Somnis d'una nit estiu

«I si fem de l'estiuejar un acte revolucionari? Un aquelarre per celebrar i lluitar la vida»

per Maria Mingorance , La Sénia, 23 de juny de 2020 a les 17:02 |
Un Sant Joan delegat a l'espai privat i particular. Unes festes majors anul·lades o reduïdes al no res. Una mort anunciada per als pobles? esperem que no.

L’estiu tot just ha entrat i, una mica per la calor i una mica per la costum del calendari, hem començat a remoure les aigües del toll per regalar-nos unes hores més fresques. I este és el nostre auguri, com a bruixes que es rebel·len davant la idea de vestir de dol:


Les associacions faran gala del seu nom per permetre'ns ajuntar-nos, des de la distància prudencial que se'ns obliga, en els espais públics i fer aquells actes que ens deslliguen del temps i de la dictadura dels convencionalismes. Gaudirem de la festa com una treva en temps de guerra, potser, però amb la diferència que, després, voldrem lluitar per la mateixa causa.

A la foguera llançarem la fe deslligada del fer, els nassos inquisidors ocults per les pantalles i el vestit, els ulls que perverteixen la diferència, els sacs trencats, els barrets que ens fan més alts, la tirania dels tirants, l'olla on es cuinen els oprimits, els conjurs del mal.I amb les cendres enfosquirem peus i mans, per deixar petjada, el rastre dels determinats.


Jo ja sé que això té molt de mite i de somni i poc o gens de realitat, però encara crec que hi ha revetlles màgiques i humans assedegats d'humanitat (heus aquí la meua innocència). I si fem de l'estiuejar un acte revolucionari? Un aquelarre per celebrar i lluitar la vida. Licantrops vociferants voldran callar-nos les boques, però haurem brindat amb tant foc, que fugiran per l'alè a flama.

 

Maria Mingorance
Soc Maria Mingorance López i soc de la Sénia, encara que la meua vida últimament ha estat repartida per diversos territoris, suposo que per la meua naturalesa inquieta. Estic graduada en Educació Infantil i Primària i actualment estic cursant una formació professional d'interpretació a l'escola Nancy Tuñon, a Barcelona. Això no són sinó proves d'allò que més m'agrada, l'educació i l'art (en totes les seus vessants, des de la poesia, a la música, la dansa i el teatre). Ambdós són eines imprescindibles per sacsejar pensaments i fomentar el canvi social.
@mariamingo239
03/07/2020

​Mestres i rellotges amb temps propis

23/06/2020

Somnis d'una nit estiu

16/06/2020

​Cap CAP buit després de les vuit

11/06/2020

Incerteses com mosquits i una calor que fa perdre la son

07/06/2020

​Virus, triumvirat i el juny que tot just comença

04/06/2020

​Virus, triumvirat i el juny que tot just comença

28/05/2020

​Tafanejar, perdre's en el guió i fer art

21/05/2020

​Gramàtica i altres emocions

15/05/2020

Fira

Participació