30
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
9:41h
El delta de l'Ebre és una de les principals zones humides protegides pel conveni internacional Ramsar en un estat de conservació més pobre a l'Estat espanyol. Així ho constata un informe que ha fet públic l'ONG SEO/Birdlife amb el qual vol llançar un crit d'alarma davant l'organisme internacional que regula el Conveni sobre la deficient situació de la majoria de les zones humides protegides.
De fet, l'entitat ecologista focalitza bona part de les seves crítiques en el cas del delta de l'Ebre, davant la reducció de la quantitat de sediments i cabals que hi arriben. Una situació, recorden, que suposar efectes negatius "tant en l'estructura del tram baix" del riu "com en el propi Delta i la seva àrea d'influència marina". L'entitat retreu que després de desplegar durant tot el 2017 la campanya "Hay que mojarse" per conscienciar sobre la situació els aiguamolls més importants de l'Estat –al marge del Delta, Doñana i l'Albufera de València-, continuen sense assumir-se el requeriments formulats sobre aquest cas concret.
Tot i destacar que el treball conjunt amb la Plataforma pels Sediments va aconseguir l'aprovació per part del Parlament d'una proposta de Resolució sobre la gestió dels sediments en territori català, així com l'activació d'una comissió política i tècnica perquè el Congrés puga aprovar una proposició no de llei per elaborar un pla de gestió integral dels sediments de la conca de l'Ebre, consideren que els compromisos exigits no s'han complit.
Els ecologistes volien també analitzar el problema del sediments amb una comissió en el marc d'este pla integral i revisar els protocols d'explotació de les preses en relació amb el compliment dels valors ambientals. En este context, detecten "falta d'ambició des de les administracions competents" i reclamen un "compromís ferm" perquè la planificació hidrològica de l'Ebre i la gestió de la xarxa Natura 2000 incloguen mesures per aportar sediments, nutrients i cabals líquids.
Segons SEO/Birdlife, l'Estat espanyol, el tercer del món amb més espais humits d'importància internacional reconeguts pel Conveni Ramsar –amb 74 en total-, incompleix les prescripcions per garantir la seua conservació. L'organització ha disposat d'informació sobre una seixantena de zones humides, a partir de les dades de seguiment de la xarxa d'Àrees Importants per a la Conservació de les Aus i la Biodiversitat a Espanya (IBA), concloent que tots els aiguamolls Ramsar analitzats "pateixen una pressió qualificada com a alta o molt alta", que afecta l'extensió i la qualitat de l'hàbitat per les poblacions d'aus aquàtiques. Això, recorden, fa disminuir l'estat de conservació global d'estos espais, que en més de la meitat dels casos (54%) es considera "pobre o molt pobre". Aquí s'hi inclourien, precisament, el delta de l'Ebre, el Mar Menor, les Tablas de Daimiel, l'Albufera de València i l'Albufera d'Adra.
L'estudi apunta que les amenaces principals estan relacionades amb la gestió de l'aigua, destacant en primer lloc els casos de contaminació, que afecten un 70% dels espais –principalment per l'ús de fertilitzants, fitosanitaris o presència de metalls en sediments; així com conseqüència de vessaments puntuals-. També detecta l'impacte de la manca d'aigua sobre la conservació, per la reducció de cabals o sobreexplotació d'aqüífers. La sequera, en este context, ha contribuït a empitjorar la situació. Una sequera més intensa i recurrent que SEO/Birdlife atribueix als efectes del canvi climàtic. És per això que demanen la bona gestió dels recursos hídrics per conservar les zones himides i també garantir el consum humà, actuant sobre la gestió de la demanda.
Davant d'este escenari, i la manca de dades actualitzades en bona part dels espais Ramsar de l'Estat aportades pel govern, l'organització no descarta que en breu es puguen obrir per part del Conveni tres nous expedients que se sumarien als vuit ja oberts. En este sentit, ja han anunciat que posaran a la seua disposició tota la informació recollida en l'últim informe perquè s'adopten mesures i alerten que l'Estat espanyol podria perdre el "lideratge internacional" en matèria de zones humides. SEO/Birdlife, a més, ha llançat un manifest "d'auxili" per rebre el suport d'entitats de diferents àmbits amb l'objectiu de traslladar-lo a la Secretaria de Ramsar perquè l'analitzi ala Conferència de parts Contractants del Conveni Ramsar que es farà l'octubre a Dubai.
De fet, l'entitat ecologista focalitza bona part de les seves crítiques en el cas del delta de l'Ebre, davant la reducció de la quantitat de sediments i cabals que hi arriben. Una situació, recorden, que suposar efectes negatius "tant en l'estructura del tram baix" del riu "com en el propi Delta i la seva àrea d'influència marina". L'entitat retreu que després de desplegar durant tot el 2017 la campanya "Hay que mojarse" per conscienciar sobre la situació els aiguamolls més importants de l'Estat –al marge del Delta, Doñana i l'Albufera de València-, continuen sense assumir-se el requeriments formulats sobre aquest cas concret.
Tot i destacar que el treball conjunt amb la Plataforma pels Sediments va aconseguir l'aprovació per part del Parlament d'una proposta de Resolució sobre la gestió dels sediments en territori català, així com l'activació d'una comissió política i tècnica perquè el Congrés puga aprovar una proposició no de llei per elaborar un pla de gestió integral dels sediments de la conca de l'Ebre, consideren que els compromisos exigits no s'han complit.
Els ecologistes volien també analitzar el problema del sediments amb una comissió en el marc d'este pla integral i revisar els protocols d'explotació de les preses en relació amb el compliment dels valors ambientals. En este context, detecten "falta d'ambició des de les administracions competents" i reclamen un "compromís ferm" perquè la planificació hidrològica de l'Ebre i la gestió de la xarxa Natura 2000 incloguen mesures per aportar sediments, nutrients i cabals líquids.
Segons SEO/Birdlife, l'Estat espanyol, el tercer del món amb més espais humits d'importància internacional reconeguts pel Conveni Ramsar –amb 74 en total-, incompleix les prescripcions per garantir la seua conservació. L'organització ha disposat d'informació sobre una seixantena de zones humides, a partir de les dades de seguiment de la xarxa d'Àrees Importants per a la Conservació de les Aus i la Biodiversitat a Espanya (IBA), concloent que tots els aiguamolls Ramsar analitzats "pateixen una pressió qualificada com a alta o molt alta", que afecta l'extensió i la qualitat de l'hàbitat per les poblacions d'aus aquàtiques. Això, recorden, fa disminuir l'estat de conservació global d'estos espais, que en més de la meitat dels casos (54%) es considera "pobre o molt pobre". Aquí s'hi inclourien, precisament, el delta de l'Ebre, el Mar Menor, les Tablas de Daimiel, l'Albufera de València i l'Albufera d'Adra.
L'estudi apunta que les amenaces principals estan relacionades amb la gestió de l'aigua, destacant en primer lloc els casos de contaminació, que afecten un 70% dels espais –principalment per l'ús de fertilitzants, fitosanitaris o presència de metalls en sediments; així com conseqüència de vessaments puntuals-. També detecta l'impacte de la manca d'aigua sobre la conservació, per la reducció de cabals o sobreexplotació d'aqüífers. La sequera, en este context, ha contribuït a empitjorar la situació. Una sequera més intensa i recurrent que SEO/Birdlife atribueix als efectes del canvi climàtic. És per això que demanen la bona gestió dels recursos hídrics per conservar les zones himides i també garantir el consum humà, actuant sobre la gestió de la demanda.
Davant d'este escenari, i la manca de dades actualitzades en bona part dels espais Ramsar de l'Estat aportades pel govern, l'organització no descarta que en breu es puguen obrir per part del Conveni tres nous expedients que se sumarien als vuit ja oberts. En este sentit, ja han anunciat que posaran a la seua disposició tota la informació recollida en l'últim informe perquè s'adopten mesures i alerten que l'Estat espanyol podria perdre el "lideratge internacional" en matèria de zones humides. SEO/Birdlife, a més, ha llançat un manifest "d'auxili" per rebre el suport d'entitats de diferents àmbits amb l'objectiu de traslladar-lo a la Secretaria de Ramsar perquè l'analitzi ala Conferència de parts Contractants del Conveni Ramsar que es farà l'octubre a Dubai.