opinió

L'esforç dels professionals catalans i el dèficit fiscal

«Ells han estat els més perjudicats, els més escanyats i que amb el seu coratge personal han lluitat i molt cops han resolt problemes petits i grans, gràcies a la professionalitat i dedicació»

per Anton Monner, Gandesa, 9 d'octubre de 2019 a les 10:59 |
És moment d’eleccions i els polítics espanyols venen i vindran a Catalunya a regalar promeses que mai no compleixen. Son les universitats les que ara manifesten que ja n’hi ha prou d’escanyar-los els pressupostos. Els metges i els hospitals també mantenen uns dèficits de personal de material i d’instal·lacions de gran magnitud. En les escoles es produeix el mateix; manca de recursos. Els serveis socials també son molt deficitaris en tots els sentits. Estalviar mai és dolent; cal cercar possibilitats de treballar amb menys recursos i amb més efectivitat. Però les retallades de l’any 2012, malauradament, han anat continuant perquè la Generalitat, ha hagut d’escurçar a tots nivells els pocs diners que disposava.

Catalunya ho ha pal·liat amb l’esforç dels serveis professionals. Ells han estat els més perjudicats, els més escanyats i que amb el seu coratge personal han lluitat i molt cops han resolt problemes petits i grans, gràcies a la professionalitat i dedicació. Si un metge necessita una màquina per analitzar la malaltia del malalt i no la disposa, o no té els ajudants que requereix, l’atenció s’ha de deixar per un altre dia i així s’allarguen les visites. Hi ha hospitals que ja atenen a mesos vista, en perjudici dels malalts. A les universitats catalanes, de les més eficients i reconegudes internacionalment, succeeix el mateix. A diari es perden capacitats i possibilitats de formació  i prestigi per mantenir els actuals altíssims nivells que han assolit.


I parlava d’eleccions, en començar l’article, perquè arriben els polítics i per tal que els votéssim ens prometen pluges de milions, infraestructures i millors finançament que mai no arriben. I a la fi, tots son promeses i els nostres professionals, les nostres carreteres, les nostres necessitats no queden cobertes. I això que des de fora ens diuen que “los catalanes son ricos y cuando viajamos por sus autopistas nos hacen pagar los peajes”. Ells hi venen de tard en tard a casa nostra, com nosaltres a la seva. Nosaltres els hem de pagar cada dia per viatjar a Barcelona. Ens tracten de rics i escanyats perquè quan viatgen per Catalunya ells han de pagar els peatges!

De “la pluja de milions de Rajoy” i desmentida dos dies més tard pel seu ministre d’Hisenda, Sr. Montoro, vivim sense haver revisat el finançament des de l’any 2015, que era quan tocava adequar-los a les necessitats, segons les lleis imposades per ells mateixos. Els polítics espanyols, de campanya per captar vots, s’omplen la boca de dir que Catalunya estem mal finançats i ens ho volen arreglar. Mentre sofrim un dèficit fiscal segurament els més alt de qualsevol altra regió d’Europa. El Corredor del Mediterrani passa per Madrid, les carreters nacionals no es desdoblen, les variants no es construeixen, les eixides dels ports de Tarragona i Barcelona estan paralitzades i els pressupostos estatals, ja escanyats d’origen no s’arriben a complimentar mai, mentre que a la capital d’Espanya, sempre se’n gasten més dels que es pressuposten.

Pedro Sánchez en visita a Andalusia promet als treballadors del camp que els rebaixarà els dies de feina per arribar a cobrar el subsidi del PER. No seria millor que els propietaris latifundis els donessin feina tot l’any abans que subvencionar-los? Els latifundistes cobren milionades subvencions de la DUN que els serveixen per viure de renda mentre la gent que els treballaria les terres se’ls ha de subvencionar amb tristos subsidis.

També els deutes de l’Estat s’incrementen per sobre del PIB. Es segueixen comprant blindats per l’exèrcit i repartint diners com si nedéssim en l’abundància. Però uns viuen com a rics gràcies a les portes giratòries i molts son pobres de solemnitat. I a la fi els nostres professionals catalans paguem les conseqüències. Aquests representen un exemple d’esforç, de servei i lliurament personal que no els recompensa per manca de diners. Ja n’hi prou, Estat Espanyol, de prendre’ns el pèl!

 

Participació