26
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
28
d'octubre
a les
23:19h
Un viatge introspectiu per la trajectòria Mari Chordà, amb voluntat de convertir-se en una reivindicació de l'origen de la vida i l'essència del delta de l'Ebre, del territori i de la seua gent. L'exposició "Fang i Torbes", que s'inaugura dissabte i es podrà veure fins el pròxim 10 de gener al Centre d'Art de les Terres de l'Ebre lo Pati, intenta sintetitzar tots estos elements a partir dels diferents discursos i disciplines que ha conreat esta reconeguda artista ampostina. La peça central, un gran úter de vímet amb una pantalla que projecte imatges visibles des del seu interior, apuntala la relació entre la concepció i desenvolupament vital al mateix territori amb l'espiroqueta –un bacteri clau per entendre l'origen de la vida descobert per la biòloga nord-americana Lynn Margulis a partir dels seus estudis al delta de l'Ebre- com a gran element simbòlic protagonista.
Ha exposat a la Tate Gallery de Londres i la última venda d'algunes de les seues peces al Museu Reina Sofia de Madrid. Tot i haver passat llargues temporades lluny del territori i reconèixer que, en ocasions, no l'atreia especialment tornar, esta percepció ha canviat substanciament i, ara, Chordà parla amb orgull i admiració pel paisatge, la gent del delta de l'Ebre i allò que fan. "Esta exposició arriba en un moment molt adequat. És una reivindicació de terra, de vida, de costums, moltes desaparegudes i alguns elements que les sustentaven", reflexiona.
El principal element catalitzador d'esta mostra és l'espiroqueta, la bactèria a partir de la qual Margulis va formular la seva teoria endosimbiòtica i les seues conseqüències en l'evolució. Una forma que havia estat present, tot i que de forma inconscient, al llarg de l'obra de Chordà, en dibuixos i litografies dels anys 70 i, posteriorment, reapareixent als anys 90. Esta presa de consciència porta també a l'artista ampostina a dedicar a "l'entusiasme i la intuïció" de Margulis diversos poemes, que es presenten en format sonor. Un mural reivindica la vida i els descobriments de la científica, de la dona, mai prou reconeguda, segons apunta Chordà.
Dins de l'espai de Lo Pati, l'artista ampostina presenta els seus 'Ous de Felina', unes escultures al·legòriques que entronquen amb la generació de la vida animal, essencial per entendre la idiosincràsia i el valor del territori, fins i tot les seues necessitats ambientals. Des d'una perspectiva més introspectiva, Chordà exposa també les seues vulves pintades, la seua visió de l'embaràs, que va viure a París. Són els 'Autorretrats d'embarassada'. Tot plegat acaba desembocant en el gran úter de vímet –amb voluntat de reconèixer el treball dels artesans autòctons-, fabricat pels artistes Mònica Guilera i Tim Johnson. Un espai al qual s'accedix per una obertura al seu interior i en el qual una pantalla projecte imatges d'una model que es mou dins del mar ebrenc evocant novament l'espiroqueta i amb un so que evoca l'origen de la vida a partir del líquid en moviment. Un espai de "putrefacció" que permet "que la vida es desenvolupe". La model grata el sòl per buscar el terra original, els llots i torbes que posen nom a la mostra.
L'exposició de Chordà és la gran aposta expositiva de Lo Pati per esta temporada. S'inaugura este dissabte al vespre i es podrà veure fins el 10 de gener. "És una de les exposicions més importants que s'han fet a Lo Pati des de la seua posada en marxa i creiem que Mari Chordà es mereixia un reconeixement així a casa seua després que fins i tot la Tate Modern de Londres o el Museu Reina Sofia s'hagen interessat per la seua obra", apunta Aida Boix, directora del centre d'art Lo Pati. Artista amb una important trajectòria, als anys seixanta va ser pionera en l'expressió visual de la sexualitat femenina lliure fins al punt que la Tate Modern de Londres va escollir el 2015 dos quadres seus 'La gran vagina' (1966) i 'Coitus pop' (1968) per a la mostra col·lectiva The World goes pop. També té diversos llibres de poemes publicats.
Ha exposat a la Tate Gallery de Londres i la última venda d'algunes de les seues peces al Museu Reina Sofia de Madrid. Tot i haver passat llargues temporades lluny del territori i reconèixer que, en ocasions, no l'atreia especialment tornar, esta percepció ha canviat substanciament i, ara, Chordà parla amb orgull i admiració pel paisatge, la gent del delta de l'Ebre i allò que fan. "Esta exposició arriba en un moment molt adequat. És una reivindicació de terra, de vida, de costums, moltes desaparegudes i alguns elements que les sustentaven", reflexiona.
El principal element catalitzador d'esta mostra és l'espiroqueta, la bactèria a partir de la qual Margulis va formular la seva teoria endosimbiòtica i les seues conseqüències en l'evolució. Una forma que havia estat present, tot i que de forma inconscient, al llarg de l'obra de Chordà, en dibuixos i litografies dels anys 70 i, posteriorment, reapareixent als anys 90. Esta presa de consciència porta també a l'artista ampostina a dedicar a "l'entusiasme i la intuïció" de Margulis diversos poemes, que es presenten en format sonor. Un mural reivindica la vida i els descobriments de la científica, de la dona, mai prou reconeguda, segons apunta Chordà.
Dins de l'espai de Lo Pati, l'artista ampostina presenta els seus 'Ous de Felina', unes escultures al·legòriques que entronquen amb la generació de la vida animal, essencial per entendre la idiosincràsia i el valor del territori, fins i tot les seues necessitats ambientals. Des d'una perspectiva més introspectiva, Chordà exposa també les seues vulves pintades, la seua visió de l'embaràs, que va viure a París. Són els 'Autorretrats d'embarassada'. Tot plegat acaba desembocant en el gran úter de vímet –amb voluntat de reconèixer el treball dels artesans autòctons-, fabricat pels artistes Mònica Guilera i Tim Johnson. Un espai al qual s'accedix per una obertura al seu interior i en el qual una pantalla projecte imatges d'una model que es mou dins del mar ebrenc evocant novament l'espiroqueta i amb un so que evoca l'origen de la vida a partir del líquid en moviment. Un espai de "putrefacció" que permet "que la vida es desenvolupe". La model grata el sòl per buscar el terra original, els llots i torbes que posen nom a la mostra.
L'exposició de Chordà és la gran aposta expositiva de Lo Pati per esta temporada. S'inaugura este dissabte al vespre i es podrà veure fins el 10 de gener. "És una de les exposicions més importants que s'han fet a Lo Pati des de la seua posada en marxa i creiem que Mari Chordà es mereixia un reconeixement així a casa seua després que fins i tot la Tate Modern de Londres o el Museu Reina Sofia s'hagen interessat per la seua obra", apunta Aida Boix, directora del centre d'art Lo Pati. Artista amb una important trajectòria, als anys seixanta va ser pionera en l'expressió visual de la sexualitat femenina lliure fins al punt que la Tate Modern de Londres va escollir el 2015 dos quadres seus 'La gran vagina' (1966) i 'Coitus pop' (1968) per a la mostra col·lectiva The World goes pop. També té diversos llibres de poemes publicats.