opinió

Cal inventariar les finques agrícoles ermes

«Treballant aquestes terres reduiríem els incendis forestals, combatríem el canvi climàtic disposant d’aliments de quilòmetre 0, repoblaríem els municipis i es podrien rehabilitar els cascs antics»

per Anton Monner, Gandesa, 16 d'agost de 2019 a les 10:54 |
Per efectes del despoblament rural, en pocs anys centenars d’hectàrees de finques rústiques que es treballaven i produïen per viure s’han abandonat. El motiu principal és produeix quan la força física dels pagesos minva i sense disposar de continuadors es queden ermes. Altres perquè se'n van a viure a altres indrets on disposaven d’un jornal segur, universitat pels seus fills, hospitals i altres serveis al costat de casa; optaren per una vida més fàcil i menys sacrificada.

La majoria d’aquestes explotacions i s’han anat cobrint de pins i es converteixen en boscos que, poc a poc, avui s’han fet impenetrables. El territori ha canviat totalment; vist des del cel amb els actuals drons, els boscos s’han engrandit i només petites clapes de terra hom les veu conreades. Tenim, doncs, tot Catalunya excepte les zones de regs intensius com son les zones de fruita dolça que amb un llumí es poden encendre milers d’hectàrees.


La majoria d’aquestes terres tenen possibilitats de tornar-se a treballar per pagesos que s’hi dedicarien, eixamplant la parcel·la que conreen del costat, o altres professionals novells que es podrien sumar a l’activitat si se’ls oferien condicions adequades.

Per emprendre aquesta possibilitat s’ha de començar per inventariar totes les finques, partida per partida i poble per poble, on ha de constar el nom del propietari, si és conegut, el nombre d’hectàrees, si és pot regar o no i altres condicions. Aquestes finques per poder-les explotar cal conèixer si el propietari les cediria per ser conreades, poder ser comprades a preus taxats per l’administració o, fins i tot, adquirides pels ajuntaments. Coneixedors del règim de cadascuna d’elles, és quan les administracions poden oferir-les per tornar a ser conreades a pagesos en actiu o facilitar a nous professionals la possibilitat d’explotar-les, rebent ajudes directes pel seu cultiu, totes les facilitats possibles per la compra de maquinària, noves plantacions, regs, instal·lacions, etc.

La Unió de Cooperatives de Reus, on hi estan agrupades gairebé unes 200 cooperatives de les comarques de Tarragona, ja va emprendre l’acció de facilitar als nous empresaris agrícoles amb ajudes arribades de diferents administracions i que ells des del departament corresponent promocionen la posta marxa. Tant és així que ja han recuperat més de 700 hectàrees on els pagesos associats porten els seus fruïts a la cooperativa amb facilitats de pagament dels crèdits concedits.

Aquesta experiència, a nivell de tot Catalunya, implicant directament ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions i Generalitat podria facilitar l’explotació d’aquestes finques improductives. Pels pagesos que no han deixat l’activitat podria ser un al·licient per incrementar les explotacions i les entrades econòmiques. Pels nous els proporcionaria on poder treballar, si disposaven de les ajudes corresponents, com assessorament, crèdits, maquinària, entre altres. I paral·lelament els ajuntaments haurien de preocupar-se de facilitar vivendes i ajudes als nous vinguts ja que a la majoria dels pobles rurals son multitud les cases abandonades pels antics propietaris que han emigrat o desaparegut.


Disposant del banc de terres inventariades es podrien promocionar accions per augmentar l’activitat econòmica de cada municipi rural i a la vegada repoblar-los. És un mitjà  primari però primordial per iniciar mesures contra el despoblament. Per manca d’activitat econòmica les botigues tanquen, els bancs deixen de donar els serveis necessaris, les escoles es desplacen als pobles del costat, els metges no donen serveis, les comunicacions escassegen, les cases dels cascs antics es deshabiten. I per manca de persones, fins i tot, resulta difícil trobar nous regidors pels ajuntaments.

Treballant aquestes terres reduiríem els incendis forestals per ser tallafocs naturals, combatríem el canvi climàtic disposant d’aliments de quilòmetre 0 sense haver-los d’importar de països llunyans, repoblaríem els municipis i es podrien rehabilitar els cascs antics posant a disposició vivendes buides als nous vinguts i amb nous accessos a les finques s’aprofitarien els boscos de forma racional per la biomassa. Tot son avantatges que obliguen a posar en marxa el banc de terres i aprofitar les oportunitats i el govern de la Generalitat ha d’emprendre l’acció corresponent. 
 

 

Participació