22
de febrer
del
2018
Actualitzat
a la
13:52h
Espanya, amb un consum de 78.818 tones el 2014, és l’Estat europeu que més plaguicides utilitza. Un ús massiu que causa la presència de residus de plaguicides en els aliments i en el medi ambient i, especialment, en els nostres rius.
Són algunes de les dades recollides en l'informe Rius hormonats, presentat este dimecres per Ecologistes en Acció amb la col·laboració de la Xarxa d'Acció en Plaguicides d'Europa (PAN Europe) a partir de les últimes dades més recents, corresponents al 2016.
En aquest informe Ecologistes en Acció ha analitzat les dades oficials dels Programes de Vigilància de la Qualitat de les Aigües duts a terme per les 10 Confederacions Hidrogràfiques que s'han avingut a aportar-hi dades. Es tracta d’una mostra “incompleta”, segons l’ONG, “a causa de la limitació de les dades”, però que permet posar l'accent en els plaguicides capaços d'afectar el sistema hormonal d'animals i éssers humans, els anomenats disruptors endocrins, que “converteixen els rius espanyols en autèntics rius hormonats”.
L’any 2016 es va detectar a l’Ebre fins a 21 plaguicides diferents, 16 dels quals són o es sospita que són disruptors endocrins. A més, 18 de plaguicides detectats estan prohibits.
Els plaguicides detectats amb major freqüència el 2016 van ser els herbicides terbu-tilazina, metalocloro i l'insecticida prohibit lindà i els seus isòmers. Durant l'any 2012 (data de l’anterior estudi) van ser detectats amb major freqüència els herbicides terbutilazina, metalocloro, desetilatrazina i l'insecticida clorpirifos.
Totes les substàncies detectades en major freqüència al 2012 i al 2016 “se sap o sospita que són disruptors endocrins”, afirma l’estudi. A més, les concentracions detectades de lindà i clorpirifos, van ser molt elevades al 2016, superant en ocasions la concentració màxima admissible.
D’entre les 10 conques analitzades, la de l’Ebre és la més contaminada per plaguicides segons les dades del 2016, només superada pel Xúquer.
En línies generals, la majoria dels plaguicides detectats durant la realització d’este estudi en 10 conques de la geografia espanyola no estan autoritzats a la UE ni a Espanya, i fins i tot aquells prohibits fa molts anys, com el DDT, l'hexaclorobenzè, el lindà, l'atrazina i el endosulfan encara són presents en el medi aquàtic.
“Això és preocupant, perquè mostra d'una banda que estos productes químics nocius s'han utilitzat àmpliament a Espanya i ara persisteixen en el medi ambient, i per altra banda, que els plaguicides s'han d'haver usat il·legalment, com es desprèn del cas del DDT i lindà”, afirma Ecologistes en Acció. De fet, l’ús del DDT està prohibit des dels anys 80, mentre que el lindà es va prohibit al 2008.
També “és alarmant”, segons l’estudi, que 26 de les substàncies detectades (el 54%) són o es sospita que són contaminants hormonals. Estes substàncies, igual que les hormones, “poden ocasionar efectes adversos a dosis molt baixes, centenars de vegades inferiors als nivells d'exposició considerats segurs per la normativa”, ja que segons s’afirma, “la dosi d'exposició no determina l'efecte”. A més, “el moment de la exposició a aquestes substàncies és molt important”. Si es produeix durant els primers estadis de la vida, poden produir lesions irreversibles, donant lloc a patologies o malalties que poden no manifestar-se fins l'etapa adulta.
Són algunes de les dades recollides en l'informe Rius hormonats, presentat este dimecres per Ecologistes en Acció amb la col·laboració de la Xarxa d'Acció en Plaguicides d'Europa (PAN Europe) a partir de les últimes dades més recents, corresponents al 2016.
En aquest informe Ecologistes en Acció ha analitzat les dades oficials dels Programes de Vigilància de la Qualitat de les Aigües duts a terme per les 10 Confederacions Hidrogràfiques que s'han avingut a aportar-hi dades. Es tracta d’una mostra “incompleta”, segons l’ONG, “a causa de la limitació de les dades”, però que permet posar l'accent en els plaguicides capaços d'afectar el sistema hormonal d'animals i éssers humans, els anomenats disruptors endocrins, que “converteixen els rius espanyols en autèntics rius hormonats”.
L’any 2016 es va detectar a l’Ebre fins a 21 plaguicides diferents, 16 dels quals són o es sospita que són disruptors endocrins. A més, 18 de plaguicides detectats estan prohibits.
Els plaguicides detectats amb major freqüència el 2016 van ser els herbicides terbu-tilazina, metalocloro i l'insecticida prohibit lindà i els seus isòmers. Durant l'any 2012 (data de l’anterior estudi) van ser detectats amb major freqüència els herbicides terbutilazina, metalocloro, desetilatrazina i l'insecticida clorpirifos.
Totes les substàncies detectades en major freqüència al 2012 i al 2016 “se sap o sospita que són disruptors endocrins”, afirma l’estudi. A més, les concentracions detectades de lindà i clorpirifos, van ser molt elevades al 2016, superant en ocasions la concentració màxima admissible.
D’entre les 10 conques analitzades, la de l’Ebre és la més contaminada per plaguicides segons les dades del 2016, només superada pel Xúquer.
Font: Ecologistes en Acció
En línies generals, la majoria dels plaguicides detectats durant la realització d’este estudi en 10 conques de la geografia espanyola no estan autoritzats a la UE ni a Espanya, i fins i tot aquells prohibits fa molts anys, com el DDT, l'hexaclorobenzè, el lindà, l'atrazina i el endosulfan encara són presents en el medi aquàtic.
“Això és preocupant, perquè mostra d'una banda que estos productes químics nocius s'han utilitzat àmpliament a Espanya i ara persisteixen en el medi ambient, i per altra banda, que els plaguicides s'han d'haver usat il·legalment, com es desprèn del cas del DDT i lindà”, afirma Ecologistes en Acció. De fet, l’ús del DDT està prohibit des dels anys 80, mentre que el lindà es va prohibit al 2008.
També “és alarmant”, segons l’estudi, que 26 de les substàncies detectades (el 54%) són o es sospita que són contaminants hormonals. Estes substàncies, igual que les hormones, “poden ocasionar efectes adversos a dosis molt baixes, centenars de vegades inferiors als nivells d'exposició considerats segurs per la normativa”, ja que segons s’afirma, “la dosi d'exposició no determina l'efecte”. A més, “el moment de la exposició a aquestes substàncies és molt important”. Si es produeix durant els primers estadis de la vida, poden produir lesions irreversibles, donant lloc a patologies o malalties que poden no manifestar-se fins l'etapa adulta.