I així, en un obrir i tancar d’ulls d’aquells de quan el despertador sona i el llençol t'absorbeix, s'esmuny el triumvirat que ha governat els nostres dies per donar pas al mes de juny.
El govern de març, abril i maig ha estat marcat per les marçades, la primavera ha brillat més per les flors que per l'amor i ens hem encomanat a la verge amb altars amb la mateixa fe cega que ho hem fet a la religió de les fases.
Juny rima amb lluny, gruny i puny, un altre triumvirat de paraules que marcaran, potser, el temps que ve i és que a vegades la llengua és una de les millors pitonisses, no sabem si per intuïció o si perquè és serpentina i enverina per forçar un destí.
Lluny queden les expectatives que teníem i els plans amb què somiàvem per als dies de sol, posar distància entre persones ha resultat ser un “posar distància a tot”. O ens convencem que ens necessitem uns als altres o caiem en el parany d'una independència mal entesa (dit d'una altra manera, individualisme) i entonem un "callem" com a col·lectiu.
Entre amen i amen algun gruny caldrà escoltar, si no és que l'al·lèrgia ha estat molt forta i ens hem fotut fins a dalt d'antiestamínics, esperem que la son no es faça un lloc massa protagonista i que, en canvi, sí que ho faça el puny, ja que no ens podrem agafar les mans.
Perdoneu el relat confús d'avui, suposo que va en consonància i és proporcional als temps confusos que estem vivint i a l'estat endormiscat en què em trobo pels efectes de l'al·lèrgia.
Després d'una pandèmia vírica, un triumvirat fatídic, una vida massa virtual, unes ordres amb excessiva virilitat, quina resposta virtuosa s'espera de nosaltres? No hi ha cabuda per a la felicitat virginal ni per a l'estil virolat, potser, però tampoc cal que ens condemnem a un dol estèril, tal com explica el filòsof
Arià Paco Abenoza en un assaig del Núvol.
Només tinc clar que se m'han acabat els mots amb vir- i que les pantalles i els altars no estan a l'alçada del carrer. Del "
Juntos podemos con todo", amb uns quants ajustaments i amb bastant d'escepticisme, reformulo i passo a "Juny, podrem amb tot?".