opinió

El MHP, la meva condemna serà la vostra condemna

«El MHP ja els ho dit ben clarament, “la meva condemna serà la vostra condemna”. I és que la brutícia, quan s’escampa com la taca d’oli, ho embruta tot»

per Anton Monner, Gandesa, 22 de novembre de 2019 a les 10:37 |
El judici contra el MHP de Catalunya, Quim Torra, serà recordat per la història com el principi del fi d’una Espanya sense rumb que té un únic objectiu; mantenir la “Unidad de España”, perquè se’ls hi desfà com un bolado.

No s’adonen que els temps han canviat i les coses no son igual que només 15 anys enrere. Des de l’Estat s’ha d’actuar a tots nivells, fins i tot, en les comunicacions per mòbils, però no saben com lluitar contra tant Tsunami, sinó reprimint i empresonant. Creuen que no els cal perquè l’Estat totpoderós els protegeix i es senten indemnes davant tanta ignomínia.


El dia abans que Cuba s’independitzés, la premsa de Madrid, unànimes, manifestaven que “Cuba siempre serà de España”. Entenen que venceran perquè dominen des del sentit de “La España Global” i de la colonització. Els poders judicials els tenen controlats pel darrera com recordava l’exsenador Cosidó, i “la fiscalia depende del gobierno” segons el president en funcions, Pedro Sánchez. Tot és com un drap brut on la “la ley es la ley” i s’ha de complir mentre se la salten quan els convé, en nom de la Constitució.

El MHP ja els ho dit ben clarament, “la meva condemna serà la vostra condemna”. I és que la brutícia, quan s’escampa com la taca d’oli, ho embruta tot. I Espanya està bruta de dalt a baix per culpa dels poders fàctics, controlats per les elits, que compren quan cal i als que els convé perquè volen continuar manant des de fora.


Per què la Conferència Episcopal Espanyola critica qui democràticament dirigeix l’Estat?; si fossin bons cristians haurien de combatre la mentida i la injustícia. No se’n donen vergonya en no denunciar a Rouco Varela que viu com un milionari quan milers de famílies han de demanar a Càritas per poder menjar? No se’n donen vergonya els jutges espanyols que compren i venen els seus càrrecs personals, sense tenir en compte les promocions internes? No se’n donen vergonya els presidents dels bancs comprant al comissari Villarejo? No se’n donen vergonya els diners que uns pocs impunes s’enduen a l’estranger? Quantes vergonyes, quan hi ha milers de jutges, fiscals i policies compleixen correctament llurs obligacions com a bons funcionaris!

I volen condemnar al MHP, perquè els fa nosa; perquè parla clar i català. L’advocat Boye ja els va advertir que Europa els observa i els arribarà el seu moment. No es pot anar contra els drets humans, contra el dret de les persones i sempre contra Catalunya, imposant i reprimint. El món ha canviat; els bombardejos de cada cinquanta anys ara no els poden aplicar i les comunicacions ni controlant-les les poden aturar. Opten per una democràcia com la de Xina o a Turquia, sense advertir que vivim dins un context diferent. Ni les urnes van trobar! Tenen els jutges, el govern, l’exèrcit, l’església, la premsa i les oligarquies econòmiques al seu servei. Però tard o d’hora, i és irreversible, cauran davant la mentida continuada i per defensar els seus interessos personals. Obrar contra Catalunya representa servar llurs butxaques, sense cap vergonya! I maniobren i esmorteixen o enlairen les notícies quan els convé.

Amnistia Internacional exigeix l’alliberament dels Jordis i a aquesta notícia tan rellevant només apareix en portada a dos diaris catalans. Als madrilenys s’amaga perquè no els agrada sentir les veritats. Els jutges europeus van equivocats, denuncia la vicepresidenta Calvo; els únics bons professionals son els espanyols que per jutjar i inculpar els nostres líders es basen en relats falsos. Els acusadors cerquen contalles fantasioses i no demostrades però se’n serveixen i els fan servir de prova. Als policies i guàrdies civils els dicten un text i el relaten tots igual al judici. I els vertaders responsables, Rajoy, Sáez de Santamaria, Pérez de los Cobos i companyia, no se’n recorden de res i per mentir i perjurar no els condemnen.

I així rodem per aquesta Espanya que es mira el melic i com té tanta barra no arriba a veure-se’l mai! Algun dia, tard o d’hora, tanta injustícia provocarà el seu enfonsament. Formen part d’Europa i malgrat haver comprat els polítics amb medalles i canvis de cromos, la justícia, tard o d’hora, els posarà al seu lloc. La vostres sentències cauran sobre les vostres prevaricacions. 

 

Participació