Després d'un llarg procés d'observació i reflexió he buscat les paraules per expressar un missatge per animar a equips directius i comunitats educatives a mirar cap a enfora. A trencar les barreres emocionals de la por i la incertesa per cultivar, ara més que mai, el treball en equip i desmuntar l'hegemonia que diu que només s'aprèn a l’escola i entre quatre parets.
Tenim un sopluig educatiu, el currículum, que en cap cas s’especifica en quin espai s’ha de desplegar. Per què no ens atrevim a treure el currículum a fora de les quatre parets?
Teixir sistemes educatius seria una opció que donaria moltes oportunitats d'aprendre i evolucionar, d'esdevenir una escola connectada a la realitat.
Aprenentatge al museu Foto: Cedida
El que veig ara, són moltes comunitats educatives que han integrat en el seu projecte educatiu un dia d'escola al bosc, m'entre d’altres neguen a la seua comunitat educativa la possibilitat d'evolucionar en un context on se'ns demana creativitat, suport mutu i compartir recursos.
L'escola búnquer, que no deixa cap opció a la comunitat amb la que comparteix a decidir entre totes. Una escola on no ha preguntat a infants i famílies quines necessitats tindran enguany, una escola on els missatge als infants són '
no toquis res que no siga teu!!!', una escola que s'omple de tanques metàl·liques i de marques per no moure’s d’aquí, o no se t'ocurrisca sortir de la línia marcada, una escola que prohibeix els extraescolars, una escola que no pregunta, no comparteix, no evoluciona en els temps en els que vivim i s'aïlla: una escola búnquer.
Ensenyament en un espai tancat i en distància social
Però sempre hi ha llavors, en totes les comunitats educatives n'hi ha. I les llavors tenen esta força i energia per a germinar, per a sortir de la foscor i buscar aliances per a engendrar quelcom viu.
Conec moltes comunitats educatives, claustres, Afes i equips directius que s’ han atrevit a fer canvis, a sortir a fora, a buscar aliances. Conec consistoris que estan fent taules de treball municipals per connectar espais educatius més enllà de l’escola per oferir a temps complert equitat educativa, plataformes educatives territorials que busquen el treball en xarxa.
Així sí que podem avançar, mirant al nostre voltant per a teixir ecosistemes educatius i adonar-nos de la riquesa d'espais i equipaments de què gaudim a ciutats i pobles, d'entorns que poden esdevenir un canvi de mirada, escenaris d'aprenentatges significatius i projectes de lleure que són tan importants i necessaris com l'escola.
Difuminem les parets i les tanques de les escoles per a sortir a fora i abandonar esta idea que només s'aprèn entre quatre parets i en horari lectiu.
Prohibir l'escola en xarxa, participativa, activa, viva, amable, inclusiva té algun sentit?
De què ens protegeix?
El pati ideal, descrit per un infant