Diàleg, sempre. Confrontació, també

«La força d’un exèrcit, dels jutges i de la corona, i més en un món globalitzat, pot momentàniament guanyar davant la raó del poble.»

per Anton Monner, Gandesa, 26 d'agost de 2019 a les 17:10 |
Mentre no es demostri el contrari, qui mana, decideix, jutja, atonyina, culpa i empresona son els governs d’Espanya. Els catalans podem deixar de demanar que desitgem dialogar malgrat que ells mai no l’acceptin? Tenen assumit que disposen del poder suprem avalat per la força de l’Estat, i amb raó o sense, sempre faran el que voldran i si ens poden perjudicar de la forma que sigui, millor que millor. I no ho dic pel que està succeint des del 2012. No!, ho dic perquè és una constant d’acusar-nos d’insolidaris, tractar-nos com a éssers inferiors, vulnerar la nostra llengua, coartar els costums i restringir les inversions. Nosaltres, per tant, no tenim altra solució que demanar constantment poder dialogar per millorar les nostres infraestructures, poder expressar-nos en la nostra llengua, que ens respectin els nostres acords parlamentaris, malgrat humiliar-nos tant com puguin i ser els que més paguem i el motor econòmic d’Espanya en exportacions, en inversions, en turisme i en creació directa de riquesa. Ells tenen la força de l’Estat al seu darrera. Nosaltres tenim la raó amb el suport del poble. La força d’un exèrcit, dels jutges i de la corona, i més en un món globalitzat, pot momentàniament guanyar davant la raó del poble. Vet aquí la necessitat del diàleg permanent malgrat que no sigui ni desitjat, ni admès pels diferents governs.

Dia rere dia, mantenen la voluntat, expressa, formal i autoritària de manar-nos des de Madrid i, si poden, relegar-nos i acusar-nos que de tot som nosaltres els culpables. Darrerament, des dels periòdics més importants d’Europa, se’ns vol dir que Barcelona és una capital violenta i resulta que proporcionalment ho és menys que Londres o París, en relació als crims de les seves capitals. Es violen sexualment cada dia més turistes estrangeres als nostres carrers. A l’aeroport s’hi cancel·len vols a diari per les vagues salvatges. Han de treure els turistes de la platja on ha aparegut un artefacte de la guerra civil. Algun periòdic inclús vol culpar que la listeriosi d’Andalusia i la carn entatxonada és per culpa d’un empresari català. “Las comilonas y las embajada”, arruïnen el govern català...Com és que succeeixen tantes desgràcies, totes juntes a Catalunya? No és una cosa estranya i sospitosa?


La marquesa que el PP va presentar per Barcelona a les eleccions generals i que va sortir elegida ella sola, i ara el Cs ja han manifestat que davant de tanta violència, -violència i terrorisme extrem- s’han de desplaçar unitats  de guàrdies civils i policia nacional per salvaguardar l’ordre. Tot arreglen per “reial ordre” i per la força! I aquesta és la conclusió que sempre prioritzen per evitar el diàleg i les inversions que les esmicolen tant com poden així com els diners que en han de transferir.

Saben que l’11 de setembre s’ompliran els carrers. Ho saben i com no ho volen i malgrat les divisions internes dels partits catalans, el poble es mantén unit, i, en definitiva, la manifestació que tant els ocupa, preocupa i enrabia, serà un èxit. Els carrers s’ompliran i els periòdics de Madrid, malgrat ser un gran èxit, explicaran que ha estat un gran fracàs. Fotografies aèries d’algun racó d’un carrer lateral apareixeran a les primeres pàgines, amb poca gent. No entenen, no volen entendre i se’n foten de Catalunya. Marichalar crida més que els altres, el que la majoria senten per nosaltres, el nostre idioma i la nostra idiosincràsia, però, al fons, són iguals. PP, Cs, i Vox aliats pel seu extremisme anticatalà, amb el suport del PSOE, es disputen el menyspreu vers Catalunya, amb el ministre Borrell, al seu davant delegant l’exdiputada que prodiga mitges veritats per Europa per combatre l’independentisme, amb un sou de 110.000 euros i cotxe oficial. Paradoxalment ens foten a parir amb els nostres diners!

Vet aquí que prefereixen les xurriacades al diàleg, que és, serà i sempre ha estat, la base de qualsevol democràcia. Però la seva democràcia resulta ser tan particular que van a la seva, canvien les lleis tant com volen només per mantenir-nos lligats, fer-nos pagar el que volen, no retornar el que ens deuen, i empresonen i persegueixen els nostres líders. Nosaltres prosseguirem demanant enraonar i trobar punts de retrobament. I seguirem fins que entenguin que som un poble que tenim una manera de ser pròpia, una llengua diferent, vam heretar unes lleis d’Europa i volem ser el motor d’Espanya i un dels motors d’Europa. Però seguirem confrontant-nos si se’n segueixen rient dels nostres problemes!

 

Participació