opinió

La incompetència dels incompetents

«Guanyem les eleccions i reincideixen en l'error creient que algun dia podran manar aquells que sempre les han perdut. La seva incompetència no els deixa veure que l'independentisme va d'augment en proporció a la repressió que apliquen»

per Anton Monner, Gandesa, 23 de setembre de 2019 a les 11:59 |
Com poden formar govern aquells que posen Catalunya en el fons de la qüestió, com a excusa? “Dins la Constitució i la llei”, adverteixen “parlarem de tot” quan el que realment és el que els importa és que atacant Catalunya, guanyen vots a Espanya. No volen recordar del naixement del problema quan anul·lant els punts de l’Estatut aprovat pel govern d’Espanya, el de Catalunya i referendat no s’aplicà ni la Constitució, ni la llei.

A quin article de la Constitució diu que allò que s’ha aprovat per les cambres respectives dins les regles de joc establertes i  referendat, es pot anul·lar? Un cop anul·lat, com a conseqüència de “la llei del més fort” i sense admetre el més mínim diàleg sol·licitat de forma continuada, el poble català es va aixecar pacíficament contra la injustícia, perquè no li quedava altra alternativa.


Es va manifestar com mai s’havia vist a Europa en cap altra massiva sortida al carrer de gent emprenyada i menystinguda. El poble, encapçalat per la societat civil, va reclamar al govern el dret de l’autodeterminació. La resposta de Rajoy, president del govern, va ser que donava una pluja de milions a Catalunya en les infraestructures que durant anys s'havien promès i mai s'havien construït, que dos dies més tard el seu ministre ho negava; no s'acceptava poder dialogar d'igual a igual ni buscar solucions.

Es va preferir fer actuar la judicialització polititzada, no com a jutges en equitat i igualtat, sinó com a repressors de part, vulnerant els principis democràtics de llibertat d’expressió i manifestació.

I acceptant des d’Espanya la incompetència de la repressió, per sobre dels principis basics de la democràcia, fa més de dos anys tenim a Sánchez i a Cuixart, líders de la societat civil, empresonats. I amb ells els polítics que seguint la voluntat del poble actuaren demanant el dret de l’autodeterminació segons el Drets de l’Home i les Nacions Unides.

Una incompetència que s’ha manifestat novament amb el president Sánchez, havent caigut prèviament el president Rajoy, quan els polítics espanyols no poden arribar a formar govern perquè la seva obsessió es sotmetre a la seva voluntat, Catalunya com a “una región más entre las autonomias de España” . No desitgen arreglar el problema per la via democràtica del diàleg. Pretenen solucionar el problema amb la repressió, la presó, la xurriacada i el “aquí mandamos nosotros”.


I la seva incompetència és com l’arbre que tenen davant i no els deixa veure el bosc. Creuen que reprimint, escarmentant i menystenint els catalans se'n sortiran en la seva. La incompetència els fa creure que en un moment o altre paralitzaran les accions de l'emprenyada majoritària dels catalans. La poden aturar i confondre amb accions jurídiques, dividint l'independentisme.

Poden enviar ambaixadors pel món de la “España Global”, poden mentir tant com vulguin, poden encerclar-nos en una plaça de braus com Franco tancava els republicans, poden inhabilitar els nostres polítics, poden no deixar-los exercir de diputats havent guanyat les eleccions, poden convocar eleccions havent aplicat el 155...poden ...i poden... fer tot el que vulguin perquè són majoria.  Sí! Però el fons del problema no es solucionarà i Catalunya serà sempre la pedra a la sabata dels espanyols, si no s'armen de la voluntat d’asseure’s davant d’una taula i tenir la voluntat de parlar les hores que convinguin per arreglar la situació.

I en democràcia, cada cop, la seva incompetència que els converteix en arrogants, fa més difícil l’enteniment i tots hi sortim perdent; a Catalunya no s’inverteix, s’escanya el pressupost i obliguen a frenar inversions que ens fa mal, i ells, sense els nostres guanys i via impostos, també en surten escaldats.  

Des del 1714, amb canons i fusells tots s’ha arreglat durant tres segles. Tot resultava fàcil amb la voluntat de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys com afirmava Espartero. Quan “no féssiu el que nosaltres volem, us aixafarem per la força”. Aquesta és la realitat de la incompetència d’uns polítics incompetents que mirant-se el melic creuen que solucionaran el problema català.  

Destruint l’Estatut van xafar la concòrdia de forma autoritària i irracional, i com son tan incompetents, amb mil excuses que totes culpen els catalans, no poden formar govern. Guanyem les eleccions i reincideixen en l’error creient que algun dia podran manar aquells que sempre les han perdut. La seva incompetència no els deixa veure que l’independentisme va d’augment en proporció a la repressió que apliquen. Incompetència d’un polítics incompetents que si no es treuen la pedra de la sabata, mai resoldran el problema català i en conseqüència l’espanyol.

 

Participació