VÍDEO El grup senienc Mascarats presenta el videoclip-documental «Els carrers seran sempre nostres»

Amb testimonis que parlen de l'1 d'octubre, dels dies previs i posteriors, i de la importància que ha representat este empoderament als carrers

Gabriel Rufiàn, diputat al Congrés i participant del videoclip-documental
Gabriel Rufiàn, diputat al Congrés i participant del videoclip-documental | Mascarats
Redacció
27 de setembre del 2018
Actualitzat el 28 de setembre a les 17:34h
El grup Mascarats, de La Sénia, combina el reggae amb ritmes contundents de rock però destaca, principalment, per la cançó reivindicativa amb la potència de les seues lletres, sempre amb l'objectiu de crear bon ambient als seus concerts. Mascarats, que va a cavall entre la música catalana i valenciana, va gravar l'any passat el primer disc en un estudi professional sota el nom "Trencarem l'imaginari", el que asseguren ser tota una declaració d'intencions.

Després de fer arribar "Trencarem l'imaginari" a diferents escenaris dels Països Catalans, el passat mes de març el grup va estrenar un avançament del seu proper treball: "Els carrers seran sempre nostres". Este és un homenatge a totes les persones que van fer possible un acte d'empoderament popular com l'1 d'octubre.

Esta cançó va anar acompanyada d'un videoclip on hi apareixen persones que el grup ha considerat representatives del moment viscut: des d'en Jordi Borràs, Montse Venturòs, Gabriel Rufiàn, Mireia Boya, Joan Coma, representants d'organitzacions juvenils com Arran i Jovent Republicà, Universitats per la República, la Plataforma per la Llengua, persones implicades als CDR i l'ANC, Bombers per la República, veïns de les Terres de l'Ebre... L'aparició de totes estes persones és també un homenatge a tots estos agents que van fer possible l'1 d'octubre iles posteriors grans mobilitzacions (com les del 3 d'octubre que va recollir NacióDigital, 8 de novembre, etc.).

D'este videoclip en va sortir també el present documental, que ha comptat amb la direcció de Lluís Chesa i la producció de Júlia Urgell i que recull el testimoni de les persones que hi apareixen. En els 43 minuts que dura, els protagonistes parlen de l'1 d'octubre, dels dies previs i posteriors i de la importància que ha representat este empoderament als carrers. Els protagonistes també parlen de la cara més amarga de tot este període: com afecta la repressió en primera persona al seu voltant. I, finalment, lligant amb els creadors del projecte la música com a possible eina per ajudar a la transformació social.