opinió

​La responsabilitat de ser a les escoles

«L'escola com a institució, però sobretot com a espai per aprendre a compartir és ara més necessari que mai»

per Daniela Estefania Gil i Gamboa , Amposta, 10 de setembre de 2020 a les 11:38 |
Pocs dies abans de començar la vida educativa el gran tema en boca de tots i totes és com es gestionaran les escoles per tal que no hi haja cap contagi o si més no, que siguen segures i capaces d'actuar en el moment que n'hi haja algun.

L'escola com a institució, però sobretot com a espai per aprendre a compartir, és ara més necessari que mai, és per això que tenim la responsabilitat de donar als nostres xiquets i xiquetes aquest espai.


Durant l'adolescència passem de ser responsabilitat d'algú a començar a veure que ens hem de responsabilitzar de la nostra pròpia vida. I si això fos solament així, mira encara rai, però és que a més a més, també hem de tindre cura dels que estimem, dels propers i dels llunyans, perquè les nostres accions sempre seran conseqüències per a algú altre i de la mateixa forma, les accions dels que tenim al nostre costat seran conseqüències per a natros.

Justament a l'escola és on comencem a fer-nos responsables, fiquem els fonaments per ser ciutadans i on es facilita que puguem ser natros mateixos. Aprenem i juguem, xalem i plorem, en definitiva un espai on coneixem el nostre entorn amb millor o pitjors resultats.


La responsabilitat ha estat un dels grans temes de conversa profunda al llarg de tota la història. Per exemple, Rousseau ho planteja a "El contracte social" quan va dir que: "cadascun de nosaltres renunciem a la nostra llibertat individual per guanyar en llibertat col·lectiva, garantint així la igualtat d'oportunitats". Una cosa que ens pot semblar del tot llunyana, però que és la base de la nostra organització política i social.

El grau de responsabilitat que tenim no és el mateix per a tothom ni ens el sentim igual, de fet com més ens impliquem més responsabilitat hi tenim en tots els àmbits de la vida. Això vindria a ser la virtut cívica, és a dir, el convenciment ferm que la participació en la cosa pública per defensar la llibertat i el bé comú és l'eina útil per transformar i contribuir a millorar el nostre voltant, de retruc el deure que ens fem nostre d'aportar lo millor de natros sempre.

Però no oblidem que els polítics han de prendre decisions i que les han de prendre de la millor forma, perquè per això han estat escollits. Han de garantir el dret a l'educació i la seguretat de l'alumnat. Han de permetre que puguin aprendre, socialitzar amb la resta de companys i companyes, habilitant els espais que siguin necessaris, amb el nombre de mestres que sigui més adient per fer l'acompanyament pertinent en aquests temps.

Comencem un nou curs escolar i haurem de tenir molta empatia, vull estar convençuda que tots i totes actuarem de forma responsable. Tenim uns grandíssims professionals al capdavant d'una de les professions més importants: els i les mestres del nostre país que hauran de fer malabars per poder realitzar la seva tasca. En definitiva, xeics siguem responsables i actuem pel nostre propi bé col·lectiu, no sigui cosa que tornem a estar com al principi.

 

Daniela Estefania Gil i Gamboa
Ampostina d’adopció, estudiant de sociologia. Treballo a ESADE i participo en diverses activitats culturals i socials d’Amposta i el territori. Soc militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, formo part del Consell Nacional.
@DanielagilDg
10/09/2020

​La responsabilitat de ser a les escoles

06/05/2020

Ara és l'hora de la «Nova Normalitat (I)» per posar fil a l'agulla

06/03/2020

Marta i Menga!

18/02/2020

La consigna és persistir!

28/01/2020

Les (males) formes de l’extrema dreta al ple d'Amposta

24/01/2020

El tresor que estem perdent

07/01/2020

L'hora de fer política i la necessitat de seguir endavant

Participació