opinió

Ara que el Gloria ha passat

«Des del territori no féssem lo de sempre, no posar-nos d'acord, per a que passe lo mateix de sempre, que no se fa res i encabat fer-nos la víctima»

per Jesús Colomé , Amposta, 13 de febrer de 2020 a les 11:57 |
Ara que les aigües de la mar ja han retrocedit i ha passat la commoció de la llevantada, ja podem fer una valoració en fred dels danys i començar a pensar les mesures de protecció tocant de peus a terra.

Los danys no han estat uniformes a tot lo delta, els efectes de la regressió s’han fet més evidents a les zones més exposades a les corrents marines, com l’illa de Buda i lo Trabucador, i també en les zones on els sistemes dunars naturals havien estats destruïts i els arrossars estan arran de costa, com la platja de la Marquesa.


Hi ha consens entre els experts a l’hora de descartar les mesures dures de defensa de la costa, com formigó i pedres, que ja es van provar a mitjans dels anys 90, quan es va construir una duna rígida a la barra del Trabucador per evitar que es trenqués de la mateixa manera que es va trencar recentment, però no va resultar efectiva, i va haver de ser desmantellada, ja que provocava un fort impacte ambiental, i en comptes d’això, implementar mesures toves de defensa, això és renaturalitzar la primera línia de costa amb dunes i aiguamolls per evitar les inundacions i retenir l’arena. 

No obstant, les mesures toves han d’anar imprescindiblement acompanyades d’un canvi de gestió dels sediments del riu, que ara queden bloquejats aigües amunt, canvi de gestió que presenta una certa complexitat tècnica, però en cap cas insuperable i que en tot cas, los seus efectes se notaran a llarg termini.


La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), depenent del Ministerio de Medio Ambiente, en lo seu document de planificació de mesures importants 2020-2027, xifra en 100 milions d’euros lo cost de construcció de les defenses al llarg del litoral deltaic i l’interior de les badies, indicant clarament que estes mesures les ha de sufragar l’Administració competent de la zona maritimoterrestre, lo Servei Provincial de Costes, també depenent del Ministerio de Medio Ambiente.

La CHE ho considera un cost assumible a mitjà termini, ja que no és necessari construir tot lo sistema de defenses alhora, en certes parts del delta la seua construcció és més urgent que en altres, i és allí per on s’hauria de començar.

No obstant, en declaracions recents, lo Director del Servei Provincial de Costes de Tarragona, xifrava en 50 milions d’euros lo cost de les mesures per protegir lo delta, i que haurien de ser sufragades entre lo Ministerio i la Generalitat per a que es poguessin fer realitat, tot i que la Generalitat no té competències sobre la zona maritimoterrestre.

Este ball de xifres no augura res positiu, lo Ministerio pareix que ja prepara excuses per justificar la seua inacció i espolsar-se les culpes. Qualsevol excusa li serà vàlida, per mínima que sigui, que el territori no es posa d’acord, o que la Generalitat no aporta prou fons, per no actuar i continuar la seua política de despreocupar-se del delta, poc canvia PP o PSOE.

L'exemple més clar, la finca de la Bassa de l’Arena, a Deltebre, que lo Ministerio va adquirir l’any 2009 per començar a implantar el sistema de defensa natural platja-duna-aiguamoll, i que a dia d’avui, encara no s’ha fet res, i que d’haver-se fet, esta llevantada hauria estat una gran ocasió per comprovar-ne la seua efectivitat. Ni com tampoc s’han construït els camí de guarda per protegir la badia dels Alfacs, ni com tampoc s’ha executat el sanejament de la bassa de les Olles a l’Ampolla...

Des del territori no féssem lo de sempre, no posar-nos d’acord, per a que passe lo mateix de sempre, que no se fa res i encabat fer-nos la víctima, arribem a un gran acord per implentar mesures realistes, ja estudiades i aprovades pels experts, i no donéssem cap excusa al Ministerio per justificar la seua passivitat, que se visualitze la importància que li dóna al Delta, igual que fa 20 anys en lo transvasament.

 

Jesús Colomé
​Llicenciat en Ciències Polítiques i Màster en Comunicació
La política és la més humana de les relacions personals, d'aquí el seu cinisme i les seues contradiccions, que no arribaré mai a acceptar del tot. Per això, els politòlegs fem política, perquè tenim la tendència innata a qüestionar-ho tot.
@jcolome87
25/06/2020

Noves polítiques socials

07/05/2020

La Covid-19 no canviarà lo món

30/03/2020

La lliçó del curt any 2020

13/02/2020

Ara que el Gloria ha passat

30/01/2020

Salvem lo Delta (però de veritat)

02/12/2019

La ferida franquista ebrenca

29/08/2019

El temps en què volíem abocadors

12/08/2019

​El procés s'ha acabat

22/07/2019

L'origen del despoblament

08/07/2019

Passada la ressaca

Participació