opinió

El periple de la llibertat d'expressió a les Terres de l'Ebre

«Mentre el film volta per festivals i cinemes a França, Veneçuela, Xile, Berlín, Amsterdam, Los Angeles, Catalunya, València, "El Periple, la vella llum d'Europa" (2018) continua sense poder-se presentar a les Capitals del front de l'Ebre, als pobles del cor del Delta»

per Mario Pons, L'Ampolla, 22 de novembre de 2019 a les 12:13 |
El film "El Periple, la vella llum d'Europa" (2018) arrenca els seus primers minuts de llum en moviment (Cinema) amb una reflexió de l'Alfred Vallès Sancho, tortosí, nét del torrer del far de Buda durant la Guerra Civil espanyola: "A la nit, quan s'apaga la llum d'un far, potser s'alerta d'un naufragi o la imminent arribada d'una guerra".

Mentre el film volta per festivals i cinemes a França, Veneçuela, Xile, Berlín, Amsterdam, Los Angeles, Catalunya, València, "El Periple, la vella llum d'Europa" (2018) continua sense poder-se presentar a les Capitals del front de l'Ebre, als pobles del cor del Delta.

 
El metratge continua amb Miquel
, un alt executiu veterà acomiadat de la multinacional on treballa, necessita canviar de vida: "Per mi la llum és el futur, és passar d'un estat actual dolent, a un estat millor, això és la llum. La foscor què seria? Seria passar d'un estat més o menys bo a un estat fosc, on no sabem què passarà, ple d'incerteses. Quan tu penses que el futur serà millor, quan emprens un viatge per buscar alguna cosa millor que la que tens i arribes a un lloc que és pitjor o igual que l'estat anterior. Què generes?".


A causa de les aportacions de sediments fetes per l'Ebre a la seva desembocadura, el far de Buda fou dissenyat per ser desmuntat i traslladat mar endins seguint el creixement del cap de Tortosa. Amb la victòria feixista de 1939 i la construcció dels pantans, el delta va entrar en regressió i la llum del far fou progressivament engolida pel mar fins caure la nit de Nadal de 1961. Per mi, com a cineasta, sempre ha estat una al·legoria poètica de la desaparició de la democràcia a les Terres de l'Ebre, com a cantant amb Los Sirgadors, n'hem fet una cançó, "Estel Cremant", la podeu trobar a les xarxes.

Només quatre anys i mig després de la caiguda del far de Buda, Franco inaugurava el monument feixista de Tortosa per celebrar els cínics 25 años de paz. 53 anys després Franco encara segueix travessant la nostra consciència democràtica generant controvèrsia no només a la ciutat, sinó a arreu del país. 21 de juny de 1966. Tortosa.  Francisco Franco: "Ciudad mártir de aquella epopeya, que haya querido perpetuar aquella gesta con este grandioso monumento al heroísmo de tantos españoles que con el sacrificio de sus vidas rubricaron el mandato solemne de nuestros muertos, arriba Espanya!"
 
Des de la repressió de l'1 d'octubre 2017 
estem veient com el franquisme sociològic continua ben viu a l'Estat espanyol. Del "A por ellos" al 155, passant per les sentències del TSJ i les darreres repressions i empresonats polítics en mig d'un campanya electoral imposada per l'ambició del PSOE i de teló de fons: El dictador exhumat del Valle de los Caídos, 44 anys després de ser-hi enterrat. 

A mig metratge del film Alfred fa la següent reflexió: "No sé per què no m'explicaven la guerra. De què tenien por? De tots aquells detalls de la Guerra Civil i postguerra immediata, no parlem. Ni la meva mare, ni el pare, ni els amics... com no es parla tothom diu el mateix... és una història que tenim arraconada, oblidada, esborrada de la memòria... els pares no ho parlaven com la majoria de gent i no només els que havien perdut la guerra, els que la van guanyar tampoc en parlen".
 
Ammar, cap de vendes d'una factoria automobilística de Damasc, és el líder del camp de refugiats de Filippiada, Grècia:"A dos o tres fills dels meus cosins els van empresonar. No vam saber res d'ells en dos o tres anys. Si estaven vius o morts. Sabem que els maten després de fer-los passar dies molt dolents. Pegant-los, posant-los substàncies estranyes al cos. No et pots imaginar el que els fan. Després els maten".

L'abril del 1938, quan Franco trenca el Front d'Aragó, l'exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l'Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d'Ebre i Tortosa, també destruir el far de l'illa de Buda pel seu valor estratègic. El 21 d'abril, la família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada. La Guerra Civil Espanyola agafa dimensió Internacional amb la primera batalla no oficial de la II Guerra Mundial, La Batalla de l'Ebre. 
 
Alfred Vallès baixa a la llera d'un riu sangrat
pels usos hidroelèctrics i regs expansius. Es situa a l'ombra del monument feixista de 45 metres d'alçària que, segons una sentència judicial, incompleix la Llei de memòria històrica espanyola:"La batalla de l'Ebre fou la destrucció definitiva de l'exèrcit de la República. Una sangria de morts, desenes de milers. Fou una batalla duríssima, sanguinària. Oficialment, la data de caiguda de Tortosa és el 13 de gener de 1939. L'exèrcit franquista avança sobre Catalunya, cap a Barcelona". Al peu del monument es pot llegir: "A los combatientes que hallaron la gloria en la Batalla del Ebro".
 
Amb la caiguda del front de l'Ebre, 450.000 republicans surten pels camins de l'exili. 275.000 persones van ser internades als camps de concentració. 15.000 persones moren als Camps de Concentració Francesos. L'Alçament militar del feixisme espanyol de 1936 va provocar la mort de 500.000 persones. Del 1939 fins al 1956, 200.000 republicans moren afusellats, a les presons, als camps de treball forçats, són assassinats i oblidats a les cunetes. Només a la província de Tarragona, els tres anys posteriors a "Vitor" franquista, 650 persones són executades als murs del camp de l'Òliva.
 
Els fars són edificis públics de caràcter de salvament universal on el torrer té una missió clara, encendre la llum per tot tipus de navegants, sense distingir uniformes, nacionalitats, races o religions. Alfred creua el pont de l'Estat entre Tortosa i el barri de Ferreries amb la imatge de l'àguila imperial reflexada a l'Ebre:"Els fars són molt contradictoris. Tenen un doble sentit, tant orienten l'enemic com al propi exèrcit". 
  
Protegit amb la figura de Bé Integral del Patrimoni Cultural Català (BIPCC) des del 2007, el monument falangista a la Batalla de l'Ebre està emparat per a l'article 15.2 de la llei de memòria històrica, segons el qual queden exempts de ser retirats aquells vestigis franquistes en els quals "concorren raons artístiques, arquitectòniques o artisticoreligioses protegides per la llei". Davant del bloqueig, estem en un bucle permanent d'inacció, també pel que fa al franquisme sociològic a l'Ebre.
 
Recentment, en campanya, tots els partits polítics del consistori, a excepció del PP i Ciutadans, han votat una moció per la retirada del Monument Feixista. Però, El cinema independent compromès sembla ser a l'ombra d'aquest passat lligat a l'antic règim, al congelador de la dictadura franquista que tantes vegades han denunciat els estimats Jordi Cuixart o Carme Forcadell.
  
La societat catalana demana fer net amb l'herència feixista, cap excusa és vàlida per bloquejar l'expressió del setè art a la Capital del Baix Ebre, la Ribera o la Terra Alta. Quin sentit té mantenir la representació triomfalista de la mort de la democràcia, el feixisme representat per l'acer nazi del cop militar del 1936? 

Parlem de la persecució de la llibertat d'expressió per part de l'Estat espanyol, mentre al Baix Ebre, la por a les urpes de l'àguila imperial del mig del riu fa que l'Ajuntament de Tortosa, no s'adoni de les seves pròpies contradiccions internes. 

Mentre El film "El Periple, la vella llum d'Europa" (2018) s'està distribuint a tota Catalunya, l'Estat, també a nivell internacional amb programació permanent a sales  franceses, amb reconeixements a festivals arreu del món, el cinema independent ebrenc pateix el bloqueig a l'estrena del film a Tortosa, protagonista del film i paradoxalment governada per un partit independentista.
 
Fem Cinema des de la llum fraternal de Buda, guia, casa, pau al Mare Nostrum.
 
"El Periple, la vella llum d'Europa" (2018) Finalista Los Angeles Cinematography Awards (LACA) 2020. Finalista ARFF Global  Berlín. 2019. Finalista Festival ARFF Global de París. 2019. Visages & Images de Méditerranée. Banyuls Sur Mer. 2019. Guardor al Millor guió de llargmetratge documental al Five Continents International Film Festival de Veneçuela 2019. Finalista a l'European Cinematography Awards d'Amsterdam. 2019. Millor documental al Festival SFAAF de Xile 2019. 34é Rencontres Cinémaginaire d'Argelès sur Mer. 2019. Festival Gollut Ribes de Freser. 2019. Festival de Cinema Ciutadà i Compromès de València 2019. Millor Documental Internacional del Festival de Cinema de Girona. 2018. Rencontres Professionnelles Eurorégionales Cinema á la Frontiere Prats de Molló 2018. Mostra Documental 24 d'Out 1944 París. 2018. Festival Som9 Cinema de Lleida. 2018. Millor work in progress al Festival Memorimage de Reus 2017.

 

 

Participació