El 14 de setembre de 2014

La sala de màquines de la comissió parlamentària pel dret a decidir va a tota marxa. Ho demostra no només el fet que els grups integrants ja tenen coll avall la via per celebrar la consulta que demanaran al congrés espanyol, el 150.2 de la Constitució, sinó que ja estan concretant un dels elements claus del procés: la data de la consulta. De fet, n'hi ha una que genera molt consens entre els grups tant pel calendari com per la dinàmica del procés: el diumenge, 14 de setembre de 2014.

 

Fonts parlamentàries asseguren a Nació Digital que aquesta data tindria la complicitat del Consell Assessor de Transició Nacional i compliria amb escreix els requisits establerts tant al pacte de governabilitat entre CiU i ERC com les resolucions parlamentàries que marquen la consulta la tardor del 2014. Per altra banda, els grups valoren que el diumenge 14 de setembre és posterior a la Diada i aprofitaria l'embranzida d'una data simbòlica. A més, és anterior a la consulta escocesa i s'evita un risc de contaminació. «El tarannà català fa sospesar que els independentistes escocesos poden perdre la consulta», comenten a Nació Digital fonts de la comissió. Cal afegir també que la data respecta el termini de 90 dies que han d'existir abans o deprés d'uns comicis per celebrar la consulta. En aquest cas, hi ha més de 3 mesos entre el 14 de setembre i les europees datades el 25 de maig.

 

Per contra, alguns dels ponents de la comissió només hi veuen un problema amb la data, la proximitat del mes d'agost, és a dir, de les vacances. Unes dates complicades per fer campanya. En aquest sentit, algunes veus temen que el "reset" sentimental que fan molts catalans quan per vacances visiten els seus llocs d'origen perjudiquin les opcions del «sí».

Ara bé, la data genera prou simpatia entre els grups perquè centri el debat i la negociació que, en principi, ningú no aposta que acabarà abans d'exhaurir la primera quinzena de desembre. "És una data amb sentit comú", apunten altres fonts. Fins i tot, alguns gosen afegir-hi un punt d'èpica poètica: "Serà tres segles i tres dies després".