La setmana passada es va aprovar l'acord entre ERC i PSOE, pel Consell Nacional d'ERC. Un acord que conté ambigüitats, ja que no compta amb marcs polítics clars
on emmarcar les fronteres del diàleg, però alhora permetrà que a la taula de negociació entre els governs de Catalunya i l'estat espanyol hi encaixigue la complexitat de la realitat catalana.
Un dels fets a destacar d'aquesta negociació és el fet que un dels -molts- represaliats de l'estat espanyol (Josep Maria Jové) es va seure a la taula de negociació, cosa que ja posa de manifest les contradiccions del mateix Estat. I avui, Sánchez serà investit gràcies a les abstencions dels independentistes catalans i vascos, si més no, sona irònic no? Que l’estabilitat del govern espanyol depengui d’aquells que volen fer la seua.
Segurament aquest fet respon a la complexitat de la situació política: increment de l’extrema-dreta; represaliats polítics: presos i preses, exiliades i exiliats, famílies senceres; i a la vegada a l’Estat profund li estem tocant allò que l'emplena d’orgull i virilitat: la unitat
d’Espanya; i un llarg etc.
La política implica la gestió dels recursos, alguns hem optat que, la millor gestió dels
nostres recursos és amb la independència de Catalunya, d'altres segueixen pensant que en el marc jurídic i polític espanyol en tenim prou. Afortunadament, a les nostres terres tenim una clara majoria independentista, però siguem conscients que no a tot arreu és igual, per això necessitem seguir sumant i sumant ciutadania a la nostra causa, i, alhora seguir gestionant.
Malauradament, això comporta arribar a acords amb governs que mai haguéssim imaginat. No obstant això, siguem crítics, mobilitzem-nos per reclamar als nostres representants polítics el que volem, amb mirada llarga, perquè com recorda el Carod-Rovira en l'article de l'1 de gener: mai cap procés independentista ha estat
ràpid. No perdem el coratge i la determinació, de seguir lluitant per l'emancipació del nostre país, amb escrutini als representants polítics, un escrutini, que des de la meva òptica ha de ser constructiu.
En cas d'haver errat, que ho hem fet al llarg dels tres-cents anys, mos hem aixecat sempre dempeus, no mos podem permetre perdre la lluita ni la constància que ha
caracteritzat el poble català. Per això, el fet de fer seure i que hi hagi diàleg entre una delegació del govern espanyol i una delegació del govern català (encapçalada pel president Torra) amb les mateixes condicions, tot ratificant una determinada decisió amb una consulta ciutadana, no és cap catàstrofe: perquè siguin quins siguin els resultats, estic completament segura que seguirem endavant i n’apendrem, perquè el procés emancipatori no ha començat aquí ni acabarà aquí!
Parlem i dialoguem amb la mateixa fermesa que hem fet totes les manifestacions, que si s'han caracteritzat per alguna cosa, són per ser no-violentes i democràtiques. Però també amb escepticisme, perquè si alguna cosa mos ha ensenyat la història, és que mai mos podrem fiar del govern espanyol, mai. Tampoc podem perdre l'oportunitat de fer política, tot arribant a una solució política a la situació que en aquests moments tenim. Perquè al final, el que reclamem són elements essencials de la ciutadania i la democràcia, manifestar la nostra voluntat com a poble, mitjançant l'exercici més vàlid i legítim: la sobirania popular.