opinió

La monarquia per la porta del darrere

«Al carrer es cridava ‘Fora el Rei’. A dins, els poders econòmics cridaven ‘Visca el rei’»

per Anton Monner, Gandesa, 8 de novembre de 2019 a les 18:19 |
Resulta molt discutible que el rei vingui a Catalunya en temps electoral. Els seus assessors no són tontos i per alguna cosa ho hauran fet, quan coneixen que la gent està allunyada de la monarquia.

Mai Catalunya ha estat monàrquica. I ve de lluny!, des de la creació de Catalunya com a Nació. Existia, per aquells dies, un comte més fort que els altres que exercia el poder com a dominador de l’economia i el comerç irradiant de Barcelona vers la Mediterrània. La resta de comtes dominaven el seu territori i cadascun exercia el seu poder particular. I així va continuar quan els nobles es rebel·laren contra els comtes amb l’afany d’apoderar-se de les terres que els pagesos conreaven en règim de llibertat per sotmetre’ls a la seva servitud.


L'església va exercir la seva funció no permetent la violència. I d’aquí nasqué la Pau i Treva que ha estat el fonament de la no violència del poble català, i el naixement del primer parlament d’Europa on el rei havia de convocar-lo per atendre les necessitats pressupostàries de la Corona. Un rei improvisat nascut quan el comte de Barcelona es casa amb la filla del rei d’Aragó, que tenia menys poder que ell mateix; un comte i l’altre rei! I el títol del rei prevalgué representant la màxima autoritat. Però l’oposició del poble al rei sempre s’ha reproduït.

El rei mai se’l ha considerat com a tal. A Madrid tindrà els seus detractors per raons polítiques i econòmiques. A Catalunya l’aversió té una altre sentit, malgrat que durant segles sempre s’ha servit dels seus amics per imposar-nos la llei. Ara, quan arriba a Catalunya, no se li perdona el discurs del 3-O parcial i repressor seguint l’autoritarisme que sempre han exercit els reis de les Espanyes. Com mai se li perdonarà l’entrada de Barcelona l’11 de setembre del 1714.

El rei, com figura de cap d’Estat, ha de venir a posar pau i cridar a la concòrdia a les parts; mai pot arribar a casa nostra en el sentit del “El Rey es Ley”. Com a rei, si és que realment ho és de tots, no pot deixar-se dominar pels impulsos intuint que pot perdre la corona, i decantar-se al costat d’uns, oblidant-se dels altres. Podia fer-ho en temps passats; avui, en democràcia, oblidar una part i postular la seva influència al costat d’una altra, no és ètic ni real. I vet aquí que aquest dilluns, al Palau de Congressos, va ser aplaudit ell i la seva princesa, parlant un català magnífic, per l’oligarquia econòmica catalana i espanyola, però oblidant-se del poble que no l’estima.

Al carrer es cridava “Fora el Rei”. A dins, els poders econòmics cridaven “Visca el rei”. Els uns reclamen ser iguals i ser respectats dins la democràcia amb idèntiques garanties, mentre altres pretenen mantenir els privilegis que mai no volen perdre.


Per això des de la premsa espanyola, l’església, el govern, la judicatura, l’exèrcit i les oligarquies, parlen de Constitució i de llei. La Constitució que van votar, especialment els catalans per poder entrar en democràcia, i ara se l’han feta seva i se l’han apropiada quan Catalunya demana el dret a decidir i el referèndum.

El rei, i el president en funcions, Pedro Sánchez, mantenen els seus esquemes. I si no fos així per què el partit de futbol entre el Barça i el Madrid, s’ajornà? Per què el president Sánchez vol impedir el dret al referèndum dins la Constitució? Si el referèndum va ser la causa de la presó dels líders catalans i enlloc de la Constitució ho prohibia, per què s’ha de crear una nou article constitucional? I per què el rei pot venir a Catalunya a parlar d’intolerància posant-se al costat dels repressors oblidant el diàleg, tants cops sol·licitat? Per què no diu que l’Estatut aprovat per les Corts, pel Parlament i referendat, el TC va destruir la voluntat popular que és la base de la democràcia? I per què defensa la violència dels “a por ellos”?

Per això el rei va haver d’entrar per la porta del darrera, i mantenint la repressió i la violència, dels polítics empresonats, mai podrà arribar la pau. Diàleg, igualtat i respecte, només demanem el catalans, Majestat!

 

Participació