa amb ganes, sembla que vol dir alguna cosa. És per això que, en contra del programat, un noi i un agent de la Policia Local obrin les portes del recinte.
La Rosa i la seua parella, en Josep, també van ser dels matinadors i recorden aquell dia amb una barreja de sentiments: “A les sis del matí estàvem custodiant el nostre col·legi, l’INS Monstià, que va ser el primer on van dir que havíem de venir al Pavelló Firal. Vam fer barrera amb els cotxes, hi havia una organització increïble. Recordo que vaig penjar-li les claus al coll del meu fill i li vaig dir que si passava alguna cosa, marxés corrent cap a casa, que nosaltres ens quedaríem aquí”.
L’ambient és ple d’emoció i records. L’alcalde, Adam Tomàs, juntament amb un representant d’Òmnium i un de l’ANC, destapen una placa que commemora els fets, i a sobre dels caps dels assistents s’il·lumina el cartell: “Pavelló 1 d’Octubre”. Hi deu haver unes 400 persones aproximadament. A l’altra banda de carrer els diables Lo Minotaure fan una petita exhibició, amenitzada pel càntic “Els carrers seran sempre nostres”.
Les condicions meteorològiques obliguen a Guardet a cantar dintre el recinte. Joves i grans xalen escoltant el punt de crítica que sol tenir la rondalla. Els versos improvisats critiquen a l’anterior president d’Espanya i apunten que “de Sànchez no mo'n fiem”. La gent s’abraça i canta amb gots i entrepans a la mà.
La Mireia carrega al seu menut a l’esquena. Diu que ells van arribar just després de les càrregues de La Ràpita.“Estàvem una mica espantats, però ens sentíem valents. En tot moment ho recordo amb un ambient increïble de germanor, una sensació d’estem aquí, tots som un i anem a lluitar passi el que passe”, apunta agafant la mà del seu fill.
Los Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, acompanyats per castellers de pobles veïns, aixequen un parell o tres de pilars per donar pas a la lectura del manifest unitari de la “Plataforma 1 d’octubre” a càrrec d’una representant de l’ANC, que acaba amb crits que proclamen llibertat.
Més tard, alguns dels músics i membres de la coral de La Lira i La Fila interpreten 4 peces preparades per a l’ocasió. Quan és el torn d’“Els Segadors” els que estan asseguts s’aixequen i els que va estaven drets canten. Tot i que l’acústica del local no és de les millors, algú fins i tot aixeca el puny quan la tornada canta “bon cop de falç”.
“Va ser un èxit perquè vam votar, però sobretot perquè vam fer que la Guàrdia Civil no s’apropés al poble”, apunta l’alcalde en un manifest on dóna gràcies a qui va fer possible la diada. Sí que van acudir a La Ràpita, i així es mostra posteriorment en forma de documental.
La Paula va estar a una taula. Ens explica que va viure la jornada amb molts de nervis i tensió. “Era surrealista tot el que estava passant. Estem al segle XXI, en teoria hi ha democràcia, llibertat de pensament i ideologies… i estàvem intentant votar una cosa per saber què volia la majoria. Que tant podia ser Sí, com No. I ens estàven reprimint i amenaçant-nos amb violència. Si posem les imatges en blanc i negre ens podem traslladar a l’època franquista”, afirma amb ràbia. Unes imatges què d’una manera o d’una altra, seran difícils d’arrancar de la nostra memòria.
A dintre el Pavelló acabat de batejar l’ambient és festiu i xalador. Llaços grocs pengen per tot arreu i fa molta olor de mandonguilles amb sèpia. Després hi ha sopar popular.
“No vaig poder dormir en tota la nit. Al carrer se sentia gent, i vam anar a donar una volta per veure si hi havia algú acampant als col·legis. Cap a les cinc i mitja ja no m’aguantava més al llit i vam decidir anar cap al col·legi”, recorda el Manel mentre parla amb un grup de persones.
Aquell dia a la capital del Montsià es van habilitar diversos col·legis electorals, però finalment només la Fila, la Lira i el Pavelló Firal van obrir les portes. Quan va arribar la notícia de les càrregues de La Ràpita i els rumors de furgons de la Guàrdia Civil aparcats al Polígon de la ciutat, el cens universal va permetre que el lloc de votació es reduís en un: el Pavelló Firal. Una cua inacabable de persones rodejava el recinte envoltat de “barreres” improvisades de cotxes, esperant, més units que mai, el que pogués venir. A Amposta van votar 10.334 persones. Aquell dia va ser un punt d'inflexió, un abans i un després.
Cartell representatiu de les paperetes de votació del dia 1 d'octubre. Foto: Roser Regolf
Este dilluns en va fer un any d’aquell diumenge. Encara no han tocat les vuit de la tarde, però el cel ja està pintat de vermells i taronja. Dos noies amb els gossos, un grup de cinc persones, una parella… de mica en mica la gent es va agrupant a la porta del, fins ara, Pavelló Firal. El vent, que bufa amb ganes, sembla que vol dir alguna cosa. És per això que, en contra del programat, un noi i un agent de la Policia Local obrin les portes del recinte.
La Rosa i la seua parella, en Josep, també van ser dels matinadors i recorden aquell dia amb una barreja de sentiments: “A les sis del matí estàvem custodiant el nostre col·legi, l’INS Monstià, que va ser el primer on van dir que havíem de venir al Pavelló Firal. Vam fer barrera amb els cotxes, hi havia una organització increïble. Recordo que vaig penjar-li les claus al coll del meu fill i li vaig dir que si passava alguna cosa, marxés corrent cap a casa, que nosaltres ens quedaríem aquí”.
L’ambient és ple d’emoció i records. L’alcalde, Adam Tomàs, juntament amb un representant d’Òmnium i un de l’ANC, destapen una placa que commemora els fets, i a sobre dels caps dels assistents s’il·lumina el cartell: “Pavelló 1 d’Octubre”. Hi deu haver unes 400 persones aproximadament. A l’altra banda de carrer els diables Lo Minotaure fan una petita exhibició, amenitzada pel càntic “Els carrers seran sempre nostres”.
L'alcalde d'Amposta i els representants de l'ANC i Òmnium inaugurant la placa commemorativa. Foto: Roser Regolf
Les condicions meteorològiques obliguen a Guardet a cantar dintre el recinte. Joves i grans xalen escoltant el punt de crítica que sol tenir la rondalla. Els versos improvisats critiquen a l’anterior president d’Espanya i apunten que “de Sànchez no mo'n fiem”. La gent s’abraça i canta amb gots i entrepans a la mà.
La Mireia carrega al seu menut a l’esquena. Diu que ells van arribar just després de les càrregues de La Ràpita.“Estàvem una mica espantats, però ens sentíem valents. En tot moment ho recordo amb un ambient increïble de germanor, una sensació d’estem aquí, tots som un i anem a lluitar passi el que passe”, apunta agafant la mà del seu fill.
Los Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, acompanyats per castellers de pobles veïns, aixequen un parell o tres de pilars per donar pas a la lectura del manifest unitari de la “Plataforma 1 d’octubre” a càrrec d’una representant de l’ANC, que acaba amb crits que proclamen llibertat.
Més tard, alguns dels músics i membres de la coral de La Lira i La Fila interpreten 4 peces preparades per a l’ocasió. Quan és el torn d’“Els Segadors” els que estan asseguts s’aixequen i els que va estaven drets canten. Tot i que l’acústica del local no és de les millors, algú fins i tot aixeca el puny quan la tornada canta “bon cop de falç”.
“Va ser un èxit perquè vam votar, però sobretot perquè vam fer que la Guàrdia Civil no s’apropés al poble”, apunta l’alcalde en un manifest on dóna gràcies a qui va fer possible la diada. Sí que van acudir a La Ràpita, i així es mostra posteriorment en forma de documental.
Els diables Lo Minotaure davant del Pavelló 1 d'octubre. Foto: Roser Regolf
La Paula va estar a una taula. Ens explica que va viure la jornada amb molts de nervis i tensió. “Era surrealista tot el que estava passant. Estem al segle XXI, en teoria hi ha democràcia, llibertat de pensament i ideologies… i estàvem intentant votar una cosa per saber què volia la majoria. Que tant podia ser Sí, com No. I ens estàven reprimint i amenaçant-nos amb violència. Si posem les imatges en blanc i negre ens podem traslladar a l’època franquista”, afirma amb ràbia. Unes imatges què d’una manera o d’una altra, seran difícils d’arrancar de la nostra memòria.
A dintre el Pavelló acabat de batejar l’ambient és festiu i xalador. Llaços grocs pengen per tot arreu i fa molta olor de mandonguilles amb sèpia. Després hi ha sopar popular.