opinió

Sabem cap on anem?

«No sabem on anem i jo no ho sé, però els problemes no es resoldran mai reprimint, sigui pels canons emprats per l'autoritarisme o per la manipulació de la justícia»

per Anton Monner, Gandesa, 15 d'octubre de 2019 a les 10:26 |
Francament, opino que no sabem cap on anem. Però existeix una veritat indiscutible. Anem i seguim i no ens pararem. Sentint les màximes personalitats de l’independentisme, ho advertim quan els pregunten, contesten i no concreten o evadeixen la resposta. I saben el per què? Molt fàcil; vivim un canvi social, polític i econòmic que intuïm esdevindrà però no coneixem cap on anirà i com es produirà.

El món avança pel bé i pel mal; va endavant i ningú no ho pot aturar. Algú podia imaginar-se només fa quinze anys que amb un rellotge de polsera podíem conèixer tantes coses com ara sabem?, podíem assabentar-nos a l’instant del que succeeix arreu, o conèixer les interioritats del nostre cos?  Vet aquí el desconcert de tothom, a tots nivells, encara que ara només en el meu escrit, pretenc referir-me al futur de Catalunya.


Com, quan i de quina manera? No ho sé, sense dissimular. Però arribarà perquè a contra corrent, a la curta o a la llarga, no s'hi pot circular, i avui, en els moments actuals, entre Espanya i Catalunya existeixen realitats irreconciliables que s'han de resoldre amb el diàleg, el civisme i la raó. I la història ens ratifica que els canvis sempre han arribat amb el trencament de l'establert. Espanyolistes i independentistes tots estan desconcertats i no saben com respondre quan els pregunten. Existirà un trencament no desitjat per ningú o apareixerà quelcom que ara no coneixem? Amb la força i la repressió no s'arreglen les
diferències!

El nostre món està ple de contradiccions que van a favor dels interessos dels poderosos revertint les veritats. El president Trump n'és l'exemple més palpable. Fa el que vol, quan vol i de la manera que vol! I la majoria dels poderosos fan el mateix des la poltrona que dominen. Fins quan? El mateix que el govern espanyol, amb les excuses de la Constitució i de la llei, se'n van per un altre camí sense voler enfrontar el problema real que patim plegats a Catalunya. I la confusió neix en moments passats, segles enrere, quan la essència entre dues comunitats nascudes al sí de les Espanyes, han emergit de forma diferent com a pobles. Sempre els poderosos han vençut els més dèbils perquè ho han resol amb la força.
 

Ara vivim moments totalment nous respecte als anteriors. Som al principi d'un món neòfit on el rellotge de polsera és la base del que viurem aviat. I aquest concepte fa canviar per ell sol els moviments que per ara no podem entendre perquè la nostra realitat metafísica no ens ho permet. Quan entre les dues comunitats, fins ara, ha nascut el conflicte, mai s'ha resolt per la raó. Des d'ara al món de la robòtica, la vida no prosseguirà pels mateixos senders. Tot canviarà. La societat experimentarà una metamorfosi que avui no ens la imaginem. Tota aparença de modernitat del passat recent quedarà superada; la mateixa vida de les persones transformarà la realitat. Les persones son poble i pel seu conjunt canviarà tot!

I vet aquí que la força del poderós continuarà existint, però serà diferent. Tindrà força, riquesa, i sense dubte, més ambició, però el món que el construeixen les persones esdevindrà més autònom i a la vegada més depenent d'elles mateixes. La transformació serà total i ningú sap exactament on arribarem però els que sí intueixo és que en el món de la cibernètica, de l'automatisme, de les comunicacions a l'instant, les fake news, podran existir perquè son producte de l'ésser humà, però s'autodestruiran per la realitat que el mateix món imposarà.

No sabem on anem i jo no ho sé, però els problemes no es resoldran mai reprimint, sigui pels canons emprats per l'autoritarisme o per la manipulació de la justícia. Recordin que el món s'ha desenvolupat per les seves pròpies contradiccions. I així fa dos mil anys, d'un judici per idees va haver una sentència de condemna a Creu i mig món resulta ser el seu hereu directe, basat en la seva doctrina.

Només amb el diàleg, la comprensió i asseure's a cercar solucions és el que ens portarà a bon port. Tot ha arribat massa lluny però la veritat s'imposarà, malgrat que no sabem on anem i on arribarem. 

 

Participació