12
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
17:04h
La pressió policial sobre la venda al detall de drogues a Amposta, amb 28 escorcolls i 36 detinguts durant l'últim any, ha permès frenar l'activitat a la ciutat i desplaçar-la cap a municipis veïns.
Així ho constata la policia local d'Amposta, les investigacions de la qual han permès desplegar, juntament amb els Mossos i cossos policials estatals, un total de vuit operacions en els últims mesos. La lluita contra el tràfic de drogues als carrers de la ciutat, especialment focalitzada als barris del Grau i les Quintanes, ha estat la gran prioritat que el govern municipal va traslladar a l'inspector en cap del cos, Josep Massana, des que va assumir el càrrec fa 13 mesos. Amb voluntat d'erradicar estes pràctiques, però conscient que difícilment aconseguirà plenament este objectiu, Massana fa un balanç positiu de la intensificació de l'acció policial coordinada: assegura que la dotzena de punts de venda habituals registrats temps enrere s'ha reduït a menys de la meitat i els consumidors habituals tenen ara més difícil adquirir estupefaents.
"Era el principal problema de delinqüència a la ciutat: Amposta era un dels principals punts de venda d'estupefaents de les Terres de l'Ebre", assegura el cap de la policia local. Esta constatació, admesa pel govern municipal, especialment, davant les retirades queixes del veïnat, s'ha traduït en una intensificació notable de les operacions policials contra la venda de drogues des de domicilis concrets i coneguts. En realitat, admet Massana, les 8 operacions s'han focalitzat contra membres i immobles des d'on operen els membres dels dos extensos clans familiars que, segons coincideixen diferents cossos policials, controlen bona part de la venda al detall d'estupefaents a la ciutat. En el total de 36 detencions per ese tipus de delictes, alguns dels seus membres han estat arrestats ja en més d'una ocasió.
A diferència dels procediments d'altres petits traficants, que operen en la modalitat coneguda com "televenda" a domicilis particulars –amb una clientela de mitjà o alt poder adquisitiu que consumeix esporàdicament- i que "costen més de detectar", l'oferta dels clans atreu consumidors habituals i persones amb un elevat grau d'addicció als espais on tenen situats els seus punts de distribució habituals. Esta concentració diària de venedors i compradors havia creat nombrosos conflictes i problemes de convivència als carrers. Els veïns, a més, percebien l'existència d'una "sensació d'impunitat i inseguretat" que, segons el cap de la policia local, ara "ha baixat". Fonts veïnals confirmen que des de fa uns mesos, i arran els cops policials, l'activitat i conflictivitat s'han reduït sensiblement.
Vuit operatius policials
Per delimitar els objectius, Massana, procedent dels cos dels Mossos d'Esquadra on ja s'havia especialitzat en afers de narcotràfic, va elaborar un estudi de camp per identificar estos espais de distribució i els venedors. En total, explica, es van detectar entre deu i dotze punts de venda. A partir també dels resultats de les investigacions i els operatius de vigilància de la policia local s'han desplegat, de forma coordinada amb Mossos d'Esqudra, policia espanyola i Guàrdia Civil, vuit operatius contra diversos membres d'estos clans familiars. El resultats, assegura, s'han fet visibles per als veïns però també per als consumidors. "Molts ens traslladen que se'ls ha complicat molt adquirir substàncies a Amposta. També que moltes persones que es dedicaven a esta tipologia delictiva han traslladat l'activitat a poblacions limítrofs. És un mercat il·legal que, metre hi haja demanda, hi haurà oferta", abunda.
En xifres concretes, l'inspector en cap calcula que els deu o dotze punts de venda a la ciutat s'ha reduït en aquests moments a "tres o quatre". En alguns casos la forma de venda ha mutat, en d'altres el punt s'ha desplaçat a municipis veïns amb una menor pressió policial, gràcies a les connexions –sovint familiars- que tenen en estes poblacions per externalitzar el negoci. "Ja no hi ha el moviment que els agents veien abans que arribés o durant la meua incorporació: ja no es veu aquell tràfic de persones. No puc dir que ho hem eradicat totalment, perquè és una tipologia difícil d'erradicar, però ho tenim controlat. Continuarem treballant i farem nous operatius per eradicar-ho absolutament", sentencia.
Malgrat tot, admet, l'acció que desplega la policia local troba les seues limitacions en la manca de mitjans i unitats especialitzades dels altres cossos, amb els quals han de col·laborar perquè, en el cas del cos municipal, no tenen encarregada una tasca concreta com a policia judicial i el seu àmbit és específicament local. També els venedors solen blindar les seues cases amb reixes, portes blindades interiors i falsos envans. Tot plegat s'ha traduït sovint en quantitats testimonials de substàncies estupefaents decomissades –només uns pocs grams-.
"Treballem amb equips conjunts, amb la unitat d'investigació dels Mossos, per exemple, però no podem utilitzar els seus mitjans d'investigació. Hem d'atacar el punt de venda i quan ho fem tenen les substàncies diàries de venda diària o setmanal, que no és molt gran, però igualment acreditem la comissió del fet delictiu. No hem d'oblidar que s'ha de desarticular tota l'organització, però ens centrem amb la part baixa de la piràmide. La pena que se'ls puga imposar en un judici serà la mateixa tan si se'ls agafa cinquanta grams com tres ", addueix. A diferència dels grans narcotraficants –que solen gaudir d'un estatus i un nivell econòmic elevat i viuen territorialment al marge dels problemes que la venda al detall pot generar-, els que practiquen la distribució al detall des dels seus habitatges, en zones que atreuen els toxicòmans "generen la inseguretat" i "creen alarma social".
Objectiu: el fruit del tràfic de drogues
El comandament policial assumeix que fer front al negoci controlat per dos clans familiars, que han fet de la venda d'estupefaents la seua forma de vida, requereix actuar en diferents fronts, de forma coordinada i regular, especialment, la línia de flotació de les organitzacions.
"Hem intentat tocar el fruit del tràfic de drogues", sosté Massana, qui assegura que ja han detectat una "quarta generació" dels clans dedicada a l'activitat . "Per això un dels operatius més important durant l'últim any associat amb el tràfic de drogues tenia com a objectiu el blanqueig de capitals", recorda. Va ser el passat 17 de desembre i es va tancar amb set persones detingudes –algunes de les quals van ingressar a presó- i una quinzena de vehicles –alguns d'alta gamma-, diners i armes decomissats arran l'escorcoll de dos pisos i una granja a Amposta, a més de dos immobles més al veí municipi de Masdenverge.
Els investigadors, que ja havien accedit a alguns d'estos edificis amb motiu d'altres operacions, intentaven acreditar l'alt nivell de vida, amb profusió d'articles i elements de luxe, que els seus inquilins podien portar gràcies, presumptament, als beneficis obtinguts pel tràfic de drogues. Moltes d'estes propietats han estat embargades de forma preventiva per part del jutjat.
Així ho constata la policia local d'Amposta, les investigacions de la qual han permès desplegar, juntament amb els Mossos i cossos policials estatals, un total de vuit operacions en els últims mesos. La lluita contra el tràfic de drogues als carrers de la ciutat, especialment focalitzada als barris del Grau i les Quintanes, ha estat la gran prioritat que el govern municipal va traslladar a l'inspector en cap del cos, Josep Massana, des que va assumir el càrrec fa 13 mesos. Amb voluntat d'erradicar estes pràctiques, però conscient que difícilment aconseguirà plenament este objectiu, Massana fa un balanç positiu de la intensificació de l'acció policial coordinada: assegura que la dotzena de punts de venda habituals registrats temps enrere s'ha reduït a menys de la meitat i els consumidors habituals tenen ara més difícil adquirir estupefaents.
"Era el principal problema de delinqüència a la ciutat: Amposta era un dels principals punts de venda d'estupefaents de les Terres de l'Ebre", assegura el cap de la policia local. Esta constatació, admesa pel govern municipal, especialment, davant les retirades queixes del veïnat, s'ha traduït en una intensificació notable de les operacions policials contra la venda de drogues des de domicilis concrets i coneguts. En realitat, admet Massana, les 8 operacions s'han focalitzat contra membres i immobles des d'on operen els membres dels dos extensos clans familiars que, segons coincideixen diferents cossos policials, controlen bona part de la venda al detall d'estupefaents a la ciutat. En el total de 36 detencions per ese tipus de delictes, alguns dels seus membres han estat arrestats ja en més d'una ocasió.
A diferència dels procediments d'altres petits traficants, que operen en la modalitat coneguda com "televenda" a domicilis particulars –amb una clientela de mitjà o alt poder adquisitiu que consumeix esporàdicament- i que "costen més de detectar", l'oferta dels clans atreu consumidors habituals i persones amb un elevat grau d'addicció als espais on tenen situats els seus punts de distribució habituals. Esta concentració diària de venedors i compradors havia creat nombrosos conflictes i problemes de convivència als carrers. Els veïns, a més, percebien l'existència d'una "sensació d'impunitat i inseguretat" que, segons el cap de la policia local, ara "ha baixat". Fonts veïnals confirmen que des de fa uns mesos, i arran els cops policials, l'activitat i conflictivitat s'han reduït sensiblement.
L'inspector en cap de la policia local d'Amposta, Josep Massana. Foto: ACN / J. Marsal
Vuit operatius policials
Per delimitar els objectius, Massana, procedent dels cos dels Mossos d'Esquadra on ja s'havia especialitzat en afers de narcotràfic, va elaborar un estudi de camp per identificar estos espais de distribució i els venedors. En total, explica, es van detectar entre deu i dotze punts de venda. A partir també dels resultats de les investigacions i els operatius de vigilància de la policia local s'han desplegat, de forma coordinada amb Mossos d'Esqudra, policia espanyola i Guàrdia Civil, vuit operatius contra diversos membres d'estos clans familiars. El resultats, assegura, s'han fet visibles per als veïns però també per als consumidors. "Molts ens traslladen que se'ls ha complicat molt adquirir substàncies a Amposta. També que moltes persones que es dedicaven a esta tipologia delictiva han traslladat l'activitat a poblacions limítrofs. És un mercat il·legal que, metre hi haja demanda, hi haurà oferta", abunda.
En xifres concretes, l'inspector en cap calcula que els deu o dotze punts de venda a la ciutat s'ha reduït en aquests moments a "tres o quatre". En alguns casos la forma de venda ha mutat, en d'altres el punt s'ha desplaçat a municipis veïns amb una menor pressió policial, gràcies a les connexions –sovint familiars- que tenen en estes poblacions per externalitzar el negoci. "Ja no hi ha el moviment que els agents veien abans que arribés o durant la meua incorporació: ja no es veu aquell tràfic de persones. No puc dir que ho hem eradicat totalment, perquè és una tipologia difícil d'erradicar, però ho tenim controlat. Continuarem treballant i farem nous operatius per eradicar-ho absolutament", sentencia.
Malgrat tot, admet, l'acció que desplega la policia local troba les seues limitacions en la manca de mitjans i unitats especialitzades dels altres cossos, amb els quals han de col·laborar perquè, en el cas del cos municipal, no tenen encarregada una tasca concreta com a policia judicial i el seu àmbit és específicament local. També els venedors solen blindar les seues cases amb reixes, portes blindades interiors i falsos envans. Tot plegat s'ha traduït sovint en quantitats testimonials de substàncies estupefaents decomissades –només uns pocs grams-.
"Treballem amb equips conjunts, amb la unitat d'investigació dels Mossos, per exemple, però no podem utilitzar els seus mitjans d'investigació. Hem d'atacar el punt de venda i quan ho fem tenen les substàncies diàries de venda diària o setmanal, que no és molt gran, però igualment acreditem la comissió del fet delictiu. No hem d'oblidar que s'ha de desarticular tota l'organització, però ens centrem amb la part baixa de la piràmide. La pena que se'ls puga imposar en un judici serà la mateixa tan si se'ls agafa cinquanta grams com tres ", addueix. A diferència dels grans narcotraficants –que solen gaudir d'un estatus i un nivell econòmic elevat i viuen territorialment al marge dels problemes que la venda al detall pot generar-, els que practiquen la distribució al detall des dels seus habitatges, en zones que atreuen els toxicòmans "generen la inseguretat" i "creen alarma social".
Objectiu: el fruit del tràfic de drogues
El comandament policial assumeix que fer front al negoci controlat per dos clans familiars, que han fet de la venda d'estupefaents la seua forma de vida, requereix actuar en diferents fronts, de forma coordinada i regular, especialment, la línia de flotació de les organitzacions.
"Hem intentat tocar el fruit del tràfic de drogues", sosté Massana, qui assegura que ja han detectat una "quarta generació" dels clans dedicada a l'activitat . "Per això un dels operatius més important durant l'últim any associat amb el tràfic de drogues tenia com a objectiu el blanqueig de capitals", recorda. Va ser el passat 17 de desembre i es va tancar amb set persones detingudes –algunes de les quals van ingressar a presó- i una quinzena de vehicles –alguns d'alta gamma-, diners i armes decomissats arran l'escorcoll de dos pisos i una granja a Amposta, a més de dos immobles més al veí municipi de Masdenverge.
Els investigadors, que ja havien accedit a alguns d'estos edificis amb motiu d'altres operacions, intentaven acreditar l'alt nivell de vida, amb profusió d'articles i elements de luxe, que els seus inquilins podien portar gràcies, presumptament, als beneficis obtinguts pel tràfic de drogues. Moltes d'estes propietats han estat embargades de forma preventiva per part del jutjat.