El virus no entén de fronteres. Entén de concentracions

«La pandèmia entén de concentracions com a principi bàsic i de fronteres si existeix el virus»

per Anton Monner , Gandesa, 18 de maig de 2020 a les 09:27 |
En això del coronavirus, el govern d’Espanya s’ha equivocat molt i continuadament. El president Sánchez parla "d'unitat" que significa que tots els espanyols hem de ser tractats de la mateixa forma. I l'altra afirmació de "no entén de fronteres" que es pot interpretar que a qualsevol indret del territori es pot estendre la malaltia.

I potser per estes dues premisses el govern l'ha errat tant, al marge de la militarització i la centralització. Tots som diferents i voler tallar pel mateix rasant tothom a la vegada, en el sentit d'unitat, neix aquí la gran equivocació. L'altra, la de les fronteres, pot entendre's, però circumstancialment. Un contagiat pot contagiar el virus a unes persones que la poden retransmetre a altres; els llocs més poblats tenen més risc que els de pocs habitants. A més gent i més acumulació de persones totes convivint a un indret, el contagi és més probable. I conseqüentment, malgrat la unitat i les fronteres, la proliferació vírica no és igual a un poble petit que a una capital. Tot és més fàcil, més dominable i menys absolut com menys poblat és l'espai que s'ha de tractar.


L'obertura o el tancament del confinament, mai pot ser igual on les persones viuen agrupades en blocs de pisos que a cases individuals. Mai serà igual quan un habitant d’una zona rural disposa de quilòmetres quadrats per esbargir-se com ho serà a Barcelona que havent sortit a passejar es trobarà amb centenars i milers de conciutadans pels llocs on esplaiar-se. No serveix, doncs, el sentit d'unitat, com tampoc el sentit territorial de frontera com el govern ha aplicat arreu d'Espanya; encara que tractant-se d'un succés desconegut i imprevist tenen una disculpa condicionada.

El confinament, doncs, és clar que s'havia d'establir arreu. Però la màxima equivocació és que el grau no pot ser unitari i igual per tothom. La vall d'Òdena, havent menys habitants que a Barcelona i la seva àrea metropolitana, es va confinar adequadament pel nostre govern i no va ser entès així per l'espanyol. Va trigar dues setmanes a confinar el focus més important de l’Estat que es va produir a Madrid i vet aquí que és on han hagut més defuncions inclús desconeixement si totes elles han sigut comptabilitzades.


Barcelona també s'havia de confinar, com a mínim una setmana abans. I així ho recomanaven les autoritats sanitàries i tècnics epidemiòlegs catalans però la idea de centralitzar i unificar tot el territori espanyol, no ho va permetre. Els catalans no en sabien prou; i com sempre les ordres havien d'arribar de tècnics espanyols de forma unilateral, equivocades o no, i sense escoltar, malgrat les recomanacions dels especialistes catalans.

La gent d'arreu, les de les concentracions demogràfiques altes i les baixes, tots han complert prou bé les ordres que arribaven de Madrid. “La prudència guarda la roba” i aquest lema a bon segur ha dirigit la gent, la majoria per por o per respecte o per no passar per sobre les normes establertes.

Ha estat fruit dels avisos constants i han donat sembla un bon resultat les denúncies quan les forces de seguretat han interceptat carreteres o altres indrets saltant-se-les a la “torera”. Però el confinament no poc ser igual a la Terra Alta que al Tarragonès, per exemple.

La pandèmia entén de concentracions com a principi bàsic i de fronteres si existeix el virus. A un indret amb poca població on s'hi hagi detectat un focus d'infectats, ha de tenir un tractament especial com es va fer a Igualada i tenint en compte que no és una zona amb alta concentració de població però que està molt per sobre de la Terra Alta però també per sota del Barcelonès.

Vet aquí que el “Gobierno” ens ha volgut unificar i controlar a tots pel mateix raser i per això s'ha equivocat. Per què no es van escoltar les recomanacions dels epidemiòlegs catalans i es van establir criteris unificats per tothom? Perquè Espanya, siguin governs de dreta o d'esquerra, volen imposar i els importa poc equivocar-se.

Esta és una nova lliçó, com tantes que hem rebut els catalans al llarg de la nostra història; manen, obliguen i tothom, ho hagi fet bé o malament, ha de passar pel tub que ells han marcat, sigui errat o no. 

 

Participació