Forcadell paga la fiança i sortirà de la presó en les properes hores

La defensa de Carme Forcadell ja ha abonat la fiança de 150.000 euros requerida pel Tribunal Suprem (TS) per eludir la presó provisional. La presidenta del Parlament sortirà del centre penitenciari d'Alcalá-Meco, on va ingressar ahir a la nit, en les properes hores. L'advocat ha iniciat a primera hora del matí els tràmits per ingressar els diners, que surten de la caixa de solidaritat de l'ANC. El tràmit, però, s'ha retardat perquè la llei estipula que el fiador no pot ser una entitat sinó una persona física i, per tant, no els podia dipositar directament l'Assemblea Nacional Catalana. 

Forcadell és l'única dels sis membres de la mesa investigats que ha hagut de passar la nit a la presó. Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet- van quedar en llibertat provisional i ara tenen set dies per pagar una fiança de 25.000 euros cada un. Un cop hagin pagat, hauran de comparèixer cada 15 dies a un jutjat i entregar el passaport.

Qui va quedar en llibertat sense mesures cautelars va ser Joan Josep Nuet, tal i com demanava la Fiscalia, que per contra havia sol·licitat presó per a la resta -amb fiança de 50.000 euros per a Barrufet.

Marcant perfil davant l'Audiència Nacional

Amb la decisió d'aquest dijous, el magistrat instructor del Suprem Pablo Llanera marca distàncies amb la jutge instructora de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela, que va enviar a presó més de mig Govern pels mateixos fets i delictes de rebel·lió, sedició i malversació. La compareixença dels membres sobiranistes de la mesa del Parlament també ha estat diferent a la dels consellers, ja que han respost a les preguntes de la Fiscalia i han atribuït caràcter "simbòlic" a la declaració d'independència.

El Suprem també s'ha desmarcat de l'Audiència Nacional rebutjant imposar la fiança de 6,2 milions d'euros que la Fiscalia va sol·licitar en concepte de responsabilitat civil per l'organització del referèndum. Tanmateix, la presó sota fiança per a Forcadell no deixa de ser una decisió excepcionalment severa venint del TS, ja que, feia 20 anys que ningú sortia empresonat d'aquest tribunal. No passava des de l'any 1997, en que el Suprem va tancar 23 dirigents d'Herri Batasuna.

El lideratge de Forcadell

El TS ha estat més dur amb la presidenta del Parlament que amb la resta de parlamentaris per la seva "actuació principal" i "lideratge" en el procés català cap a la independència. Així, ha recordat que abans de ser presidenta del Parlament va ser presidenta de l'ANC.
 
D'altra banda, rebaixa la responsabilitat de Corominas, Simó, Guinó i Barrufet per la seva "actuació subordinada". A més a més, indica que han expressat "renúncia a la via aliena al marc constitucional" malgrat assegurar que les seves afirmacions poden ser falses i que les mesures cautelars poden ser modificades.
 El magistrat també remarca que no inclou Nuet entre els independentistes. En aquest sentit, subratlla que el diputat de Cataunya Sí Que Es Pot només va ser "afavorir el debat de la independència, però mai amb una declaració unilateral, sinó sempre dins del marc constitucional. I recorda que es va abstenir en la votació de les lleis del referèndum i de transitorietat i que va votar en contra la DUI.

Buscant els indicis violents de la rebel·lió

Llanera fa constar en la seva interlocutòria que els advocats han defensat que Forcadell i la resta d'investigats "mai han buscat actuacions violentes, cridant expressament qualsevol mobilització a discórrer de manera completament pacífica". Tot i això, fa notar que la querella de la Fiscalia destaca que en les mobilitzacions de les darreres setmanes "es van infiltrar nombrosos comportaments agressius".

Llanera veu "una clara i plural expressió d'aquesta violència" -necessària per considerar l'aplicació del delicte de rebel·lió encaminat a aconseguir la independència- en mobilitzacions ciutadanes com "l'ocupació organitzada de carrers per centenars de tractors", el "setge a edificis de l'Administració de l'Estat", l'"aïllament" dels agents de la Guàrdia Civil a la conselleria d'Economia el 20-S, l'"impediment" de l'escorcoll a la seu d'Unipost a Terrassa o el "setge" a hotels on s'allotjaven policies espanyols.
 
Afegeix com a indicis violents els talls de carreteres i "barricades de foc", "amenaces a empresaris que prestessin suport als serveis de l'Estat", o "algunes muralles humanes que defensaven de manera activa els centres de votació" de l'1-O i que van "forçar" els cossos policials a "fer servir ua força que hauria resultat innecessària d'una altra manera". "Tots aquests comportaments expressen el violent germen que perillava d'expandir-se", conclou.

El Suprem absorbeix la causa del TSJC

D'altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que el Suprem li ha reclamat la remissió de la causa contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament oberta per l'aprovació de diverses resolucions contraries a les suspensions del TC. Entre les quals hi ha les lleis del referèndum i la llei de transitorietat, punt de partida de la declaració d'independència.

Interlocutòria del Tribunal Suprem de presó amb fiança de 150.000 euros contra Carme Forcadell by naciodigital on Scribd