Fa un parell de setmanes recordàvem l’efemèride de l’assassinat, a mans del règim franquista i feixista, de les anomenades Tretze Roses. Elles van ser afusellades ja acabada la Guerra Civil el dia 5 d’agost de 1939 a Madrid. Tenien entre 18 i 29 anys. També fa pocs dies circulaven mems (
memes) de com seria la reunió entre Donald Trump i Boris Johnson, els dos amb trets xenòfobs i el mateix “tupé”, que es pot definir, com un mem ja va fer, semblant al que tenen de natural els caps de l’all porro.
I si és un mem ens sembla broma. El problema és que no ho és. Aquí, fa massa temps que s’amaga un règim de més de 36 anys i que no es va esborrar amb el pacte del 78. La mal anomenada transició modèlica tenia, a la porta del darrere, l’exercit dictant els articles de la Constitució sota amenaça d’un nou cop d’Estat.
Amenaces, violència, manifestacions, còctels molotov, trets a l’aire amb morts al carrer, crits, por. Així recordo jo la modèlica transició. La vaig viure en un Sabadell ple de gent treballadora entre els meus 5 i 8 anys. I de tanta por, la majoria de xiquets i xiquetes, la recordem en blanc i negre.
Perquè el feixisme és això, por! La por que es reflectia als ulls verds del meu avi en parlar del camp de concentració on l’havien portat. Un lloc ple de malalties i mort. Ell ferit de bala al braç i on ningú l’atenia. Va creure que el perdria. Silenci. Tenia uns 20 anys i no podia plorar. Ningú l’hauria escoltat. No s’havia fet home. Havia après què era i representava la negació de tota humanitat i tota bondat. Perquè això sí és el feixisme.
Com quan ens va explicar que un militar d’aquell oblidat camp, mai ningú en demanarà comptes, anaven matant a presoners perquè un d’ells havia trencat una fotografia d’un personatge de l’època. Com ho feien? A modus de feixisme. Donaven a la canalla, la majoria tindria entorn els 20 anys, una beguda laxant. Després els portaven a la plaça del camp i els feien córrer fins que morien rebentats. Cada dia 10 i així fins que no sortís el culpable d’aquella pueril malifeta. Cada dia assassinaven impunement 10 xiquets. El meu avi se’n va lliurar perquè, tement-se ja el pitjor, aquell dia un general se’n va assabentar i va aturar la massacre.
Final de la guerra però, malauradament, el règim de la por i el sotmetiment començava i en molts casos segueix. Llibertat total de moviment a les files del feixisme militant. Ens ho recorden massa casos que sovint tenen total impunitat. Per això, fa poca gràcia que hi hagi partits pactant amb VOX. Partits que van copiant discursos i creant el relat dels “bons” i “dolents”. Partits que ens amenacen amb el 155 només per tenir una il·lusió i un projecte polític.
Per tot plegat, ara, ens toca demanar explicacions per un règim i una constitució dictada amb les armes apuntant-nos, negant-nos a normalitzar aquestes realitats i, sobretot, ens toca dir que, amb el feixisme, poca broma!