17
de gener
del
2018
Actualitzat
el
18
de gener
a les
9:31h
La prohibició de Suïssa de prohibir cuinar les llagostes quan encara estan vives ha tornat a aixecar la polèmica sobre la capacitat dels crustacis de sentir dolor. Eli Bonfill ho té clar “tothom que tinga cadena nerviosa és susceptible a patir dolor. I el crustaci, que té sistema nerviós, té tot el sentit que patisca”.
Bonfill és oceanògrafa i treballa a Plàncton, una empresa amb seu a l’Ametlla de Mar que investiga sobre el medi ambient marí per garantir la seua conservació. Creu que esta mesura que ha pres el govern suís és un avenç en quant a la defensa dels drets dels animals marins, “que sembla que per nosaltres no tinguen sentiments”, opina.
Sovint els drets d’estos animals -a diferència d’altres com els mamífers- s’obliden de reclamar. I més si es tracta d’un territori com l’Ebre, on la cultura de la pesca està molt arrelada a la societat i les primeres experiències caçant peixos es practiquen des de petits i sovint, sense respectar prou l’animal. “Des de ben petits el primer que fem és agarrar un salabret, recollim crancs i peixos i els posem amb una galleda, de vegades sense l’aigua suficient, i per tant, amb falta d’oxigen. Mentre l’has tingut allà l’animal ha estat patint”.
Precisament pel gran protagonisme del peix a la cuina catalana, Bonfill creu que seria difícil aplicar una norma similar aquí. “Qui es posaria amb la cuina d’una estrella Michelin a veure què està fent amb la llagosta? Segurament el sector bloquejaria el tema”. Seria important, però “que es comencessen a plantejar noves formes de tractar el futur menjar, perquè s’ha de menjar de tot, però ho podem fer evitant tenir l’animal patint”.
Bonfill és oceanògrafa i treballa a Plàncton, una empresa amb seu a l’Ametlla de Mar que investiga sobre el medi ambient marí per garantir la seua conservació. Creu que esta mesura que ha pres el govern suís és un avenç en quant a la defensa dels drets dels animals marins, “que sembla que per nosaltres no tinguen sentiments”, opina.
Sovint els drets d’estos animals -a diferència d’altres com els mamífers- s’obliden de reclamar. I més si es tracta d’un territori com l’Ebre, on la cultura de la pesca està molt arrelada a la societat i les primeres experiències caçant peixos es practiquen des de petits i sovint, sense respectar prou l’animal. “Des de ben petits el primer que fem és agarrar un salabret, recollim crancs i peixos i els posem amb una galleda, de vegades sense l’aigua suficient, i per tant, amb falta d’oxigen. Mentre l’has tingut allà l’animal ha estat patint”.
Precisament pel gran protagonisme del peix a la cuina catalana, Bonfill creu que seria difícil aplicar una norma similar aquí. “Qui es posaria amb la cuina d’una estrella Michelin a veure què està fent amb la llagosta? Segurament el sector bloquejaria el tema”. Seria important, però “que es comencessen a plantejar noves formes de tractar el futur menjar, perquè s’ha de menjar de tot, però ho podem fer evitant tenir l’animal patint”.