13
de març
del
2018
Actualitzat
a les
20:50h
El Jutjats d’Instrucció número 4 d’Amposta prestarà este dimecres declaració per videoconferència als 5 Guàrdia Civils citats com a investigats per les càrregues de l’1 d’Octubre a la Ràpita.
Tots cinc, identificats per la seua targeta d’identitat professional (TIP), -el número que normalment es mostra l’esquena-, per alguns dels primers rapitencs que van denunciar les càrregues als tribunals, estaven citats a declarar a partir de les 9.30 del matí.
La defensa dels Guàrdia Civils va demanar al jutjat que els investigats podessen declarar per videoconferència emparant-se en l’art. 731 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal “per raons d’utilitat, seguretat o ordre públic o per qualsevol altra condició que resulte costosa o perjudicial” i la jutgessa que instrueix el cas així ho ha autoritzat.
“No sabem què passarà demà. Com que estan citats en qualitat d’investigats, poden no declarar o no contestar a totes les preguntes o només contestar a les preguntes del seu advocat”, ha explicat Josep Canício advocat de l’equip de lletrats que defensa a una seixantena de rapitencs que s’han personat en la causa. “El fets d’entrada, comporten lesions i tracte degradant, però veurem més endavant, quan es qualifiquen les accions, quins delictes se’ls acaba imputant o no”, ha afegit en declaracions a l’aguaita.cat.
El jutjat d’instrucció número 4 d’Amposta va ser el primer que va citar a declarar en qualitat d’investigats a Guàrdia Civils per les càrregues de l’1-O.
L’equip d’advocats que representa a una seixantena de rapitencs ferits que van presentar denúncia ha demanat la pròrroga de les actuacions i que la causa es declare complexa “pel gran nombre de persones afectades i perquè la instrucció continue aplicant més diligències”.
“Hem demanat proves consistents en què s’oficie a la Guàrdia Civil i a la subdelegació del govern per tal que ens diguen com es va establir l’operatiu, qui va donar les ordres, o les instruccions per actuar i de quina manera s’havia d’actuar”, manifesta Canício. L’objectiu es determinar si existeixen responsabilitats en els superiors jeràrquics i comandaments que van ordenar les càrregues policials. “És evident que allà hi havia unes persones que manaven en l’operatiu i també s’ha d’esbrinar si n’hi havia altres que van donar instruccions en el sentit sobre com i amb quins mitjans s’havien de recuperar les urnes”, continua.
De moment, la jutgessa ja ha ordenat en molts dels casos l’acumulació “sens perjudici de formar dintre d’esta l’acumulació peces separades per cada perjudicat”, conclou Canício.
Precisament este dimecres el Comitè de Defensa de la República de la Ràpita, en previsió que els investigats es presentessen personalment, ha convocat una concentració silenciosa a partir de les 8.30 a les portes dels jutjats “contra els agressors del poble rapitenc”.
La Ràpita va ser una de les poblacions catalanes on les càrregues policials es van exercir més violentament i on es va registrar un nombre de ferits més alt a Catalunya. Un centenar de persones van ser ateses al CAP, una vuitantena de les quals van ser considerades ferides. L’Ajuntament va posar a partir d’aleshores a disposició dels afectats un servei jurídic, conformat per 4 advocats voluntaris, que s’està encarregant de portar davant la justícia les agressions.
Tots cinc, identificats per la seua targeta d’identitat professional (TIP), -el número que normalment es mostra l’esquena-, per alguns dels primers rapitencs que van denunciar les càrregues als tribunals, estaven citats a declarar a partir de les 9.30 del matí.
La defensa dels Guàrdia Civils va demanar al jutjat que els investigats podessen declarar per videoconferència emparant-se en l’art. 731 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal “per raons d’utilitat, seguretat o ordre públic o per qualsevol altra condició que resulte costosa o perjudicial” i la jutgessa que instrueix el cas així ho ha autoritzat.
“No sabem què passarà demà. Com que estan citats en qualitat d’investigats, poden no declarar o no contestar a totes les preguntes o només contestar a les preguntes del seu advocat”, ha explicat Josep Canício advocat de l’equip de lletrats que defensa a una seixantena de rapitencs que s’han personat en la causa. “El fets d’entrada, comporten lesions i tracte degradant, però veurem més endavant, quan es qualifiquen les accions, quins delictes se’ls acaba imputant o no”, ha afegit en declaracions a l’aguaita.cat.
El jutjat d’instrucció número 4 d’Amposta va ser el primer que va citar a declarar en qualitat d’investigats a Guàrdia Civils per les càrregues de l’1-O.
L’equip d’advocats que representa a una seixantena de rapitencs ferits que van presentar denúncia ha demanat la pròrroga de les actuacions i que la causa es declare complexa “pel gran nombre de persones afectades i perquè la instrucció continue aplicant més diligències”.
“Hem demanat proves consistents en què s’oficie a la Guàrdia Civil i a la subdelegació del govern per tal que ens diguen com es va establir l’operatiu, qui va donar les ordres, o les instruccions per actuar i de quina manera s’havia d’actuar”, manifesta Canício. L’objectiu es determinar si existeixen responsabilitats en els superiors jeràrquics i comandaments que van ordenar les càrregues policials. “És evident que allà hi havia unes persones que manaven en l’operatiu i també s’ha d’esbrinar si n’hi havia altres que van donar instruccions en el sentit sobre com i amb quins mitjans s’havien de recuperar les urnes”, continua.
De moment, la jutgessa ja ha ordenat en molts dels casos l’acumulació “sens perjudici de formar dintre d’esta l’acumulació peces separades per cada perjudicat”, conclou Canício.
Precisament este dimecres el Comitè de Defensa de la República de la Ràpita, en previsió que els investigats es presentessen personalment, ha convocat una concentració silenciosa a partir de les 8.30 a les portes dels jutjats “contra els agressors del poble rapitenc”.
La Ràpita va ser una de les poblacions catalanes on les càrregues policials es van exercir més violentament i on es va registrar un nombre de ferits més alt a Catalunya. Un centenar de persones van ser ateses al CAP, una vuitantena de les quals van ser considerades ferides. L’Ajuntament va posar a partir d’aleshores a disposició dels afectats un servei jurídic, conformat per 4 advocats voluntaris, que s’està encarregant de portar davant la justícia les agressions.