23
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
17:16h
El professor d’Història Jordi Gilabert Miró, de Deltebre, va endur-se ahir a la nit el XXXVI Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, organitzat per l’Ajuntament de Vinebre amb el suport del Consell Comarcal de la Ribera, i que cada any es dóna a conèixer en el transcurs del tradicional sopar literari que dóna inici a les festes majors de Vinebre, en esta ocasió presidit per la Consellera de Cultura, Laura Borràs.
L’obra guanyadora és "A dellà del riu", la primera novel·la d’este professor, recentment jubilat, que narra les vicissituds i la vida d’una família del Delta entre el 6 d’octubre de 1934 i l’any 1941, ambientada en les duríssimes conseqüències d’una guerra i una repressió franquista de la qual els protagonistes “no entenen res i que els cau a sobre”, diu l’escriptor novell. La ficció que permet el gènere literari de la novel·la és, per a Gilabert, “l’única manera d’arribar a l’ànima del dolor i explicar una realitat tan complexa” com és la Guerra Civil i els primers anys de la dura postguerra.
A més, la particularitat de l’obra guanyadora és que està escrita amb lèxic ebrenc, un “patrimoni immaterial molt important de la llengua catalana i essencial per la nostra cultura” que Gilabert va aprofitar per reafirmar, en una reivindicació que anit va ser compartida per la consellera de Cultura, filòloga i exdirectora de l’Institut de les Lletres Catalanes.
"A dellà del riu" és una de les 13 obres presentades en l’edició d’enguany del premi literari en català més antic i amb més solera de les Terres de l’Ebre, i ha estat l’escollida per un jurat format per Roc Aragonès, Andreu Carranza i Jordi Montagut, del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE); una representant de l’editorial Cossetània, Raquel Estrada; i la regidora de Cultura de Vinebre, Rosa Maria Prous.
Jordi Gilabert se suma així als autors que ja han guanyat este reputat premi abans, entre els quals es compten noms com el mateix Andreu Carranza, Imma Monsó, Jesús Maria Tibau o Valer Gisbert, este últim dramaturg ebrenc guanyador de l’edició de 2017 que ahir va presentar l’obra guanyadora "8.834 passes", editada sota el títol "A passes comptades", amb una posada en escena teatral que va captivar el públic assistent. L’editorial Cossetània l’ha editat, com també farà amb la novel·la guanyadora d’este any, com a Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre.
Un premi ‘referent i prestigiós’ que ‘entre tots fem gran’
Coincidint amb el 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra, i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana, este any 2018 el Premi de Narrativa ha fet seues unes paraules del creador del català modern “Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança” com a lema d’una vetllada que va comptar amb una àmplia presència de les institucions que treballen per la llengua i la cultura del país, així com el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, directors territorials, consellers comarcals i representants dels pobles i comarques properes.
L’alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera, Gemma Carim, va destacar la trajectòria d’un premi que “entre tots fem gran” i per al qual “continuarem treballant per tirar-lo endavant i fer-lo créixer”, ja que ho diuen els jurats del Premi de Narrativa “les obres són de molta qualitat”.
La consellera Borràs, per la seua banda, va destacar la “tenacitat i el rigor” d’un premi literari “referent i prestigiós que premia talents ja consolidats i que també servix per al descobriment de nous talents, com este any amb una òpera prima, una feina esta també molt important”. La consellera també va voler fer valdre que “a banda d’una festa literària de primer nivell, la cita riberenca té tots els elements: inici de festa major, gastronomia, productes locals i valoritza tota la feina que es fa des de Vinebre i des de la Ribera, i això és bo per a tot el país”. Com a curiositat, en el sopar servit a la Sala del Cine de Vinebre es va poder degustar un gelat de Dolium, l’oli gurmet riberenc, a més d’un menú a base de productes riberencs maridats amb vins de la nostra terra.
Cultura, llibertat, justícia i compromís
La vetllada va reivindicar la Cultura com a “element vertebrador de la identitat col·lectiva”, va dir la regidora de Cultura vinebrana, i la seua labor de “compromís, justícia i llibertat” per recordar, un cop més, als empresonats i exiliats polítics, una referència constant al llarg de la nit en els diversos parlaments, ja que com va dir la consellera Borràs, que ahir mateix havia estat a la presó de Lledoners, “cal no oblidar-nos” i “cal una mirada al passat per poder explicar qui som i que fem”, com fan els escriptors.
Este any l’escriptor convidat a dir unes paraules en el sopar literari ha estat Jordi Pàmias i Grau, reconegut pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) com a Premi Nacional de Cultura 2018, i Creu de Sant Jordi el 1999, entre altres. Este poeta de la Segarra va fer referència a alguns dels seus poemes per parlar de l’evolució de Catalunya els darrers anys, del “crepuscle” a “l’esperança i la consciència lingüística”, per acabar recitant el seu Sopar de Nadal inspirat en els fets de l’1 d’octubre i la situació actual amb presos i exiliats, on es canta que “A Catalunya encara dura un somni”. Com diu Pàmias “no perdem mai l’esperança, endavant sense defallir”, coincidint amb el lema de la XXXVI edició del premi de narrativa.
Exposició a Ca Don Joan
Abans del sopar, es va celebrar la tradicional recepció de convidats a Ca Don Joan, en un acte que va servir per inaugurar l’exposició Patrimoni oblidat. Memòria literària, en presència del seu comissari, Josep Santesmases, i de la consellera Borràs, qui l’havia impulsat quan era directora de l’Institut de les Lletres Catalanes, i per a qui és una bona mostra que “la paraula ens salva i ens servix per recuperar llocs i un patrimoni que el pas del temps ha destruït i ha fet oblidar, com el Camí de Sirga que narra Jesús Moncada, i que només el podem recuperar amb la paraula i a través de la literatura”. Esta exposició, realitzada per la Coordinadora del Centre d’Estudis de Parla Catalana, i itinerant arreu dels Països Catalans, es pot visitar els caps de setmana, de 9 a 14 hores, fins al pròxim 2 de setembre.
L’obra guanyadora és "A dellà del riu", la primera novel·la d’este professor, recentment jubilat, que narra les vicissituds i la vida d’una família del Delta entre el 6 d’octubre de 1934 i l’any 1941, ambientada en les duríssimes conseqüències d’una guerra i una repressió franquista de la qual els protagonistes “no entenen res i que els cau a sobre”, diu l’escriptor novell. La ficció que permet el gènere literari de la novel·la és, per a Gilabert, “l’única manera d’arribar a l’ànima del dolor i explicar una realitat tan complexa” com és la Guerra Civil i els primers anys de la dura postguerra.
A més, la particularitat de l’obra guanyadora és que està escrita amb lèxic ebrenc, un “patrimoni immaterial molt important de la llengua catalana i essencial per la nostra cultura” que Gilabert va aprofitar per reafirmar, en una reivindicació que anit va ser compartida per la consellera de Cultura, filòloga i exdirectora de l’Institut de les Lletres Catalanes.
"A dellà del riu" és una de les 13 obres presentades en l’edició d’enguany del premi literari en català més antic i amb més solera de les Terres de l’Ebre, i ha estat l’escollida per un jurat format per Roc Aragonès, Andreu Carranza i Jordi Montagut, del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE); una representant de l’editorial Cossetània, Raquel Estrada; i la regidora de Cultura de Vinebre, Rosa Maria Prous.
Jordi Gilabert se suma així als autors que ja han guanyat este reputat premi abans, entre els quals es compten noms com el mateix Andreu Carranza, Imma Monsó, Jesús Maria Tibau o Valer Gisbert, este últim dramaturg ebrenc guanyador de l’edició de 2017 que ahir va presentar l’obra guanyadora "8.834 passes", editada sota el títol "A passes comptades", amb una posada en escena teatral que va captivar el públic assistent. L’editorial Cossetània l’ha editat, com també farà amb la novel·la guanyadora d’este any, com a Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre.
Un premi ‘referent i prestigiós’ que ‘entre tots fem gran’
Coincidint amb el 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra, i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana, este any 2018 el Premi de Narrativa ha fet seues unes paraules del creador del català modern “Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança” com a lema d’una vetllada que va comptar amb una àmplia presència de les institucions que treballen per la llengua i la cultura del país, així com el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, directors territorials, consellers comarcals i representants dels pobles i comarques properes.
L’alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera, Gemma Carim, va destacar la trajectòria d’un premi que “entre tots fem gran” i per al qual “continuarem treballant per tirar-lo endavant i fer-lo créixer”, ja que ho diuen els jurats del Premi de Narrativa “les obres són de molta qualitat”.
La consellera Borràs, per la seua banda, va destacar la “tenacitat i el rigor” d’un premi literari “referent i prestigiós que premia talents ja consolidats i que també servix per al descobriment de nous talents, com este any amb una òpera prima, una feina esta també molt important”. La consellera també va voler fer valdre que “a banda d’una festa literària de primer nivell, la cita riberenca té tots els elements: inici de festa major, gastronomia, productes locals i valoritza tota la feina que es fa des de Vinebre i des de la Ribera, i això és bo per a tot el país”. Com a curiositat, en el sopar servit a la Sala del Cine de Vinebre es va poder degustar un gelat de Dolium, l’oli gurmet riberenc, a més d’un menú a base de productes riberencs maridats amb vins de la nostra terra.
Cultura, llibertat, justícia i compromís
La vetllada va reivindicar la Cultura com a “element vertebrador de la identitat col·lectiva”, va dir la regidora de Cultura vinebrana, i la seua labor de “compromís, justícia i llibertat” per recordar, un cop més, als empresonats i exiliats polítics, una referència constant al llarg de la nit en els diversos parlaments, ja que com va dir la consellera Borràs, que ahir mateix havia estat a la presó de Lledoners, “cal no oblidar-nos” i “cal una mirada al passat per poder explicar qui som i que fem”, com fan els escriptors.
Este any l’escriptor convidat a dir unes paraules en el sopar literari ha estat Jordi Pàmias i Grau, reconegut pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) com a Premi Nacional de Cultura 2018, i Creu de Sant Jordi el 1999, entre altres. Este poeta de la Segarra va fer referència a alguns dels seus poemes per parlar de l’evolució de Catalunya els darrers anys, del “crepuscle” a “l’esperança i la consciència lingüística”, per acabar recitant el seu Sopar de Nadal inspirat en els fets de l’1 d’octubre i la situació actual amb presos i exiliats, on es canta que “A Catalunya encara dura un somni”. Com diu Pàmias “no perdem mai l’esperança, endavant sense defallir”, coincidint amb el lema de la XXXVI edició del premi de narrativa.
Exposició a Ca Don Joan
Abans del sopar, es va celebrar la tradicional recepció de convidats a Ca Don Joan, en un acte que va servir per inaugurar l’exposició Patrimoni oblidat. Memòria literària, en presència del seu comissari, Josep Santesmases, i de la consellera Borràs, qui l’havia impulsat quan era directora de l’Institut de les Lletres Catalanes, i per a qui és una bona mostra que “la paraula ens salva i ens servix per recuperar llocs i un patrimoni que el pas del temps ha destruït i ha fet oblidar, com el Camí de Sirga que narra Jesús Moncada, i que només el podem recuperar amb la paraula i a través de la literatura”. Esta exposició, realitzada per la Coordinadora del Centre d’Estudis de Parla Catalana, i itinerant arreu dels Països Catalans, es pot visitar els caps de setmana, de 9 a 14 hores, fins al pròxim 2 de setembre.