Només han transcorregut 3 tres mesos d'este any 2020, i per definir-ho en una paraula suau, ja està sent un any molt diferent al que estem acostumats. Al gener vam tenir dues crisis, una geopolítica en lo Brèxit i una emergència climatològica en forma d'una llevantada excepcional. Però estes dos van ser una broma comparada en la emergència sanitària en que estem immersos ara mateix. I només estem a març...
En los dos últims casos, los que mos han afectat directament, hem pogut constatar dues coses, primer, que la societat i les administracions sobretot s'han vist desbordades per la magnitud dels fets ocorreguts, no estàvem preparats per este impacte brutal, i d'aquí la nostra reacció i incredulitat. I la segona que aniria bé que canviéssim algunes actituds que tenim davant la vida, ja que l'estabilitat que fins ara havien gaudit, l'han fet trontollar estes crisis recents. Canviar no tant com individus, sinó com a societat en conjunt i sobretot, la manera de gestionar per part de les Administracions.
La funció principal de l'Administració pública, com diu lo seu propi nom, és
ADMINISTRAR, gestionar i planificar polítiques públiques perquè la societat funcioni de la millor manera possible, i això inclou sobretot prevenir crisis o emergències com les que s'han produït durant enguany. I si tot i la prevenció, les emergències se produeixen, gestionar-les de la manera més eficient possible. Esta és la principal faena de les Administracions.
Per això, la lliçó que haurem d'extreure de tot lo que estem vivint este 2020, és que ha de canviar la forma en que gestionem el pressupost públic i los impostos. Sabem que molts serveis que presta l'Administració en estos moments, és a dir los serveis públics, com la gestió sanitària i les emergències, són públics perquè és la manera que estos serveis són més eficients.
Certs sectors econòmics, per les característiques que tenen, no los pot prestar lo sector privat, per la mida que tenen o no els prestaria de manera eficient degut a factors com les economies d'escala.
A la vegada, estos fets també mos han de tornar a fer recordar les funcions bàsiques i imprescindibles que tenen les administracions públiques originàriament, i enfocar-nos a que estes funcions i competències que realment marquen la diferència a l'hora gestionar emergències, per exemple sanitat, educació, infraestructures, medi ambient entre altres funcionen com un rellotge i començar a descartar progressivament usos del diner públic que no compleixin estes finalitats imprescindibles, que en moments com los actuals fa que mos preguntem sobre si s'hagués pogut fer més per prevenir i pal·liar les emergències.
Este canvi ha de començar primer per les administracions locals, que són les primeres administracions per a la majoria de la ciutadania i les que estan al peu del canó. I com tots los canvis culturals, és un canvi que requerirà temps i pedagogia, però es la única manera per estar preparats per més fets com estos que succeiran al futur. La meua generació pensava que la història s'havia acabat i que la història a partir d'ara ja només s'aniria en progressió cap amunt. Una vegada més, fer prediccions en història s'ha vist que és massa agosarat, la història sempre mos acaba sorprenent.