OPINIÓ

Molts interrogants passat el confinament

«Ha acabat el confinament però existeixen molts interrogants pel proper futur. No és solament la caiguda del PIB del 13% previst, l'augment de l'atur, les ajudes que s'hauran de repartir i l'augment de l'endeutament públic»

per Anton Monner , Gandesa, 26 de juny de 2020 a les 10:18 |
Aparentment fem l'entrada a la normalitat. Els cotxes viatgen, la gent marxa a les segones residències, les fàbriques i els negocis es reinicien i l’economia ja sembla rutllar dins els paràmetres del mes de febrer.

Les incerteses existeixen mentre no aparegui la vacuna que pugui controlar el virus. Els científics corren per trobar solucions, els Estats volen ser el primer en disposar de l’antídot pel prestigi i l’honra científica que els pot atorgar. Per controlar la pandèmia tots fan curses i cada setmana –per no dir cada dia- les revistes científiques publiquen avenços que son divulgats per la premsa com a grans notícies.


Tot marxa avant, però la pandèmia, diguem-ho clar, no la tenim controlada i mentre l’economia pitja per retrobar la normalitat, els sanitaris adverteixen i demanen no precipitar-se davant possibles rebrots. És veritat que els provables contaminats que vindran seran més controlables. Fins ara tot era nou i des d’ara, i, més quan passaran dies i mesos, tot serà més suau perquè l’experiència és un grau i dels molts errors comesos per part de tothom, es de suposar que no hi tornarem a caure.

El món, a més de la pandèmia, tremola davant les postures de l’home més poderós de la Terra, el president Trump. Cada paraula, cada moviment, emprant la vanitat i el simplisme que el caracteritza, fa caure o pujar les borses, pot desplomar l’economia, encendre una guerra econòmica amb la Xina o Europa o rescindir les ajudes pels més necessitats, com a àrbitre global. El seu ultranacionalisme exacerbat el situa a l’extrem oposat del que el món sencer necessita per retrobar la concòrdia i la pau: diàleg, democràcia, col·laboració i enteniment. 


A Europa, cada país de la Unió va pel seu costat, mai en sentit d'unitat sinó cadascú defensant els seus interessos. Les aportacions dineràries multimilionàries que s'havien de repartir per revitalitzar l'economia sembla que avancen per un altre camí; res ha de ser regalat i sembla que cadascú ha de respondre dels deutes que contraurà, semblant a la crisi del 2008. Llavors es van haver de retallar moltes partides pressupostàries, sobretot les que afectaven directament a les persones, com sanitat, serveis socials i ensenyament que en un món més igualitari sembla que siguin imprescindibles i no retallables.

I si els diners que ens havien d’arribar d’Europa no son regalats i s’han de tornar amb interessos, la recessió augmentarà. Durant aquest període els rics ho son més, les classes mitges perden poder adquisitiu i Càritas ha de repartir menjar entre els aturats, els desnonats i els desgraciats.

I a Espanya, què? El panorama polític no és gens clar. És tant imprecís com el mateix cap de govern, Pedro Sánchez, circulant per una maroma que en qualsevol moment es pot desplomar. Les Corts son un caos; mai se n'han dit tantes i tan grosses, amb una dreta dividida en tres partits que cadascú camina pel seu corriol per defensar el passat: la monarquia i l'statu quo que els va bé per ells i pels seus interessos, sense tenir el compte el que el poble necessita. Inclements contra l’esquerra governamental amb l’afany d’enderrocar la coalició, com les paraules de la Cayetana Álvarez de Toledo, tractant de terrorista el pare de Pablo Iglesias.

I enmig d’aquesta debilitat s’hi sumen l’espectacle dels suposats donatius rebuts pel rei emèrit, dipositats a un banc suís i en part transferits a una de les seves amants. O les revelacions de la CIA afirmant que l’expresident Felipe González era coneixedor i, per tant, avalava les accions del GAL i el terrorisme d’estat causant les morts dels ciutadans corresponents. O les accions dels comandaments de la Guàrdia Civil usant proves falses contra els polítics del govern de Catalunya i sobre el major Trapero, prevaricant i amb voluntat d'enganyar els tribunals.

Ha acabat el confinament però existeixen molts interrogants pel proper futur. No és solament la caiguda del PIB del 13% previst, l’augment de l’atur, les ajudes que s’hauran de repartir  i l’augment de l’endeutament públic. Hi ha la possibilitat de rebrots del virus que podria allargar la crisi econòmica i les morts de persones. Moltes responsabilitats, doncs, polítiques, socials i econòmiques que les cal analitzar per no perjudicar més encara la ciutadania esperançada amb la normalitat, però preocupada per un futur incert.

 

Participació