14
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:24h
El calero Joan Pere Gómez i Comes és gerent de Ports de la Generalitat des del setembre de 2016. Just complir dos anys al càrrec, l'hem entrevistat per conèixer més a fons la situació, el potencial i els projectes que afecten els ports ebrencs.
Ara fa dos anys que va ser nomenat gerent de Ports. Quina és la seua visió del que són els ports ebrencs actualment i del que han de ser en un futur proper per estar als nivells de competitivitat adequats?
L’Administració portuària destina esforç i recursos per tal que els ports ebrencs tinguen un paper rellevant dins del sistema portuari català. De fet en estos dos anys hem invertit 2,2 milions d’euros en potenciar les activitats dels ports i els embarcadors. Hem de treballar perquè els ports siguen veritables motors econòmics per a les Terres de l’Ebre que generen activitat, dinamisme i ocupació i s’integren als entorns urbans, en un marc mediambientalment sostenible.
Parlem primer dels ports marítims i dels seus diferents usos. D’una banda el pesquer, amb el port de la Ràpita com el de més facturació de tot Catalunya. Quines són les inversions als molls pesquers que han fet en estos dos anys i quines tenen pendents?
L’any passat, el port de la Ràpita va assolir 2.424 tones de captures de peix que es van vendre a la llotja per un valor de 13,3 milions d’euros, situant-se un any més com el primer de Catalunya pel valor de venda del peix. En estos dos anys, hem invertit uns 800.000 euros amb la millora dels espais i infraestructures destinades al sector pesquer ebrenc. També s’ha fet manteniment i millora contínua d’enllumenat, norais i defenses, entre d’altres. A més, a finals d’any s’invertiran uns 500.000 euros en la millora de les infraestructures pesqueres a l’Ametlla de Mar i la Ràpita.
Pel que fa a l’activitat comercial i industrial, segurament tenim molt camí per avançar. Bàsicament estem parlant dels ports d’Alcanar i de la Ràpita. Quina és l’activitat actual que duen a terme, en xifres?
El port industrial d’Alcanar opera productes de la cimentera destinats principalment al mercat exportador, i el port comercial de la Ràpita exporta tubs de polièster, importa productes com l’adob i transporta productes a les plataformes petrolíferes de la zona. L’any passat, els dos ports van moure conjuntament un milió de tones de mercaderies. La Generalitat vol buscar les sinergies entre les dues instal·lacions, que es troben a deu quilòmetres de distància, i establir una estratègia conjunta per optimitzar els dos espais portuaris en benefici del territori.
El port que diem “de la cimentera” té un segon moll disponible que ningú, fins ara, ocupa. Per què?
Sí, el port industrial d’Alcanar disposa d’un moll obert a operacions de qualsevol tràfic de mercaderies i s’està treballant per buscar empreses que hi operin productes. El sector comercial és cabdal per als ports i, actualment, estem fent una forta campanya comercial amb l’Agència per la competitivitat de l’empresa (Acció), per promoure els ports comercials de la Generalitat com ara, Alcanar i la Ràpita, arreu del món, i continuarem en esta línia de treball.
No creu que les connexions viàries que té, sense accés a l’autopista directe, ni servei ferroviari proper, i amb l’N-340 que coneixem, frenen la seua potencialitat?
Hem de convertir el port d’Alcanar en el port industrial i comercial de les Terres de l’Ebre i prioritzar la seua connexió amb el Corredor del Mediterrani. Cal una estratègia de futur per a les grans infraestructures d’acord a un equilibri territorial.
Pel que fa a l’activitat comercial del Port de la Ràpita, quina és ara? Aquí un dels esculls és el calat –i també les connexions viàries que dèiem-.
L’activitat comercial dels ports de la Ràpita i Alcanar requeriria una estratègia d’acció conjunta. La badia dels Alfacs té 4,5 metres de profunditat, la dàrsena comercial de la Ràpita 6 metres de calat i el port d’Alcanar 12 metres de calat. S’haurien d’aprofitar les sinergies entre les dues instal·lacions i fer una agrupació comercial de la qual se’n beneficiés el conjunt del territori.
També el calat, i ara saltem als usos turístics i recreatius- frena l’activitat de creuers, per bé que vostès la promocionen als mercats internacionals. Veu fàcil que els creuers, amb la forta competència d’altres ports propers, escullen escales a l’Ebre i concretament a la Ràpita?
La fórmula d’èxit per treballar l’activitat de creuers és l’encaix entre el port i la destinació amb una oferta turística potent. Les característiques naturals de la badia dels Alfacs i les característiques tècniques del port de la Ràpita focalitzen l’activitat de creuers en companyies de petit format, un 6% del mercat de creuers. Amb Delta Ebre Port, on hi participen: l’Ajuntament de la Ràpita, el Patronat de Turisme de les Terres de l’Ebre, la Cambra de Comerç de Tortosa i Ports de la Generalitat, es promouen el port i la destinació en els principals fòrums internacionals de creuers.
Tornarem a veure arribar creuers al port de la Ràpita a curt o mitjà termini?
L’activitat de creuers té una forta competència a la Mediterrània i a la Ràpita només poden fer escala un 6% de línies de creuer. Treballem perquè les companyies que formen part d'este segment i busquen natura, aventura, serveis i productes de qualitat ens visiten. Tenim un bon producte: un port, una destinació natural singular i un paquet turístic. Apostem per la promoció als mercats europeu i nord-americà i les trobades amb companyies. Si al març participàvem a la fira Seatrade, als Estats Units, la setmana vinent estarem a la fira Seatrade Cruise Med, a Portugal. Accions que projectem i posicionem internacionalment el port, la Ràpita i el territori dins del mercat creuerístic.
S’està volent potenciar els xàrters. Com ha funcionat enguany esta idea?
El sector dels xàrters a la costa ebrenca està en fase de posicionament. S’ha definit com a port base el port de la Ràpita, el més gran del territori. A partir de la Ràpita s’han creat dues rutes, la nord amb els ports de l’Ampolla, l’Ametlla de Mar i Calafat i, la sud amb els ports les Cases d’Alcanar, Vinaròs, Peníscola i les Illes Columbretes. Fem moltes accions de promoció a les fires europees del sector. Tenim molts avantatges respecte a altres destinacions, uns ports preparats per rebre xàrters, un clima excel·lent i un entorn natural digne de ser explorat, però que com tota nova activitat necessita temps per consolidar-se.
Tenen quantificat el moviment econòmic que comporta la marina nova de la Ràpita?
Sí, les estimacions fetes per Marina Sant Carles indiquen que es pot quantificar un impacte directe, indirecte i induït d’uns 11 milions d’euros sobre l’economia local. En esta xifra s’inclouen aspectes com venda d’amarratges, lloguers, sous i salaris, reparació i manteniment, proveïdors de serveis, etc.
Pel que fa als ports de la costa nord de l’Ebre, com s’han de potenciar?
La costa nord de l’Ebre té un potencial turístic associat a la nàutica molt important i amb una gran capacitat de creixement. Aspectes com la promoció nàutica o la implantació de serveis nàutics diversificats, línies en les que ja venim treballant des de fa temps, són estratègiques per garantir aquest desenvolupament nàutic que, en tot cas, ha d’anar lligat amb garantia de sostenibilitat ambiental. D’altra banda, la pesca ha de continuar sent un dels valors a preservar tant des del punt de vista econòmic com del tradicional i cultural dels nostres ports. En aquest camí, continuaran comptant amb el suport de Ports de la Generalitat.
Parlem també dels ports/embarcadors fluvials, en este cas Deltebre, Sant Jaume, Amposta i Tortosa.
Estem posant en valor els embarcadors fluvials que són titularitat de Ports de la Generalitat. L’objectiu d’estes actuacions és potenciar l’activitat turística, els esports nàutics i donar continuïtat als passejos fluvials per al gaudi dels ciutadans. Amb esta filosofia de treball, l’any passat va entrar en servei l’embarcador de Sant Jaume d’Enveja, un cop renovat, amb una inversió de 102.000 euros. Així mateix, a l’octubre inaugurarem l’embarcador de Tortosa en què hem invertit 101.000 euros per a la seva modernització.
En el cas de Deltebre, s’ha quedat petit?
La Generalitat, l’Ajuntament de Deltebre i els usuaris del port fluvial hem elaborat el Pla especial del port de Deltebre, que ja té l’aprovació inicial. Un cop el Pla tingui l’aprovació definitiva, es preveu ampliar el port per donar resposta a les demandes dels usuaris. La dàrsena esportiva passaria de 124 a 321 embarcacions, i la dàrsena pesquera passaria de 17 a 37 embarcacions. El varador té 900 metres quadrats de superfície i amb l’ampliació en tindria 4.396 metres quadrats. Es preveu una zona comercial destinada a usos complementaris de les activitats portuàries de 1.275 metres quadrats; i un passeig per a vianants i zones verdes que passaria de 1.373 metres quadrats a 7.243 metres quadrats. L’objectiu és convertir el port de Deltebre com un motor econòmic, generador d’activitat i ocupació per a la població i el seu entorn.
Veu eficaç dragar la desembocadura per facilitat la navegació al tram final del riu?
Esta és una actuació molt demanada pel territori de la qual l’Administració portuària no en té competències, atès que és fora de l’àmbit portuari.
Quins projectes tenen sobre la taula a desenvolupar en breu en els diferents ports fluvials i marítims ebrencs?
Esta tardor posarem en marxa tres grans projectes als ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i la Ràpita per impulsar la integració dels tres ports en les seues poblacions, amb una inversió d’1,5 milions d’euros. A la Cala millorarem la zona de dalt de la platja de l’Alguer que forma part de l’àmbit portuari. Esta actuació potenciarà nous espais d’ús ciutadà i donarà continuïtat al passeig marítim de ribera, tal com va anunciar el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, al juliol de 2017 quan el va inaugurar. A l’Ampolla impulsarem la façana marítima, integrant millor el port al teixit urbà. Ambdues obres s’iniciaran aquest mes de setembre. Al novembre actualitzarem el passeig marítim de la Ràpita i farem millores de mobilitat i accessibilitat per als vianants.
Ara fa dos anys que va ser nomenat gerent de Ports. Quina és la seua visió del que són els ports ebrencs actualment i del que han de ser en un futur proper per estar als nivells de competitivitat adequats?
L’Administració portuària destina esforç i recursos per tal que els ports ebrencs tinguen un paper rellevant dins del sistema portuari català. De fet en estos dos anys hem invertit 2,2 milions d’euros en potenciar les activitats dels ports i els embarcadors. Hem de treballar perquè els ports siguen veritables motors econòmics per a les Terres de l’Ebre que generen activitat, dinamisme i ocupació i s’integren als entorns urbans, en un marc mediambientalment sostenible.
Parlem primer dels ports marítims i dels seus diferents usos. D’una banda el pesquer, amb el port de la Ràpita com el de més facturació de tot Catalunya. Quines són les inversions als molls pesquers que han fet en estos dos anys i quines tenen pendents?
L’any passat, el port de la Ràpita va assolir 2.424 tones de captures de peix que es van vendre a la llotja per un valor de 13,3 milions d’euros, situant-se un any més com el primer de Catalunya pel valor de venda del peix. En estos dos anys, hem invertit uns 800.000 euros amb la millora dels espais i infraestructures destinades al sector pesquer ebrenc. També s’ha fet manteniment i millora contínua d’enllumenat, norais i defenses, entre d’altres. A més, a finals d’any s’invertiran uns 500.000 euros en la millora de les infraestructures pesqueres a l’Ametlla de Mar i la Ràpita.
Pel que fa a l’activitat comercial i industrial, segurament tenim molt camí per avançar. Bàsicament estem parlant dels ports d’Alcanar i de la Ràpita. Quina és l’activitat actual que duen a terme, en xifres?
El port industrial d’Alcanar opera productes de la cimentera destinats principalment al mercat exportador, i el port comercial de la Ràpita exporta tubs de polièster, importa productes com l’adob i transporta productes a les plataformes petrolíferes de la zona. L’any passat, els dos ports van moure conjuntament un milió de tones de mercaderies. La Generalitat vol buscar les sinergies entre les dues instal·lacions, que es troben a deu quilòmetres de distància, i establir una estratègia conjunta per optimitzar els dos espais portuaris en benefici del territori.
El port que diem “de la cimentera” té un segon moll disponible que ningú, fins ara, ocupa. Per què?
Sí, el port industrial d’Alcanar disposa d’un moll obert a operacions de qualsevol tràfic de mercaderies i s’està treballant per buscar empreses que hi operin productes. El sector comercial és cabdal per als ports i, actualment, estem fent una forta campanya comercial amb l’Agència per la competitivitat de l’empresa (Acció), per promoure els ports comercials de la Generalitat com ara, Alcanar i la Ràpita, arreu del món, i continuarem en esta línia de treball.
"Hem de convertir el port d’Alcanar en el port industrial i comercial de les Terres de l’Ebre i prioritzar la seua connexió amb el Corredor del Mediterrani"
No creu que les connexions viàries que té, sense accés a l’autopista directe, ni servei ferroviari proper, i amb l’N-340 que coneixem, frenen la seua potencialitat?
Hem de convertir el port d’Alcanar en el port industrial i comercial de les Terres de l’Ebre i prioritzar la seua connexió amb el Corredor del Mediterrani. Cal una estratègia de futur per a les grans infraestructures d’acord a un equilibri territorial.
Pel que fa a l’activitat comercial del Port de la Ràpita, quina és ara? Aquí un dels esculls és el calat –i també les connexions viàries que dèiem-.
L’activitat comercial dels ports de la Ràpita i Alcanar requeriria una estratègia d’acció conjunta. La badia dels Alfacs té 4,5 metres de profunditat, la dàrsena comercial de la Ràpita 6 metres de calat i el port d’Alcanar 12 metres de calat. S’haurien d’aprofitar les sinergies entre les dues instal·lacions i fer una agrupació comercial de la qual se’n beneficiés el conjunt del territori.
"La fórmula d’èxit per treballar l’activitat de creuers és l’encaix entre el port i la destinació amb una oferta turística potent"
També el calat, i ara saltem als usos turístics i recreatius- frena l’activitat de creuers, per bé que vostès la promocionen als mercats internacionals. Veu fàcil que els creuers, amb la forta competència d’altres ports propers, escullen escales a l’Ebre i concretament a la Ràpita?
La fórmula d’èxit per treballar l’activitat de creuers és l’encaix entre el port i la destinació amb una oferta turística potent. Les característiques naturals de la badia dels Alfacs i les característiques tècniques del port de la Ràpita focalitzen l’activitat de creuers en companyies de petit format, un 6% del mercat de creuers. Amb Delta Ebre Port, on hi participen: l’Ajuntament de la Ràpita, el Patronat de Turisme de les Terres de l’Ebre, la Cambra de Comerç de Tortosa i Ports de la Generalitat, es promouen el port i la destinació en els principals fòrums internacionals de creuers.
Tornarem a veure arribar creuers al port de la Ràpita a curt o mitjà termini?
L’activitat de creuers té una forta competència a la Mediterrània i a la Ràpita només poden fer escala un 6% de línies de creuer. Treballem perquè les companyies que formen part d'este segment i busquen natura, aventura, serveis i productes de qualitat ens visiten. Tenim un bon producte: un port, una destinació natural singular i un paquet turístic. Apostem per la promoció als mercats europeu i nord-americà i les trobades amb companyies. Si al març participàvem a la fira Seatrade, als Estats Units, la setmana vinent estarem a la fira Seatrade Cruise Med, a Portugal. Accions que projectem i posicionem internacionalment el port, la Ràpita i el territori dins del mercat creuerístic.
S’està volent potenciar els xàrters. Com ha funcionat enguany esta idea?
El sector dels xàrters a la costa ebrenca està en fase de posicionament. S’ha definit com a port base el port de la Ràpita, el més gran del territori. A partir de la Ràpita s’han creat dues rutes, la nord amb els ports de l’Ampolla, l’Ametlla de Mar i Calafat i, la sud amb els ports les Cases d’Alcanar, Vinaròs, Peníscola i les Illes Columbretes. Fem moltes accions de promoció a les fires europees del sector. Tenim molts avantatges respecte a altres destinacions, uns ports preparats per rebre xàrters, un clima excel·lent i un entorn natural digne de ser explorat, però que com tota nova activitat necessita temps per consolidar-se.
"La Marina Sant Carles comporta un impacte directe, indirecte i induït d’uns 11 milions d’euros sobre l’economia local"
Tenen quantificat el moviment econòmic que comporta la marina nova de la Ràpita?
Sí, les estimacions fetes per Marina Sant Carles indiquen que es pot quantificar un impacte directe, indirecte i induït d’uns 11 milions d’euros sobre l’economia local. En esta xifra s’inclouen aspectes com venda d’amarratges, lloguers, sous i salaris, reparació i manteniment, proveïdors de serveis, etc.
Pel que fa als ports de la costa nord de l’Ebre, com s’han de potenciar?
La costa nord de l’Ebre té un potencial turístic associat a la nàutica molt important i amb una gran capacitat de creixement. Aspectes com la promoció nàutica o la implantació de serveis nàutics diversificats, línies en les que ja venim treballant des de fa temps, són estratègiques per garantir aquest desenvolupament nàutic que, en tot cas, ha d’anar lligat amb garantia de sostenibilitat ambiental. D’altra banda, la pesca ha de continuar sent un dels valors a preservar tant des del punt de vista econòmic com del tradicional i cultural dels nostres ports. En aquest camí, continuaran comptant amb el suport de Ports de la Generalitat.
Parlem també dels ports/embarcadors fluvials, en este cas Deltebre, Sant Jaume, Amposta i Tortosa.
Estem posant en valor els embarcadors fluvials que són titularitat de Ports de la Generalitat. L’objectiu d’estes actuacions és potenciar l’activitat turística, els esports nàutics i donar continuïtat als passejos fluvials per al gaudi dels ciutadans. Amb esta filosofia de treball, l’any passat va entrar en servei l’embarcador de Sant Jaume d’Enveja, un cop renovat, amb una inversió de 102.000 euros. Així mateix, a l’octubre inaugurarem l’embarcador de Tortosa en què hem invertit 101.000 euros per a la seva modernització.
En el cas de Deltebre, s’ha quedat petit?
La Generalitat, l’Ajuntament de Deltebre i els usuaris del port fluvial hem elaborat el Pla especial del port de Deltebre, que ja té l’aprovació inicial. Un cop el Pla tingui l’aprovació definitiva, es preveu ampliar el port per donar resposta a les demandes dels usuaris. La dàrsena esportiva passaria de 124 a 321 embarcacions, i la dàrsena pesquera passaria de 17 a 37 embarcacions. El varador té 900 metres quadrats de superfície i amb l’ampliació en tindria 4.396 metres quadrats. Es preveu una zona comercial destinada a usos complementaris de les activitats portuàries de 1.275 metres quadrats; i un passeig per a vianants i zones verdes que passaria de 1.373 metres quadrats a 7.243 metres quadrats. L’objectiu és convertir el port de Deltebre com un motor econòmic, generador d’activitat i ocupació per a la població i el seu entorn.
Veu eficaç dragar la desembocadura per facilitat la navegació al tram final del riu?
Esta és una actuació molt demanada pel territori de la qual l’Administració portuària no en té competències, atès que és fora de l’àmbit portuari.
"Esta tardor posarem en marxa tres grans projectes als ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i la Ràpit"
Quins projectes tenen sobre la taula a desenvolupar en breu en els diferents ports fluvials i marítims ebrencs?
Esta tardor posarem en marxa tres grans projectes als ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i la Ràpita per impulsar la integració dels tres ports en les seues poblacions, amb una inversió d’1,5 milions d’euros. A la Cala millorarem la zona de dalt de la platja de l’Alguer que forma part de l’àmbit portuari. Esta actuació potenciarà nous espais d’ús ciutadà i donarà continuïtat al passeig marítim de ribera, tal com va anunciar el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, al juliol de 2017 quan el va inaugurar. A l’Ampolla impulsarem la façana marítima, integrant millor el port al teixit urbà. Ambdues obres s’iniciaran aquest mes de setembre. Al novembre actualitzarem el passeig marítim de la Ràpita i farem millores de mobilitat i accessibilitat per als vianants.