​La precarietat endèmica de l'Administració de Justícia

«La meua percepció és que no tenim una justícia eficaç, ni ràpida i ni propera. Una possible solució, la mediació»

per Isa Castell , La Sénia, 11 de maig de 2020 a les 10:39 |
Quan alguna vegada m'he preguntat per què vaig escollir la professió d'advocada, que de ben menuda ja tenia clar que volia ser, la resposta ha esta ràpida i clara: per aquesta voluntat genuïna d'ajudar a la gent.

Fa vint anys que exerceixo com advocada, i m'he emportat alegries, quan he vist que s'ha fet justícia, però també decepcions, per la burocratització i formalismes d'alguns tràmits, per la lentitud dels procediments judicials, per la meua incapacitat de poder captivar aquell jutge o jutgessa a qui li he hagut d'argumentar de forma sistemàtica un conflicte molt complex quan ja havia escoltat altres assumptes i al·legats... en definitiva, per la incapacitat de no poder ajudar a que aquell client o clienta en què vegi reconfortada la seva necessitat de justícia. La meva percepció és que no tenim una justícia eficaç, ni ràpida i ni propera.


Per això, des de fa sis anys, vaig decidir formar-me com a mediadora, per saber ajudar a resoldre conflictes sense haver d'acudir a la via judicial, encara que amb la manca d'una política pública global, decidida i coherent, i la inexistència d'una cultura general favorable al diàleg i a l'acord (més bé al contrari, tenim instaurada la cultura de la confrontació) és complicat dedicar-me exclusivament, a banda, que no s'entén què vol dir mediar, en el sentit, d'ajudar a que siguin les parts les que busquin i arribin a la solució, i que no sigui per imposició ni per recomanació d'una tercera persona.

I mentrestant, cada dia que passa augmenta la meva indignació pel funcionament de l'Administració de justícia i sobretot davant d'aquesta crisi sanitària i a les Terres de l'Ebre.

L'Administració de justícia com a pilar important de l'Estat de dret, es troba  "en mal estat", per molts motius, de fa anys: muntanyes d'expedients de paper, assenyalaments que es demoren en el temps,... Tenim una Administració de justícia obsoleta, on hi ha manca de jutges i jutgesses, un aparell burocràtic lent i arcaic i on crec que no s'han destinat prou recursos econòmics.

Ara, durant la vigència de l'estat d'alarma, hi ha hagut una paralització de la major part de l'activitat judicial, inclosa la tramitació escrita, no perquè aquesta mesura fos lògica o estigués exigida per les circumstàncies, sinó, tal com s'ha fet evident, per una manca de mitjans informàtics que habilitessin la possibilitat del teletreball i per una manca de mitjans de protecció que permeteren la prestació presencial amb garanties.

I què ens ha passat a Terres de l'Ebre, amb les assistències als detinguts? Com ja s'ha fet públic (Juristes de les Terres de l'Ebre per les Llibertats ho vam denunciar públicament i el Col·legi d'advocats i advocades de Tortosa no ha parat de treballar per aconseguir evitar desplaçaments i protegir als seus col·legiats i col·legiades), els advocats i advocades del torn d'ofici hem estat discriminats; mentre a altres partits judicials els jutges i jutgesses de guàrdia han autoritzat les videoconferències, aquí encara a dia d'avui estem peregrinant que la jutgessa o jutge de guàrdia permetin aquest sistema a la primera assistència als detinguts en les dependències policials i també la jutgessa o jutge de guàrdia en seu judicial. I per què ens ha passat això? Per desconeixement dels operadors jurídics dels mitjans tecnològics, que permeten que amb el sistema bidireccional de veu i imatge, es garanteixin tots els drets processals.

Cal, una "revolució de la justícia", i quina revolució es planteja de cara el futur pel coronavirus? Que els jutjats estiguin oberts per les tardes i de l'11 al 31 d'agost i, que se'ns dispensarà d'anar en toga. Del Ministre Campo també he sentit ressaltar la gran idea d'establir com a regla preferent la celebració de judicis, compareixences i altres actes processals per via telemàtica, però mentrestant això no pugui ser, el que es fa es plastificar les sales de vistes, i segur que a Terres de l'Ebre ens tocarà defensar els drets dels nostres clients i clientes entre plàstics.

Per recuperar una demora dels mesos de confinament s'habiliten aquests períodes (quan el problema crònic de l'Administració de justícia es de fa molts anys, encara que hem acceptat com a normal l'assenyalament de judicis a un, dos o fins a quatre anys vista). Quins beneficis aportarà a la ciutadania? S'agilitzaran els seus procediments, quan s'han de reassenyalar tots els que han quedat suspesos i es donarà preferència a assumptes relacionats amb la Covid-19? A l'agost, quins judicis podrem celebrar si no estaran totes les parts?

Tot això em fa respirar una inseguretat jurídica molt gran, i em fa dubtar que aquestes mesures que es plantegen, garanteixin una veritable tutela jurídica efectiva.
Si no hi ha una clara voluntat política d'atendre a les peticions de l'advocacia i d'altres col·lectius d'operadors jurídics per a afrontar la situació de sobrecàrrega estructural i de retards escandalosos a l'Administració de justícia, continuarem amb la precarietat judicial. I sobretot, és necessària la revolució digital sí o sí de l'Administració de Justícia, com sí s'ha fet amb l'Agència Tributària, la Seguretat Social...

Torno a insistir que mentre vulguin ser els polítics des dels seus despatxos qui hagin de trobar solucions al mal endèmic de la justícia de l'Estat espanyol, malament anem, així que coincideixo plenament en la declaració pública de la degana del Col·legi d'Advocats i Advocades de Tortosa, Marta Martínez Gellida (i sòcia de despatx):  "Com menys xafem tots els jutjats millor", amb la intenció d'impulsar les vies alternatives de resolució de conflictes com la mediació.

Empoderar les persones, estendre la cultura del diàleg i implantar d’una vegada per totes aquestes vies extrajudicials de gestió i resolució de conflictes, al servei del conjunt de la ciutadania ho veig més assumible.

Si amb la crisi sanitària de la Covid- 19 hem parat el món, per protegir la salut i vida de les persones, amb la mediació que dona el protagonisme a les persones i no es limita a resoldre el problema aparent, sinó també el conflicte de fons, es protegiran les emocions individuals i s'ajudarà a preservar les relacions, en definitiva, es podrà millorar la vida de les persones. La mediació una solució i una gran oportunitat!

 

Isa Castell
advocada i mediadora
De la Sénia. Advocada i mediadora a Castell Martínez Associades, presidenta de Juristes de les Terres de l'Ebre per les Llibertats. 
11/05/2020

​La precarietat endèmica de l'Administració de Justícia

23/03/2019

Sols hem tardat 175 anys…

Participació