11
de juny
del
2018
Actualitzat
el
12
de juny
a les
16:18h
Els fons europeus FEDER finançaran la meitat de la inversió necessària per impulsar vuit projectes per afavorir la innovació i la creació d'ocupació en el marc de la nova reserva de la biosfera de les Terres de l'Ebre. En total, l'anomenat Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) representarà una inversió global de 2,23 milions d'euros i l'execució serà coordinada pel Consell comarcal del Baix Ebre. Entre els projectes seleccionats figuren la creació d'un 'fab lab' –acrònim de laboratori de fabricació en anglès- a l'edifici del Sindicat d'Amposta que s'integrarà a la xarxa del Massachusetts Institute of Technology (MIT), amb més de 500.000 euros en total, o la creació de dos plataformes generadores de competitivitat en el sector de l'hàbitat que impulsa el Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de Catalunya, amb una xifra similar a l'anterior.
De les dotze propostes inicials al territori –una es va retirar i tres no van complir els requisits-, tres quartes parts aconseguiran el finançament europeu per concretar-se en l'horitzó de l'any 2020. Tot i que anteriorment ja es concedien ajuts amb càrrec al FEDER, és el primer cop que es convoca sota la fórmula de PECT, vinculat a més al territori de la reserva de la biosfera i amb la col·laboració dels quatre consells comarcals del territori. Al marge de les subvencions comunitàries, que cobriran el 50% de la inversió, la Diputació de Tarragona s'ha compromès a aportar un 23% i la resta l'hauran de cobrir les entitats sol·licitants amb recursos propis.
Entre els projectes més destacats, pel que fa a volum d'inversió, figura el 'fab lab' Terres de l'Ebre, permetrà a empreses emergents, inventors, empreses i centres educatius disposar d'unes instal·lacions on accedir a maquinària de fabricació digital controlada per ordinador –impressores 3D, làsers fresadores, per exemple- on crear prototips, així com compartir experiències i coneixements. "Jo sempre dic que és com una biblioteca, on hi ha llibres, a un fab lab hi ha maquinària digital. L'usuari de la biblioteca va a llegir i consultar els llibres i aquí hi va a idear, crear, prototipar i validar el producte final", ha apuntat Lala Escrivà, tècnic de l'Ajuntament d'Amposta. El centre s'integrarà a la xarxa de fab labs del MIT, amb més d'un miler de punts arreu del món per facilitar la captació de talent i la transferència de coneixement a través d'eines com el codi obert.
L'altre gran projecte també en termes quantitatius, que juntament amb el d'Amposta suma al voltant d'un milió d'euros d'inversió, és el del CENFIM, que preveu crear una plataforma acceleradora de l'Economia Circular per facilitar a les empreses l'adaptació a un model econòmic més eficaç, basat en l'optimització dels recursos i el "reciclatge en cascada" o una plataforma acceleradora de la Innovació en producte per incrementar la competitivitat de les pimes en el sector de l'hàbitat. La resta de projectes que disposaran de finançament, amb pressupostos entre els 200.000 i 400.000 euros, són la creació d'un Observatori Socioambiental per a la transferència de dades, l'emprenedoria i l'autoavaluació, així com una Plataforma d'Innovació Ebrebiosfera per compartir coneixements i atreure talent, a càrrec de la URV; un banc de terres i de serveis agraris, la creació d'un clúster públic i privat agrofestal per aprofitar la biomassa en instal·lacions tèrmiques, o l'autoproducció energètica a partir del model Smart Grid, a càrrec del COPATE; o una plataforma per impulsar el sistema agroalimentari innovador, des de l'òptica de la sostenibilitat i la qualitat ambiental, per part de la Fundació Agroterritori.
La presidenta del Consell del Baix Ebre, Sandra Zaragoza, ha subratllat que la seua implementació es dirigix cap a un "canvi de model econòmic", amb una aposta pel "coneixement i la innovació", en un teixit econòmic "sostenible i dinàmic" on tots estos projectes acabaran confluint i creant sinergies. "Crec que encaixa perfectament en la filosofia que tenim: gestionar i conservar valors patrimonials, el desenvolupament rural i l'adquisició i la transferència del coneixement", ha afegit el vicepresident del COPATE i responsable de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, Enric Adell, qui ha valorat positivament la iniciativa no només en la línia de possible creació de llocs de treball sinó per les sinergies territorials que podria acabar impulsant.
De les dotze propostes inicials al territori –una es va retirar i tres no van complir els requisits-, tres quartes parts aconseguiran el finançament europeu per concretar-se en l'horitzó de l'any 2020. Tot i que anteriorment ja es concedien ajuts amb càrrec al FEDER, és el primer cop que es convoca sota la fórmula de PECT, vinculat a més al territori de la reserva de la biosfera i amb la col·laboració dels quatre consells comarcals del territori. Al marge de les subvencions comunitàries, que cobriran el 50% de la inversió, la Diputació de Tarragona s'ha compromès a aportar un 23% i la resta l'hauran de cobrir les entitats sol·licitants amb recursos propis.
Entre els projectes més destacats, pel que fa a volum d'inversió, figura el 'fab lab' Terres de l'Ebre, permetrà a empreses emergents, inventors, empreses i centres educatius disposar d'unes instal·lacions on accedir a maquinària de fabricació digital controlada per ordinador –impressores 3D, làsers fresadores, per exemple- on crear prototips, així com compartir experiències i coneixements. "Jo sempre dic que és com una biblioteca, on hi ha llibres, a un fab lab hi ha maquinària digital. L'usuari de la biblioteca va a llegir i consultar els llibres i aquí hi va a idear, crear, prototipar i validar el producte final", ha apuntat Lala Escrivà, tècnic de l'Ajuntament d'Amposta. El centre s'integrarà a la xarxa de fab labs del MIT, amb més d'un miler de punts arreu del món per facilitar la captació de talent i la transferència de coneixement a través d'eines com el codi obert.
L'altre gran projecte també en termes quantitatius, que juntament amb el d'Amposta suma al voltant d'un milió d'euros d'inversió, és el del CENFIM, que preveu crear una plataforma acceleradora de l'Economia Circular per facilitar a les empreses l'adaptació a un model econòmic més eficaç, basat en l'optimització dels recursos i el "reciclatge en cascada" o una plataforma acceleradora de la Innovació en producte per incrementar la competitivitat de les pimes en el sector de l'hàbitat. La resta de projectes que disposaran de finançament, amb pressupostos entre els 200.000 i 400.000 euros, són la creació d'un Observatori Socioambiental per a la transferència de dades, l'emprenedoria i l'autoavaluació, així com una Plataforma d'Innovació Ebrebiosfera per compartir coneixements i atreure talent, a càrrec de la URV; un banc de terres i de serveis agraris, la creació d'un clúster públic i privat agrofestal per aprofitar la biomassa en instal·lacions tèrmiques, o l'autoproducció energètica a partir del model Smart Grid, a càrrec del COPATE; o una plataforma per impulsar el sistema agroalimentari innovador, des de l'òptica de la sostenibilitat i la qualitat ambiental, per part de la Fundació Agroterritori.
La presidenta del Consell del Baix Ebre, Sandra Zaragoza, ha subratllat que la seua implementació es dirigix cap a un "canvi de model econòmic", amb una aposta pel "coneixement i la innovació", en un teixit econòmic "sostenible i dinàmic" on tots estos projectes acabaran confluint i creant sinergies. "Crec que encaixa perfectament en la filosofia que tenim: gestionar i conservar valors patrimonials, el desenvolupament rural i l'adquisició i la transferència del coneixement", ha afegit el vicepresident del COPATE i responsable de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, Enric Adell, qui ha valorat positivament la iniciativa no només en la línia de possible creació de llocs de treball sinó per les sinergies territorials que podria acabar impulsant.