opinió

​El carrers ja són nostres!

«Aquí s’hauria de pensar que no podem deixar-nos vèncer per la por, encara que en faci molta. Tampoc podem caure en el parany d’escoltar els que parlen sota massa pressió i més repressió»

per Assumpta Arasa, Santa Bàrbara, 14 d'octubre de 2019 a les 08:00 |
Hola Xavier, Eduardo, Germinal, Jordi, Ferran, Alexis i Guillem,
Em costa escriure aquesta carta, sobretot, perquè ens coneixem només d’haver-nos donat la mà en una cadena humana de tot el País. Recordeu? Jo era a les Terres de l’Ebre i vosaltres, segurament, per Barcelona.

Intentaré anar-vos enviant el que escric, dos cops al mes. Espero però, que no ho hagi de fer massa perquè aviat estigueu amb i entre nosaltres,
Abraçada gran i molta, força,
Assumpta

Començo aquest article d’opinió amb la carta que he adreçat als meus companys de penjar llaços i cridar pels carrers LLIBERTAT. Sé que aquests dies tothom i totdon parla de les sentències i de les mobilitzacions. N’hi haurà de més encertades, d’altres que fracassaran. Pararem el país però, i ensenyarem que només estem amb Espanya per la força de les armes. El relat, al carrer, ja l’han perdut.


I Europa també ens està a punt de perdre. Com pot ser que Borrell ens representi quan els nostres, els que vam votar, allà no hi són? Per què els podíem escollir si no podien obtenir el seu escó? Era per deixar-nos a Europa sense representació? Tinc clar que Borrell no representa Catalunya, a tota Europa sí, a Catalunya no. I és un no perquè no hi eren els nostres polítics, els que han guanyat les eleccions. Un cop més, li hauria de caure la cara de vergonya a aquesta Europa que gira el cap i mira cap a un altre cantó davant la negligència en aplicar els Drets Humans i la democràcia, si aquesta afecta casa seva. Una Europa a on, recordem-ho, hi ha un país on s’apliquen lleis d’excepció, s’empresona la dissidència i s’aplica la censura informativa.

No vull acabar sense tornar a comentar la meva carta personal al Xavier, l’Eduardo, el Germina, el Jordi, el Ferran, l’Alexis i el Guillem. S’està escampant la idea que eren violents. Ho fan des de força mitjans espanyols i es comença a fer des d’aquí. Hi ha, per exemple, alguns representants de partits que juguen a condemnar-los abans de saber de què se’ls acusa. Sembla que darrere s’amaga la temor a possibles il·legalitzacions.

Aquí s’hauria de pensar que no podem deixar-nos vèncer per la por, encara que en faci molta. Tampoc podem caure en el parany d’escoltar els que parlen sota massa pressió i més repressió. Els nostres representants, ara com ara, són hostatges d’un Estat que no respecta ni les resolucions de la ONU. Però el poble sempre estarà al costat dels nostres presos i preses, per això hem posat llaços grocs i hem cridat llibertat preses polítiques i també, per això, haurem d’esperar a veure si hi ha proves contra els nostres veïns i veïnes abans d’acusar-los. De moment només sembla un nou joc brut de l’Estat. Lluitem i cridem ben fort: visca la terra, visca el pensament crític i visca Catalunya!

 

Assumpta Arasa
Pintora, psicòloga i activista... Amb el cor a les Terres de l'Ebre i la vista posada en allò que succeeix al meu entorn i prenent-ne part activa, reflexiono i aprenc cada dia més de què és això de la vida...
21/10/2019

Llibertat

14/10/2019

​El carrers ja són nostres!

16/09/2019

I ho tornem a fer!

16/08/2019

Amb el feixisme poca broma!

15/07/2019

​Sabatetes de xarol

17/06/2019

Els vestits

20/05/2019

​Un planeta moribund

12/04/2019

Només una foto

18/03/2019

I els homes?

18/02/2019

​Visca la talla 42!

Participació