El debat sobre el Franquisme revifa periòdicament, l'exemple més recent amb l'exhumació del cadàver del dictador, perquè és un debat tancat en fals. I quan el debat revifa, a l’Ebre ho fa amb més virulència, per la polèmica sobre el monument que tots coneixem i que m’estalviaré de repetir. Seria un debat massa fàcil i que altres ja han fet en anterioritat, vull anar a una altra perspectiva.
Quant pensem en simbologia franquista, pensem en monuments com lo Valle de los Caídos o lo de la batalla de l’Ebre, i com que la resta de municipis del territori no tenen cap monument similar, pareix que estiguen lliures de franquisme, però ans al contrari, el que passa es que esta simbologia és menys visible, o millor dit, és simbologia franquista banal i inconscientment la tenim acceptada, per exemple les plaques d'habitatges de protecció oficial amb l'emblema de la Falange o les plaques de carrer en noms de personatges de segona fila de la dictadura. No per ser banals són acceptables, i d'estes, gairebé tots els municipis ne tenen, ja que estar-ne lliure requereix d'una mentalitat i voluntat fèrries de fer neteja total del Franquisme, i per deixadesa, per desconeixement o per la baixa volada del cost electoral es pensa que pot tenir canviar lo nom d’una carrer, encara romanen allí, sense pensar en l'alt preu en forma de democràcia de baixa qualitat que comporta normalitzar certs aspectes d'una dictadura, com si no fos condemnable tota en si mateix, com si fos menys criminal pel fet que hagués construït habitatges de protecció oficial.
Personalment, per motius com este, no m'agrada la propaganda política permanent, per exemple, les plaques d'inauguració d'edificis o cartells en lo nom de l'administració que ha construït una carretera. L'única propaganda política que hauria d'haver al carrer hauria de ser la electoral... i encara menys que ara.
L'Ebre va ser el territori català més castigat per la Guerra Civil Espanyola, ja que fou l'escenari de la batalla més llarga i sanguinària, i per això, l'empremta que va deixar, sobretot a la Terra Alta, encara perdura, no només en forma de ruïnes i fosses comunes, sinó en el record encara viu, transmès de generació en generació, de la violència i la repressió posterior succeïda, per això, l'eliminació és, per higiene democràtica, més urgent que a cap altre lloc del país.
El tret diferencial, un cop més, de l'Ebre respecte la resta de Catalunya, no ha de ser el del territori amb més simbologia franquista i fosses comunes, sinó el del primer territori que ha fet un veritable exercici de memòria històrica i ha reparat les ferides de tothom.
Lo passat no és culpa ni responsabilitat nostra, però mentre hi hagi gent patint, i fins que no es faci justícia, sí que és responsabilitat nostra, per això és imperatiu fer reparació històrica, per molt temps que hagi passat.
Que ningú hagi de suportar la propaganda dels seus botxins o el patiment de no saber on està el cos d'un familiar. Això vol dir tancar les ferides i els debats, i no reobrir-les, com diuen algunes veus interessades còmodes amb la situació actual, no pot molestar a ningú que els altres puguin tancar les seues ferides.
És per això que és urgent fer desaparèixer tota la propaganda franquista dels nostres carrers, que ens ofèn a molts, encara que haguem nascut quan ja no estava el dictador, i que tots los desapareguts, sense mirar l'uniforme que portaven, puguin reposar on vulguin els seus descendents. Només així farem un país millor.